Carles Casajuana guanya el Ramon Llull amb "L'últim home que parlava català"

La novel·la "L'últim home que parlava català", escrita per Carles Casajuana, ha estat la guanyadora del Premi Ramon Llull, que s'ha entregat aquest dijous a la nit al Principat d'Andorra. L'autor del llibre, nascut a Sant Cugat del Vallès i actual ambaixador d'Espanya al Regne Unit, ha destacat que el llibre parla sobre "el bilingüisme, el valor de la literatura i de la llengua, sobretot la catalana". El relat es basa en la vida d'un escriptor català que no vol abandonar el pis on resideix, i es converteix en víctima metafòrica de mòbing literari.
Carles Casajuana guanya el Ramon Llull amb "L'últim home que parlava català"
Andorra la Vella

Carles Casajuana guanya el Ramon Llull amb "L'últim home que parlava català"

La novel·la "L'últim home que parlava català", escrita per Carles Casajuana, ha estat la guanyadora del Premi Ramon Llull, que s'ha entregat aquest dijous a la nit al Principat d'Andorra. L'autor del llibre, nascut a Sant Cugat del Vallès i actual ambaixador d'Espanya al Regne Unit, ha destacat que el llibre parla sobre "el bilingüisme, el valor de la literatura i de la llengua, sobretot la catalana". El relat es basa en la vida d'un escriptor català que no vol abandonar el pis on resideix, i es converteix en víctima metafòrica de mòbing literari.
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
La trama del llibre "L'últim home que parlava català", escrit per Carles Casajuana i guanyador del Ramon Llull 2009, comença explicant un cas de mòbing immobiliari en què la víctima és un escriptor que no se'n vol anar de casa seva fins que no acabi la novel·la que està escrivint.

El propietari de l'edifici pren la decisió de buidar-lo, tot i l'oposició de l'escriptor. Per Casajuana, aquest fet de resistència ve a significar el valor de la literatura, ja que el propietari decideix no abandonar el seu pis, tot i que el valor monetari de la seva novel·la no es podria comparar amb els diners que li ofereixen per deixar el pis.

A més, l'argument de l'obra va més enllà, i se centra en la relació d'aquest escriptor amb un altre que ho fa en llengua castellana, i tots dos defensen la seva postura. A partir d'aquest moment, apareix la gran reflexió de l'obra que és l'estat actual de la llengua, en plantejar-se la desaparició del català i l'existència de l'últim home que parlés català.

En aquest sentit, Casajuana ha comentat que ell no vol opinar sobre el futur del català, ja que ha escrit el llibre amb la intenció que sigui el lector qui respongui a la pregunta i faci la seva autoreflexió sobre l'estat de la llengua.

Set obres finalistes

Un total de set de les 67 obres que es van presentar al Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull han quedat finalistes d'aquest guardó, que s'ha lliurat en una vetllada literària a Andorra la Vella. Les set obres finalistes del premi, dotat amb 90.000 euros, han estat "Camps de núvols i d'estrelles", "Estimada Marta. Una veritable falsa novel·la", "L'últim home que parlava català", "En nom de Lucrècia", "Teories embrionàries", "L'aroma del teu perfum" i "La creu de Jesús, la cara de l'església. Jesús trenca el silenci".

El guardó, concedit per l'Editorial Planeta i el govern d'Andorra, inclou, des de 2007, l'edició en català, castellà i francès de l'obra guanyadora. El jurat d'aquesta edició ha estat format per Dúnia Ambatlle, Isabel Escudé, Pere Gimferrer, Gemma Lienas, Baltasar Porcel i Carles Pujol, a més de l'editor francès Leonello Brandolini, en representació d'Editions Robert Laffont, editora en francès de l'obra guanyadora.

Després de l'acord signat el 2006 pel Grup Planeta i el govern d'Andorra per donar impuls al certamen i estimular la creació literària en català, el premi ha celebrat les dues últimes edicions a Andorra la Vella i hi celebrarà les tres pròximes. Les obres guanyadores d'aquests dos últims anys han estat "Tigres", de Gabriel Janer Manila, i "L'últim patriarca", de Najat el Hachmi.

La primera obra guanyadora del Premi Ramon Llull, el 1981, va ser "Les aventures del cavaller Kosmas", de Joan Perucho. Des d'aleshores, el certamen ha donat a conèixer nous valors i ha reconegut escriptors ja consagrats com Terenci Moix, guanyador per "El sexe dels àngels" l'any 1992; Baltasar Porcel, amb "L'emperador o l'ull del vent" el 2001, i Carme Riera, amb "Joc de miralls" l'any 1989, entre d'altres.

VÍDEOS RELACIONATS

ÀUDIOS RELACIONATS