El guitarrista Ron Wood publica "Memorias de un Rolling Stone"

Els amants dels Rolling Stones tenen una cita a la llibreria. Ron Wood, el guitarrista de la banda, acaba de publicar la seva autobiografia. És la primera vegada que un dels Stones explica la seva vida i les interioritats més sucoses del grup.
El guitarrista Ron Wood publica "Memorias de un Rolling Stone"
Londres

El guitarrista Ron Wood publica "Memorias de un Rolling Stone"

Els amants dels Rolling Stones tenen una cita a la llibreria. Ron Wood, el guitarrista de la banda, acaba de publicar la seva autobiografia. És la primera vegada que un dels Stones explica la seva vida i les interioritats més sucoses del grup.
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
Darrere les Satàniques Majestats s'hi poden descobrir els virreis, com ara Ron Wood, el guitarrista dels Rolling Stones des del 1975. Aquesta setmana s'han publicat les memòries de Wood, en què no hi falten ni les notes escolars: només una C a Teoria Musical, amb un cert progrés satisfactori, i només una C a Comportament Ciutadà. El resultat: membre dels Rolling Stones.

"Memorias de un Rolling Stone" és la primera autobiografia d'un membre de la banda. Als 61 anys, Ron Wood ja té prou perspectiva per parlar de la presó d'or que eren els Stones: avions privats, festes desenfrenades, ingesta de substàncies prohibides i grans dosis de rock-and-roll.

Entre les curiositats, una relació efímera amb Margaret Trudeau, la dona del primer ministre del Canadà, a finals dels 70. "Hauria d'haver imaginat -explica- que era algú important, perquè sempre tenia guardaespatlles de la Reial Policia Muntada del Canadà". I la convivència durant sis mesos amb Jimi Hendryx al mateix apartament.

Wood tampoc oblida els temes delicats, i qualifica Richards com l'autèntica ànima dels Stones, per sobre de la megalomania de Mick Jagger. "Mick -confessa- és fantàstic per nosaltres, però sense Richards no hi hauria banda."

VÍDEOS RELACIONATS