El papa nomena 19 cardenals i redueix el tradicional domini europeu a favor de Llatinoamèrica i els països del sud del món

El papa ha anunciat 19 nous cardenals, entre ells l'arquebisbe emèrit de Pamplona, Fernando Sebastián. Només quatre pertanyen a la cúria romana i la meitat provenen de països en vies de desenvolupament, fet que subratllla l'interès del pontífex pels països pobres. Entre ells hi ha, per exemple, el primer cardenal d'Haití, el país més pobre d'Amèrica, o l'arquebisbe de Rio de Janeiro, conegut per la seva feina a les faveles. Tres són arquebisbes emèrits com l'espanyol, però la majoria tenen menys de 80 anys i, per tant, seran cardenals electors en el proper conclave per escollir papa. Tot plegat, s'interpreta com un intent de canviar els equilibris en el col·legi cardenalici.

Així doncs, seran cardenals els arquebisbes de Managua (Nicaragua), Leopoldo José Brenes Solórzano; el de Rio de Janeiro (Brasil), Orani João Tempesta, el de Santiago de Xile, Ricardo Ezzati Andrello, i el substitut del papa com a arquebisbe de Buenos Aires, Mario Aurelio Poli.

El papa argentí ha tornat a subratllar les zones que ell mateix defineix com "perifèries del món", és a dir, els països oblidats o castigats per la pobresa. D'aquesta manera, farà cardenals l'arquebisbe africà d'Ouagadougou (Burkina Faso) Philippe Nakellentuba Ouédraogo; el de Cotabato (Filipines), Orlando Quevedo, i el d'Abidjan (Costa d' Ivori), Jean-Pierre Kutwa. Per primera vegada hi haurà un cardenal d'Haití, l'arquebisbe de Les Cayes i president de la conferència episcopal d'aquest país, Chibly Langlois.

Bona representació de Llatinoamèrica, Àsia i Àfrica

Dels 16 nous cardenals amb dret al vot, la majoria, nou, procedeixen de Llatinoamèrica, Àsia i Àfrica.

Alguns analistes veuen en aquesta elecció un intent de canviar els equilibris al col·legi cardenalici, on, dels actuals 122 cardenals electors, 61 són europeus i, entre aquests, 29 són italians. I és que a Llatinoamèrica resideixen el 43 per cent dels catòlics.

La Cúria romana queda completada amb el secretari d'Estat, Pietro Parolin, el secretari general del Sínode dels bisbes, Lorenzo Baldisseri, i el prefecte de la Congregació per al Clergat, Beniamino Stella. També rebrà el capell cardenalici el prefecte per a la Congregació per a la Doctrina de la Fe, Gerhard Ludwig Müller.

Entre altres arquebisbes que també es convertiran en cardenals, hi haurà el de Westminster (Gran Bretanya), Gerard Vincent Nichols, el del Quebec (Canadà), Gérald Cyprien Lacroix, de Seül (Corea), Andrew Yeom Soo jung, i de Perusa (Itàlia), Gualtiero Bassetti.

Així, el conclave quedarà format després d'aquestes creacions per 75 cardenals d'Europa, 25 d'Amèrica, 13 d'Àfrica i 12 d'Àsia.

El papa inclourà al col·legi cardenalici tres arquebisbes emèrits que superen els 80 anys d'edat i que, per tant, no podran participar en el pròxim conclave: l'arquebisbe italià Loris Francesco Capovilla i l'arquebisbe emèrit de Castries, a l'illa de Santa Llúcia, Kelvin Edward Felix. Entre aquests es troba l'espanyol, de 85 anys.

D'ideologia conservadora, Fernando Sebastián va fer l'any 2003 unes declaracions contràries a considerar matrimoni les parelles homosexuals. També es va mostrar contrari a l'assignatura de religió com a optativa. A més, el 2004 va fer pública una carta titulada "Els nous innocents", en què criticava la investigació amb cèl·lules mare embrionàries i demanava que política i ciència se sotmetin a una "norma moral objectiva i socialment compartida i respectada".