El mèrit d'Obama també és internet
Barack Obama és un personatge històric abans, fins i tot, de convertir-se oficialment en el president dels Estats Units. És històric perquè n'han hagut de passar 43 abans que un negre dirigeixi la nació; també ho és perquè ha generat esperança dins i fora les seves fronteres; i ho és, també, perquè ha estat el primer candidat que ha apostat decididament per les oportunitats d'internet. Obama ha connectat amb els que s'han connectat, i això té tant de mèrit que ha esdevingut un dels factors clau per catapultar el senador d'Illinois fins a la Casa Blanca.
El màrqueting polític no és cosa de fa quatre dies, però sovint sembla que s'hagi descobert la sopa d'all. Les eleccions nord-americanes del 4 de novembre van donar com a vencedor un jove negre de 47 anys, que es va imposar a autèntics tòtems de la política d'aquell país com podia ser la dinastia dels Clinton. I com ho va fer Barack Obama? Quins motlles va trencar per seduir una societat demostradament conservadora?
El gran objectiu de qualsevol candidat és guanyar les eleccions i, per tant, tenir més vots que ningú i, per tant, que les persones individuals dipositin la teva papereta. En aquest repte hi ha una tècnica més vella que l'anar a peu: demanar als que et són incondicionals que convencin els seus amics, familiars i gent propera perquè et votin. D'aquesta manera es mira d'estendre com una taca d'oli l'electorat fidel i encomanar entusiasme a l'entorn.
El boca-orella és una bona aliada per a la taca d'oli. També ho va ser la ràdio el seu dia, com va demostrar el 1932 Franklin Delano Roosvelt per guanyar les eleccions. O la televisió. John Fitzgerald Kennedy va ser el primer d'aprofitar les oportunitats del mitjà per seduir milions de compatriotes que dies després el convertirien en un dels presidents més estimats de la història. La seducció de Roosvelt a través de la ràdio, i de Kennedy a través de la televisió, també l'ha trobat Obama a través d'internet.
La xarxa ha proporcionat a Obama la millor eina per a la seva taca d'oli. El 3cat24 va entrevistar Andrew Rasiej, un dels principals assessors tecnològics polítics dels EUA, que adverteix que els polítics que no reconeixen el poder d'internet s'equivoquen de molt. Doncs no ha estat el cas d'Obama i el seu equip, que sabien des del primer moment que el potencial del web era una arma electoral evident i l'han sabut utilitzar. En primer lloc perquè a través d'internet han entrat a la rutina de milions d'americans joves, que s'han sentit un col·lectiu important de la realitat política. Obama s'ha fet amic d'ells a través del Facebook (on hi ha 500 grups de fans) o del YouTube o del Twitter, i els ha mantingut puntualment informats de totes les novetats de la seva campanya. Els subscrits al Twitter d'Obama i als RSS del candidat van saber abans que ningú que Joe Biden acompanyaria el candidat a la vicepresidència. Abans, fins i tot, que els mitjans de comunicació.
És el que els analistes anomenen "política personal". Aquest contacte tan directe entre candidat i elector fa que el ciutadà se senti un privilegiat. I sentir que aquell que vol ser president dels Estats Units vol establir complicitat amb tu, et fa sentir important. I si et sents valorat faràs campanya.
Això és el que ha aconseguit Barack Obama a través de crear-se un perfil al Facebook que ja admiren 3.829.344 seguidors. O a través d'oferir 1.827 vídeos al YouTube, dels quals s'han consumit 14,5 milions d'hores en anuncis (47 milions de dòlars si fos la televisió). O creant un compte a Flickr per penjar les instantànies de la campanya. O sent present també a les plataformes a internet que utilitzen les diferents comunitats d'americans com ara MiGente, dels llatins; BlackPlanet, dels negres; Asianave; dels asiàtics. Són alguns dels llocs on és Obama, però el cert és que ell és a "tot arreu". Així mateix ho diu en la seva pàgina web, on a l'apartat "Obama Everywhere" hi detalla fins a setze plataformes i xarxes socials, a banda de les que s'ha apuntat anteriorment, com MySpace, Digg, Eventful, LinkedIn, Faithbase, Eons, Glee, MyBatanga, DNC Partybuilder. La sintonia d'Obama per internet és evident i val a dir que no només el polític s'hi ha recolzat, sinó que la pròpia xarxa ha vist amb Obama una oportunitat. Prova d'això és que Facebook va oferir per primera vegada la retransmissió televisiva en directe de la cerimònia d'investidura del 44è president dels EUA.
La connexió amb els seus electors potencials ha estat vital per guanyar les eleccions. A més, analitzant les xarxes socials l'equip d'Obama ha anat creant una base de dades amb els internautes més actius a l'hora de fer campanya per al senador d'Illinois. Ells, els més actius, són els grans promotors d'aquella taca d'oli que busca qualsevol candidat i per tant són els que s'han de cuidar més.
I un altre aspecte important del periple d'Obama per internet, sinó el més important, ha estat el fet de rebre aportacions econòmiques a través del seu web. Donar des de 5 dòlars fins a 50.000 han permès al candidat recaptar una quantitat rècord i fer una campanya digna del més pur estil nord-americà. I a més a més, sense dependre de cap "lobby" al qual, un cop president, s'hi hagi de sentir en deute. Obama només es pot sentir en deute amb internet.
El gran objectiu de qualsevol candidat és guanyar les eleccions i, per tant, tenir més vots que ningú i, per tant, que les persones individuals dipositin la teva papereta. En aquest repte hi ha una tècnica més vella que l'anar a peu: demanar als que et són incondicionals que convencin els seus amics, familiars i gent propera perquè et votin. D'aquesta manera es mira d'estendre com una taca d'oli l'electorat fidel i encomanar entusiasme a l'entorn.
El boca-orella és una bona aliada per a la taca d'oli. També ho va ser la ràdio el seu dia, com va demostrar el 1932 Franklin Delano Roosvelt per guanyar les eleccions. O la televisió. John Fitzgerald Kennedy va ser el primer d'aprofitar les oportunitats del mitjà per seduir milions de compatriotes que dies després el convertirien en un dels presidents més estimats de la història. La seducció de Roosvelt a través de la ràdio, i de Kennedy a través de la televisió, també l'ha trobat Obama a través d'internet.
La xarxa ha proporcionat a Obama la millor eina per a la seva taca d'oli. El 3cat24 va entrevistar Andrew Rasiej, un dels principals assessors tecnològics polítics dels EUA, que adverteix que els polítics que no reconeixen el poder d'internet s'equivoquen de molt. Doncs no ha estat el cas d'Obama i el seu equip, que sabien des del primer moment que el potencial del web era una arma electoral evident i l'han sabut utilitzar. En primer lloc perquè a través d'internet han entrat a la rutina de milions d'americans joves, que s'han sentit un col·lectiu important de la realitat política. Obama s'ha fet amic d'ells a través del Facebook (on hi ha 500 grups de fans) o del YouTube o del Twitter, i els ha mantingut puntualment informats de totes les novetats de la seva campanya. Els subscrits al Twitter d'Obama i als RSS del candidat van saber abans que ningú que Joe Biden acompanyaria el candidat a la vicepresidència. Abans, fins i tot, que els mitjans de comunicació.
És el que els analistes anomenen "política personal". Aquest contacte tan directe entre candidat i elector fa que el ciutadà se senti un privilegiat. I sentir que aquell que vol ser president dels Estats Units vol establir complicitat amb tu, et fa sentir important. I si et sents valorat faràs campanya.
Això és el que ha aconseguit Barack Obama a través de crear-se un perfil al Facebook que ja admiren 3.829.344 seguidors. O a través d'oferir 1.827 vídeos al YouTube, dels quals s'han consumit 14,5 milions d'hores en anuncis (47 milions de dòlars si fos la televisió). O creant un compte a Flickr per penjar les instantànies de la campanya. O sent present també a les plataformes a internet que utilitzen les diferents comunitats d'americans com ara MiGente, dels llatins; BlackPlanet, dels negres; Asianave; dels asiàtics. Són alguns dels llocs on és Obama, però el cert és que ell és a "tot arreu". Així mateix ho diu en la seva pàgina web, on a l'apartat "Obama Everywhere" hi detalla fins a setze plataformes i xarxes socials, a banda de les que s'ha apuntat anteriorment, com MySpace, Digg, Eventful, LinkedIn, Faithbase, Eons, Glee, MyBatanga, DNC Partybuilder. La sintonia d'Obama per internet és evident i val a dir que no només el polític s'hi ha recolzat, sinó que la pròpia xarxa ha vist amb Obama una oportunitat. Prova d'això és que Facebook va oferir per primera vegada la retransmissió televisiva en directe de la cerimònia d'investidura del 44è president dels EUA.
La connexió amb els seus electors potencials ha estat vital per guanyar les eleccions. A més, analitzant les xarxes socials l'equip d'Obama ha anat creant una base de dades amb els internautes més actius a l'hora de fer campanya per al senador d'Illinois. Ells, els més actius, són els grans promotors d'aquella taca d'oli que busca qualsevol candidat i per tant són els que s'han de cuidar més.
I un altre aspecte important del periple d'Obama per internet, sinó el més important, ha estat el fet de rebre aportacions econòmiques a través del seu web. Donar des de 5 dòlars fins a 50.000 han permès al candidat recaptar una quantitat rècord i fer una campanya digna del més pur estil nord-americà. I a més a més, sense dependre de cap "lobby" al qual, un cop president, s'hi hagi de sentir en deute. Obama només es pot sentir en deute amb internet.
