Defensa atribueix l'explosió que va matar un militar espanyol a l'Afganistan a una mina activada a distància
Les investigacions obertes per determinar l'origen de l'explosió que ahir va causar la mort d'un soldat de l'exèrcit espanyol i ferides a quatre més semblen apuntar que va ser una bomba detonada al pas de la patrulla rutinària que feien a la zona de Bakua, a l'oest de l'Afganistan, tot i que aquest extrem no s'ha confirmat. Almenys és el que les investigacions indiquen, segons ha afirmat aquest matí el ministre de Defensa, José Antonio Alonso. Però no es descarten altres hipòtesis fins que acabi la investigació. L'abril d'aquest any, 32 legionaris van ser atacats per un grup d'homes armats sense que ningú en resultés ferit.
José Antonio Alonso ha comparegut davant dels mitjans de comunicació per explicar els detalls de la mort ahir del soldat de l'exèrcit espanyol a Bakua, a la província de Farah. Segons Alonso, els investigadors creuen que una mina anticarro de quatre quilograms va ser activada a distància pels insurgents. Malgrat l'atac, Alonso ha dit que les tropes desplegades al país ni poden marxar ni ho han de fer, i que "continuaran en les mateixes condicions". El titular de Defensa, que ha explicat que no hi va haver trets, ha avançat que quan tingui les conclusions definitives compareixerà davant del Congrés.
Abans de les declaracions del ministre, altres fonts ja havien apuntat que l'explosió havia estat intencionada. La policia local de Farah ha dit que tot indica que la patrulla espanyola va ser atacada pels "enemics de l'Afganistan", en referència als talibans. Segons el cap de la policia, l'explosió va deixar el comboi espanyol "seriosament danyat". També ha recordat que Bakua és just al costat de la província d'Helmand, una de les més perilloses del país per la presència d'integristes i traficants de drogues.
La hipòtesi que descarta que una mina provoqués l'explosió es desprèn del comunicat de la Força Internacional d'Assistència a la Seguretat (ISAF), sota el comandament de l'OTAN: "Un artefacte explosiu improvisat va detonar a prop de la patrulla". Es tractaria del primer cop que mor un soldat de l'exèrcit espanyol en un atac a l'Afganistan des que el 2002 Espanya es va incorporar a la coalició internacional.
Els fets van passar ahir a la tarda, hora d'aquí. L'explosió va provocar la mort del soldat Jorge Arnaldo Hernández, d'origen peruà. Igual que els altres quatre militars ferits, tots pertanyien a la brigada paracaigudista destinada a la base d'Herat. El comboi, que feia una patrulla ordinària, estava format per 33 efectius a bord de 9 blindats. Els ferits són el caporal primer José Antonio Murías Pillado, de 31 anys, el caporal Rubén Sánchez López, de 25 , i els soldats Carlos Iván Macías Moran, de 21 anys, i Javier Rubio Bellod, de 22.
Avui al matí un avió militar volarà cap a l'Afganistan per repatriar el cadàver. Aquest no és el primer atac que reben les tropes espanyoles. L'abril d'aquest any, 32 legionaris van ser atacats per un grup d'homes armats sense que ningú en resultés ferit. Actualment, després que el govern va aprovar ampliar el contingent, hi ha uns 700 militars espanyols destinats a l'Afganistan.
