Descobreixen que la depressió té un component genètic

La depressió podria tenir també un component genètic, segons el psiquiatre austríac Lukas Pezawas. En estudis realitzats en cooperació amb el National Health Institute de Bethesda, als Estats Units, mitjançant l'anomenada tomografia funcional de ressonància magnètica, el científic austríac ha constatat que aquest circuit cerebral podria exercir la funció d'apaivagar les impressions negatives. Les conclusions de la investigació les publica la revista especialitzada "Nature Neuroscience". Segons els resultats de la investigació, existeix un gen transbordador de serotonina que té un paper clau per a l'estat d'ànim, del qual hi hauria dues variants: un de llarg, més resistent a l'estrès, i un altre, anormalment curt i més sensible, que fa molt més vulnerable el cervell. Llavors augmenten les emocions negatives i les angoixes i es produeixen depressions a conseqüència de qualsevol experiència traumatitzant que es produeixi durant la vida. Relació entre depressió i construcció cerebral Fins ara es creia en les causes purament bioquímiques de la depressió, des que es van descobrir substàncies com l'herba de Sant Joan, que influeix en el metabolisme de la serotonina i fa millorar l'estat dels pacients de depressió. El treball de Pezawas i el seu equip ha pogut provar ara que no tot depèn de la química, sinó que hi ha una relació entre la depressió i la construcció del cervell. S'ha descobert que la serotonina ja es produeix durant el desenvolupament del fetus, abans que disposi de cèl·lules nervioses, i contribueix a diferenciar i coordinar les vies nervioses, per la qual cosa influeix directament en la formació del cervell. Ja se sabia que les persones portadores de la variant curta del gen transborador són més temoroses i tenen una major inclinació a les depressions, especialment quan pateixen experiències traumatitzants. Ara s'ha comprovat que existeixen dues regions del cervell especialment implicades, l'amígdala cerebral, com a seu de les reaccions de por i fuga, i el cíngol, responsable de les disposicions d'ànim, que revisa les reaccions espontànies de temor provocades per l'amígdala. Les persones portadores de la variant curta del gen mostren reaccions de por més fortes que les altres, fet que segons l'investigador es deu a una comunicació reduïda entre l'amígdala i el cíngol. Com a conseqüència terapèutica del seu descobriment, l'investigador veu la possibilitat de compensar en una fase embrionària una eventual manca de serotonina per influir en el desenvolupament del cervell, de manera que es pugui evitar la depressió en la vida futura de la persona afectada.