Els investigadors van trobar l'Andròmeda XXVIII i la XXXIX, les dues galàxies satèl·lits més llunyanes detectades fins ara, a 1,1 milions i 600.000 anys llum d'Andròmeda. Les galàxies, invisibles a l'ull humà, són 100.000 vegades més tènues que l'Andròmeda, i gairebé imperceptibles amb els grans telescopis terrestres.

Per trobar-les, però, van utilitzar les dades del telescopi Germini a Hawaii i de l'Sloan Digital Sky Survey, un projecte internacional que cartografia el cel i segueix la posició i la lluminositat de més de 100 milions d'objectes celestes.

Aquesta troballa podria ajudar a explicar la naturalesa de la matèria fosca, una substància invisible que no emet ni reflecteix la llum però que podria formar la major part de la massa de l'univers. De fet, els astrònoms van proposar buscar galàxies al voltant de l'Andròmeda amb l'objectiu d'entendre com la matèria es relaciona amb la matèria fosca. Els experts consideren que la matèria fosca existeix perquè pot detectar els seus efectes gravitacionals sobre la matèria visible i es creu que, amb la seva gravetat, la matèria fosca provoca que la matèria visible s'organitzi en galàxies.