El Suprem confirma 27 anys de presó per l'home que va apunyalar 54 cops la seva parella a Barcelona el 2014
ACN Barcelona.-El Tribunal Suprem (TS) ha confirmat la condemna a 27 anys de presó a un home condemnat per matar la seva dona al pis del barri del Besòs de Barcelona amb 54 ganivetades. L'home ha estat condemnat per un delicte consumat d'assassinat, amb traïdoria i acarnissament i amb l'agreujant de parentiu i reincidència, i un altre delicte de violència física i psíquica habitual. L'home al·legava gelosia, però el Suprem recorda que es va discutir amb ella prèviament, va admetre els fets a un familiar i després va fugir en tren a Jaén
La sentència indica que en aquest cas concorre una "traïdoria domèstica basada en la relació de confiança provinent de la convivència, generadora per a la víctima de la seva total despreocupació respecte d'un eventual atac que pogués tenir el seu origen en accions de l'acusat". Per a la Sala, aquest tipus especial de traïdoria "deriva de la relaxació dels recursos defensius com a conseqüència de la imprevisibilitat d'un atac protagonitzat per la persona amb la qual la víctima conviu dia a dia".Els fets considerats provats per un jurat popular de l'Audiència de Barcelona es remunten a la matinada del 28 de març de 2014. L'acusat va aprofitar que la seva companya sentimental es trobava estirada al llit, desprevinguda i sense possibilitat de defensar-se, amb el propòsit de fer-la patir innecessàriament per matar-la, li va clavar repetides vegades un ganivet de cuina i una navalla que sempre portava a sobre, causant-li almenys 54 ferides, incises la majoria d'elles, 15 a la cara i set al coll, una d'aquestes amb compromís vital, en provocar un xoc hipovolèmic i una hemorràgia massiva que va determinar la seva mort.Segons aquests mateixos fets, després d'apunyalar i assegurar-se la mort de la dona, que tenia sis fills --tres dels quals amb ell-, l'acusat va tancar amb clau la porta de l'habitació i va fugir del domicili per agafar un tren amb destinació a Granada, d'on es va desplaçar fins a Mengíbar, a la província de Jaén, on va ser detingut. Durant els gairebé 30 anys que l'acusat va mantenir la relació sentimental amb la seva parella, era freqüent que discutís i es barallés amb ella, arribant a amenaçar-la de mort, a agredir físicament i donar-li pallisses en algunes ocasions.La Sala Segona considera provat que hi va haver també acarnissament perquè les ferides que tenia el cadàver, segons l'autòpsia i la declaració de les metgesses forenses, "van ser causades 'ante mortem' i mentre la víctima mantenia la capacitat de sentir dolor i, en qualsevol cas, una mort ràpida no és incompatible amb el sofriment de dolors innecessaris si, durant aquest breu lapse de temps, l'agressor no cessa d'inferir ferides òbviament doloroses. D'altra banda, la visible concentració i l'evident falta de necessitat d'algunes de les punyalades, com les que es van produir a la banda esquerra de la cara, no presenten cap dubte que l'acusat va actuar amb el propòsit d'incrementar inhumanament el patiment de la víctima. "Es tracta del que doctrinalment s'ha denominat com causar un luxe de mals", afirma la sentència del Suprem.La sentència rebutja aplicar com a atenuant la gelosia al·legats pel condemnat per justificar la seva conducta criminal. En aquest sentit, afirma que "la gelosia no pot justificar l'atenuant d'obrar per un impuls d'estat passional, excepte els casos en que tal reacció tingui una base patològica perfectament provada, de manera que es disminueixi sensiblement la imputabilitat de l'agent, i les persones han de comprendre que la lliure determinació sentimental d'aquelles altres amb les que es relacionen no pot comportar l'exercici de cap violència en matèria de gènere".En aquest cas, indica, "la gelosia no constitueix justificació de l'arravatament o obcecació" i afegeix que els pressupostos de l'atenuació han de ser lícits i d'acord amb les normes de convivència. "D'aquí que no pugui acceptar-se com a digna de protecció una conducta que no fa sinó perpetuar una desigualtat de gènere", subratlla la sentència.Per al Tribunal Suprem, l'acusat va fiar tota la seva defensa a la falta de memòria respecte del que va passar entre les 21.30 hores, en què es va ficar al llit del dormitori que compartia amb la víctima, i les 3.00 o 4.00 hores de la matinada següent, en què, segons diu, es va despertar al mateix llit al costat del cadàver ensangonat de la seva dona.No obstant això, conclou que del seu relat dels fets que van precedir a aquesta seqüència, especialment, de la discussió amb la víctima sobre el temps suposadament invertit en fer una sopa i les raons de la seva absència del domicili en un moment determinat d'aquella tarda, així com, sobretot, de les circumstàncies de la seva fugida precipitada del lloc dels fets amb tren, el jurat va entendre que els fets no van poder ser comesos per cap altra persona i que, a més, l'acusat va assumir clarament la seva autoria davant de tercers com quan la tarda dels fets va admetre els fets en una conversa telefònica amb un familiar.
