El Congrés espanyol obre la porta a declarar nuls els judicis polítics franquistes

La iniciativa, del PDeCAT, és un primer pas d'una llarga tramitació encaminada a modificar l'article 3 de la Llei de la memòria històrica del 2007 per declarar la nul·litat i no únicament la il·legitimitat de les sentències franquistes
El Congrés espanyol obre la porta a declarar nuls els judicis polítics franquistes
Madrid

El Congrés espanyol obre la porta a declarar nuls els judicis polítics franquistes

La iniciativa, del PDeCAT, és un primer pas d'una llarga tramitació encaminada a modificar l'article 3 de la Llei de la memòria històrica del 2007 per declarar la nul·litat i no únicament la il·legitimitat de les sentències franquistes
Redacció
El diputat del PDeCAT Jordi Xuclà defensa la proposició (EFE)

El diputat del PDeCAT Jordi Xuclà defensa la proposició (EFE)

El ple del Congrés ha fet el primer pas per declarar la nul·litat dels judicis polítics franquistes. Ha aprovat la presa en consideració d'una proposició de llei del PDeCAT que reclama que es declarin il·legítims els tribunals i jurats constituïts durant la Guerra Civil i el franquisme per "imposar condemnes o sancions de caràcter personal per motius polítics, ideològics o de creença religiosa", i que es considerin nul·les també les seves sentències.

A més del PDeCAT, han donat suport a la presa en consideració de la iniciativa el Grup Socialista, Podem, ERC, PNB i Bildu, mentre que Cs s'ha abstingut i el PP hi ha votat en contra.

En defensa de la iniciativa, el diputat del PDeCAT Jordi Xuclà ha posat com a exemple la llei catalana, d'un sol article, que declara il·legals els tribunals del franquisme i, per tant, declara nul·les les seves sentències, i ha recordat que aquesta llei va ser aprovada al Parlament de Catalunya amb el suport del PP i Ciutadans, als quals ha reclamat coherència al Congrés.

"En aquest hemicicle hi ha una majoria plural suficient per revisar la Llei de la memòria històrica", s'ha mostrat convençut.

La proposició és un primer pas d'una llarga tramitació parlamentària encaminada a un objectiu: modificar l'article 3 de la Llei de la memòria històrica del 2007 per declarar la nul·litat i no únicament la il·legitimitat d'aquests tribunals polítics.

Des d'ERC, Joan Tardà ha avisat que, malgrat el seu vot favorable a la presa en consideració de la iniciativa, es despenjaran d'aquest suport si durant la tramitació parlamentària no es modifica la llei per declarar "il·legals" els tribunals del franquisme.

"No seguirem participant d'aquest gran frau que ha fet plorar milers de persones que segueixen veient com avui l'administració els segueix negant la nul·litat de les sentències", ha denunciat.

Per la seva banda, el socialista José Zaragoza ha carregat contra el PP i contra Rajoy, per "presumir" de destinar "zero euros" a la Llei de memòria en un intent de "desactivar-ne" els efectes. Zaragoza ho ha titllat de "gran irresponsabilitat" i ha remarcat que només des del compliment de la llei es pot exigir als altres que la compleixin, en al·lusió a la crisi catalana.

Malgrat el suport, Zaragoza ha avançat que presentaran una iniciativa legislativa per "millorar" la Llei de la memòria que va promoure el PSOE fa gairebé deu anys, una llei -ha dit- que no ha tingut el recorregut suficient. Aquesta proposta preveu que es treguin les restes de Francisco Franco del Valle de los Caídos i s'il·legalitzi la fundació que porta el nom del dictador.

En nom del grup d'Units Podem-En Comú Podem-En Marea, Xavier Domènech, ha donat el seu suport a una iniciativa que, segons el seu parer, intenta acabar amb la "humiliació" que ha suposat per a moltes víctimes que se'ls hagi denegat la nul·litat de les seves sentències.

Domènech ha qualificat de "bestiesa" l'argument que esgrimit pel PP que la nul·litat dels tribunals crearia "inseguretat jurídica".

"No m'estranya perquè vostès tenen un esperit guerracivilista", ha denunciat.

En contra de la proposta, el diputat del PP Francisco Martínez ha retret al PDeCAT que presenta una iniciativa treta del "túnel del temps" i amb una argumentació jurídica "molt deficient".

Martínez ha recordat que la llei de la memòria històrica tenia com a objectiu "tancar ferides" i ha considerat que això s'ha complert deu anys després de la seva entrada en vigor.

Per últim, Ciutadans ha decidit abstenir-se per facilitar el debat, si bé el secretari general de la formació, José Manuel Villegas, ha assegurat que cal deixar de mirar "cap enrere" per mirar cap al futur.