Condemnen la Generalitat per uns serveis mínims "desproporcionats" per la vaga de professors del 2008

El Tribunal Suprem ha condemnat la Generalitat per vulnerar la Constitució amb el serveis mínims que va decretar per la vaga de professors del 14 de febrer del 2008. La sentència dóna la raó al sindicat de professors USTEC-STE i conclou que la Conselleria de Treball va transgredir els articles 28 i 24 de la Carta Magna amb uns serveis mínims "desproporcionats i abusius fins a fer il·lusori el dret de vaga". El govern català ja va ser condemnat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), però va recórrer la sentència al Suprem, que finalment també ha donat la raó als mestres.
Condemnen la Generalitat per uns serveis mínims "desproporcionats" per la vaga de professors del 2008
Barcelona

Condemnen la Generalitat per uns serveis mínims "desproporcionats" per la vaga de professors del 2008

El Tribunal Suprem ha condemnat la Generalitat per vulnerar la Constitució amb el serveis mínims que va decretar per la vaga de professors del 14 de febrer del 2008. La sentència dóna la raó al sindicat de professors USTEC-STE i conclou que la Conselleria de Treball va transgredir els articles 28 i 24 de la Carta Magna amb uns serveis mínims "desproporcionats i abusius fins a fer il·lusori el dret de vaga". El govern català ja va ser condemnat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), però va recórrer la sentència al Suprem, que finalment també ha donat la raó als mestres.
Capcelera de la manifestació del 14 de febrer de 2008 per la vaga d'ensenyament.

Imatge d'arxiu de la manifestació del 14 de febrer de 2008 per la vaga d'ensenyament.

La Generalitat va vulnerar la Constitució el 14 de febrer del 2008. Aquell dia va haver-hi una vaga en el sector de l'ensenyament i el govern català va dictar uns serveis mínims massa restrictius.
Segons el Tribunal Suprem, la Conselleria de Treball va imposar uns serveis mínims "desproporcionats i abusius fins a fer il·lusori el dret de vaga". Amb aquest argument, l'alt tribunal ha decidit condemnar el govern per transgredir els articles 24 i 28 de la Constitució.

El govern va dictar uns serveis mínims per a la vaga en els quals exigia que als centres d'ensenyament Infantil i Primària hi hagués un docent per cada quatre classes.

En la sentència del Suprem, els magistrats han donat la raó al sindicat de professors USTEC-STE, que ja va obtenir una sentència favorable el 2008 per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. A més, els jutges van interpretar llavors que la Generalitat havia dictat els serveis de manera "tardana", fet que va impedir una adequada tutela judicial.

El 2008 el govern català va interposar davant del Tribunal Suprem un recurs de cassació per la sentència del TSJC. La Generalitat argumentava que els serveis mínims eren raonables i que els va imposar amb el temps hàbil suficient, perquè els va acordar el 12 de febrer i la vaga estava convocada pel 14. El Suprem, però, considera els serveis mínims desproporcionats i el temps insuficient.

El 52,41% dels professors de l'escola pública van anar a la vaga del 14 de febrer del 2008. Del total de 66.281 treballadors dels centres catalans, 34.737 van secundar la protesta, segons dades de la Conselleria d'Educació

Un 2010 complicat

L'any 2010 va començar amb diverses vagues dels docents catalans i acaba amb una sentència judicial contra la Generalitat. El sector de l'educació va iniciar un any turbulent amb protestes que criticaven la falta de diàleg del conseller d'Educació, Ernest Maragall, a l'hora de negociar el calendari escolar.

La publicació a principi del mes de febrer del decret del nou calendari escolar, que suposava la supressió de la jornada intensiva dels mestres al juny, va significar l'inici de diverses vagues de mestres de l'ensenyament públic.

La congelació de plantilles i els decrets d'autonomia i direcció de centres, a més del calendari escolar, van revoltar els docents durant els dos últims trimestres del curs 2009-2010, que va finalitzar al juny amb el rebuig a anar de colònies escolars en senyal de protesta.

A l'estiu el malestar dels mestres va augmentar amb l'anunci de la retallada salarial per als treballadors de l'ensenyament públic i també als de la concertada, en el marc de les mesures anticrisi que van prendre els governs espanyol i català.

El conflicte de les colònies no es va suavitzar amb l'inici del curs 2010-2011 i el sector d'empreses d'oci escolar va haver de repercutir en els seus treballadors, amb un miler d'acomiadaments, la falta de contractació per part de nombrosos col·legis públics catalans. Poc abans de les eleccions catalanes, Ernest Maragall va anunciar que serien les direccions dels centres educatius les que organitzessin la jornada del mes de juny, principal punt de conflicte amb els mestres, un anunci que va permetre desbloquejar el conflicte de les colònies.