Els escoltes reclamen que se'ls reconegui per la feina d'educació crítica als joves

El moviment escolta, que aviat complirà 100 anys, ha tingut a Catalunya un paper molt important, no tan sols des del punt de vista educactiu i formatiu, sinó també del de la reivindicació nacional. Però, amb el temps, l'escoltisme ha anat canviant i avui el moviment es planteja nous reptes. Alguns són els que es debaten aquest cap de setmana en el marc del Primer Congrés de Caps Escoltes que es fa a Barcelona.
Els escoltes reclamen que se'ls reconegui per la feina d'educació crítica als joves
BARCELONA

Els escoltes reclamen que se'ls reconegui per la feina d'educació crítica als joves

El moviment escolta, que aviat complirà 100 anys, ha tingut a Catalunya un paper molt important, no tan sols des del punt de vista educactiu i formatiu, sinó també del de la reivindicació nacional. Però, amb el temps, l'escoltisme ha anat canviant i avui el moviment es planteja nous reptes. Alguns són els que es debaten aquest cap de setmana en el marc del Primer Congrés de Caps Escoltes que es fa a Barcelona.
Actualitzat
Han canviat les xiruques per botes de muntanya més còmodes, i també més cares. Reclamen deixar de ser vistos com un grup de joves que només fan titelles i van d'excursió a la muntanya, equipats amb la motxilla i la guitarra. Volen, sobretot, que se'ls reconegui com un col·lectiu que educa joves sota la premissa d'ajudar-los a pensar i a ser crítics amb allò que els envolta. Més d'un miler de caps dels Minyons Escoltes Guies Sant Jordi, l'agrupació escolta més nombrosa de Catalunya, s'han reunit aquest cap de setmana a Barcelona per reflexionar sobre el futur del col·lectiu. Durant dos dies han participat en debats i tallers sobre democràcia i participació, o interculturalitat i identitat nacional. Aquesta associació escolta catalana té agrupaments a gairebé un centenar de ciutats, amb 15.000 membres, 3.000 dels quals són caps d'agrupament.