Canvi climàtic i massa nutrients, perjudicis per als parcs naturals marins catalans

Canvi climàtic i massa nutrients, perjudicis per als parcs naturals marins catalans

Canvi climàtic i massa nutrients, perjudicis per als parcs naturals marins catalans

L'excessiva presència humana és un altre dels factors d'impacte
Xavier Duran Actualitzat
Investigador observant coral (UB)

Investigador observant coral (UB)

Les poblacions de corall vermell milloren al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, però cap colònia té les talles esperades després de més de 30 anys de protecció. En les àrees amb menys presència humana, també es detecta una millora en l'estat ecològic de les poblacions.

Són dades de l'informe sobre el seguiment del medi marí al Parc Natural del Cap de Creus i al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. L'informe està impulsat per la Generalitat i elaborat per la Universitat de Barcelona. L'ha dirigit Bernat Hereu, de la Universitat de Barcelona.

L'informe, que recull els primers resultats del programa de seguiment científic del 2017 al 2020, també destaca que les poblacions de gorgònies i altres organismes bentònics -que viuen en el fons marí- dels dos parcs van patir una alta mortalitat durant el 2017. La causa ha estat la proliferació d'algues filamentoses durant el 2017. I aquesta proliferació es deu tant a les altes temperatures registrades com a l'elevada concentració de nutrients en el medi.

Aquests factors han fet minvar la població de la gorgònia Paramuricea clavata, en especial al Parc del Montgrí. Es tracta d'una planta marina característica dels fons rocosos de la Mediterrània, especialment sensible a les pertorbacions ambientals, com ara la presència humana. En el Cap de Creus la mortalitat de les gorgònies no ha estat tan elevada, però ha crescut el nombre de colònies amb signes d'afectació. En aquest parc, les poblacions de l'alga bruna Cystoseira mediterranea són més denses i extenses.

 

 

Un altre dels punts on s'observa impacte ecològic són les coves submarines. Les activitats d'immersió provoquen erosió i i això altera la composició i l'abundància de la fauna bentònica.

L'informe també destaca la presència de nanses i xarxes de pesca de grans dimensions abandonades al mar, cosa que significa una amenaça per a la vida marina -el que s'anomena pesca fantasma.

Les dades també apunten a una superpoblació de garoines, que proliferen a causa de la menor presència dels seus depredadors, els peixos. A zones molt concretes amb protecció especial, com la reserva marina de les illes Medes, s'ha observat com les poblacions de peixos exerceixen un control efectiu sobre les garoines. I això, al seu torn, afavoreix el desenvolupament de les comunitats d'algues, no només en abundància sinó també en diversitat d'espècies estructurals.

 

TEMES:
Ciència Ecologia