Desenes de milers de persones inunden Barcelona en defensa de la nació i "el dret de decidir"

La societat civil catalana ha sortit al carrer per reclamar el dret de Catalunya de decidir. Darrere d'una gran pancarta on es llegia el lema "Som una nació i tenim el dret de decidir", la marxa ha fet un recorregut al·legòric, amb sortida a la plaça Espanya i arribada a la plaça Catalunya. Milers de persones de totes les edats, un milió segons l'organització i 125.000 segons la Guàrdia Urbana, hi han participat. La gran afluència de gent ha fet que mentre que alguns ja eren a la plaça Catalunya altres encara no havien començat a caminar.
Desenes de milers de persones inunden Barcelona en defensa de la nació i "el dret de decidir"
Barcelona

Desenes de milers de persones inunden Barcelona en defensa de la nació i "el dret de decidir"

La societat civil catalana ha sortit al carrer per reclamar el dret de Catalunya de decidir. Darrere d'una gran pancarta on es llegia el lema "Som una nació i tenim el dret de decidir", la marxa ha fet un recorregut al·legòric, amb sortida a la plaça Espanya i arribada a la plaça Catalunya. Milers de persones de totes les edats, un milió segons l'organització i 125.000 segons la Guàrdia Urbana, hi han participat. La gran afluència de gent ha fet que mentre que alguns ja eren a la plaça Catalunya altres encara no havien començat a caminar.
Actualitzat
Banderes amb les quatre barres catalanes han inundat la Gran Via, primer, i la plaça Universitat i la ronda Universitat, després, fins a arribar al punt final de la manifestació, la plaça Catalunya. Ha estat una marxa festiva, amb música i animació, que ha transcorregut sense incidents. S'hi ha pogut veure gent de totes les edats i de tots els punts de la geografia catalana, també de la Catalunya Nord i del País Valencià.

Les previsions de l'organització han quedat totalment desbordades. Havien fet números comptant que uns 300 autocars es desplaçarien a Barcelona des de diferents ciutats catalanes per participar en la protesta i calculaven que serien unes 15.000 persones. Al final de la marxa han donat una xifra estimada d'un milió de persones. El ball de xifres, com en tota manifestació, està servit perquè la Guàrdia urbana parla de 125.000 persones.

La protesta ha estat convocada per més de 600 entitats ciutadanes d'arreu del país i compta amb el suport dels sectors intel·lectuals. A la capçalera, hi havia els actors Joel Joan i Lloll Bertran, el cantant d'Els Pets, Lluís Gavaldà, i l'escriptora Isabel-Clara Simó, entre molts altres artistes.

Un cop a la plaça Catalunya s'ha hagut de llegir tres cops el manifest. Titot, el cantant de Brams, ha compost una cançó especialment per a l'ocasió i, finalment, s'ha donat per finalitzada la manifestació amb un cant conjunt de l'himne de Catalunya, "Els segadors".

La plataforma organitzadora ha intentat mantenir-se al marge del convuls moment polític que s'està vivint i que fossin els ciutadans els que expressessin la seva voluntat al carrer. Creuen que aquesta és una qüestió de dignitat i, a part de reclamar el dret de decidir, la marxa ha volgut ser un crit d'ànim per evitar retallades al Congrés dels Diputats en l'Estatut que es va aprovar el 30 de setembre al Parlament.

Al voltant de la senyera original de l'Assemblea de Catalunya, els convocants han evocat l'esperit d'unitat que presidien aquells temps i que ara, segons ells, es troben a faltar en la societat civil catalana.

Tot i els esforços de les entitats convocants per mantenir la manifestació al marge de la lluita partidària, les forces polítiques també hi han dit la seva. Diferents dirigents polítics, alguns d'ells a títol personal, s'han sumat a la protesta. Oficialment, només Esquerra Republicana de Catalunya ha mantingut la seva presència a la manifestació per reclamar que l'Estatut reconegui Catalunya com una nació. Els republicans hi han enviat tots els seus consellers, inclòs el conseller primer, Josep Bargalló, així com també el president del partit, Josep-Lluís Carod-Rovira, i s'han col·locat en un segon terme després de la capçalera.

El PSC i CiU ja havien renunciat a participar en la marxa al·legant que no és el moment de mobilitzacions ciutadanes, en plena negociació del text estatutari. Per la seva banda, Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, que en un principi va donar ple suport a la manifestació, a última hora ha descafeïnat la seva presència perquè diuen que "s'ha produït una confusió total, en gran part a causa de l'intent d'apropiació indeguda d'ERC". No hi anirà cap membre de la direcció ecosocialista i només hi participarà una petita delegació del partit.

Des d'ICV-EUiA creuen que s'hauria d'apostar per fer una "gran manifestació" en contra del Partit Popular. La idea no ha estat gens ben rebuda pel Partit dels Socialistes de Catalunya, que en tot cas demana unitat contra l'allau d'odi a Catalunya desencadenat pel PP.

El president del PP de Catalunya, Josep Piqué, ha titllat de "franquista" la decisió de canviar l'horari del partit que avui ha de jugar el FC Barcelona per no coincidir amb la manifestació.

NOTÍCIES RELACIONADES