El Senat aprova la reforma constitucional

La reforma de la Constitució que ha de garantir l'estabilitat pressupostària de les administracions públiques ha quedat aprovada definitivament després de ser avalada pel Senat amb 233 vots a favor del PP, PSOE, PSC i UPN, tres en contra i sense que els senadors de CiU hagin participat en la votació. Els senadors catalans han mantingut en la votació la mateixa posició que van tenir els seus grups al Congrés.
El Senat aprova la reforma constitucional
Barcelona

El Senat aprova la reforma constitucional

La reforma de la Constitució que ha de garantir l'estabilitat pressupostària de les administracions públiques ha quedat aprovada definitivament després de ser avalada pel Senat amb 233 vots a favor del PP, PSOE, PSC i UPN, tres en contra i sense que els senadors de CiU hagin participat en la votació. Els senadors catalans han mantingut en la votació la mateixa posició que van tenir els seus grups al Congrés.
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
La modificació de l'article 135 de la Carta Magna ha estat avalada pel ple de la cambra alta després d'haver rebutjat majoritàriament les esmenes que les minories d'esquerra i les formacions nacionalistes hi havien presentat, incloses les que reclamaven que la reforma fos sotmesa a referèndum popular.

Els tres vots emesos en contra procedeixen dels dos senadors de Coalició Canària i del representant de Fòrum Astúries. Els tres senadors d'ERC, juntament amb els del BNG, s'han absentat de l'hemicicle just abans de la votació, mentre que els nacionalistes de CiU i PNB, així com els dos parlamentaris d'ICV, s'han quedat als seus escons però sense participar en la votació final del conjunt. Els senadors socialistes crítics amb aquesta modificació, Imanol Zubero i Roberto Lertxundi, no han anat a la sessió plenària.

El debat

Les tres hores i mitja de debat previ a la votació han servit perquè els grups repetissin els arguments ja coneguts. PSOE i PP han assegurat que la limitació del dèficit no posa en perill l'estat del benestar. "No hi ha res més social que el compromís permanent amb els comptes públics sanejats", ha afirmat el portaveu popular, Pío García Escudero. La socialista Carmen Silva ha afegit, a més, que fer un referèndum sobre la reforma seria "contraproduent". Per part del PSC, Isidre Molas ha considerat que la reforma exprés es fa "en interès de Catalunya, Espanya i Europa".

El portaveu de CiU, Jordi Vilajoana, ha lamentat que la reforma s'hagi fet sense consens i ha advertit que tampoc ha servit per calmar els mercats. "El problema és que no es creen llocs de treball", ha assenyalat.

El republicà Miquel Bofill, que ha rebut un toc d'atenció per haver intervingut en català, ha cridat els catalans a "saltar el mur constitucional" per exercir el dret a decidir, mentre que l'ecosocialista Joan Saura ha rebutjat la reforma per "socialment regressiva, recentralitzadora i antidemocràtica".

Diputats i senadors tenen termini fins al dia 22 per demanar un referèndum

Una vegada que el Senat ha culminat la tramitació parlamentària de la reforma de la Constitució, els diputats i els senadors tindran de termini fins al 22 de setembre per demanar un referèndum, que només es convocaria si així ho demanen una desena part dels diputats o senadors (35 membres de la cambra baixa o 26 de la cambra alta).

Segons recull el mateix text constitucional, el procediment seguit per incloure la modificació que fixarà el límit de dèficit de les administracions públiques obre la possibilitat d'un referèndum. L'article 167 de la Constitució regula que, aprovada la reforma per les Corts Generals, serà sotmesa a referèndum per a la seva ratificació si així ho demanen, dins dels quinze dies següents a la seva aprovació, una dècima part dels membres de qualsevol de les cambres. Unes xifres que els representants dels grups parlamentaris vaticinen que no s'aconseguiran.

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS