Es compleix un any que ETA va anunciar l'alto el foc permanent

Fa dotze mesos que ETA va anunciar a través d'un comunicat un alto el foc permanent que va entrar en vigor dos dies després i que va multiplicar les esperances de pacificar Euskadi. L'etapa que s'obria ha estat i continua estant marcada per l'allunyament entre PP i PSOE, una escletxa que s'ha anat eixamplant amb el temps fins a arribar als nivells de crispació actuals. El cessament de la violència per part d'ETA va durar 283 dies, fins al 30 de desembre, quan un atemptat a l'aparcament de la terminal T4 de l'aeroport de Barajas va provocar dos morts.
Es compleix un any que ETA va anunciar l'alto el foc permanent
Madrid

Es compleix un any que ETA va anunciar l'alto el foc permanent

Fa dotze mesos que ETA va anunciar a través d'un comunicat un alto el foc permanent que va entrar en vigor dos dies després i que va multiplicar les esperances de pacificar Euskadi. L'etapa que s'obria ha estat i continua estant marcada per l'allunyament entre PP i PSOE, una escletxa que s'ha anat eixamplant amb el temps fins a arribar als nivells de crispació actuals. El cessament de la violència per part d'ETA va durar 283 dies, fins al 30 de desembre, quan un atemptat a l'aparcament de la terminal T4 de l'aeroport de Barajas va provocar dos morts.
El 22 de març del 2006 tres encaputxats feien públic un comunicat en nom d'ETA llegit per primera vegada per una dona, en el qual s'anunciava que al cap de dos dies entraria en vigor un alto el foc "permanent". També era la primera vegada que es feia servir la paraula "permanent".

Euskadi va viure aquell comunicat com el principi de la fi de la violència. Feia tres anys que no hi havia víctimes mortals i gairebé un any i mig abans Batasuna havia fet una crida al diàleg en la seva declaració d'Anoeta. El clima, doncs, era propici per avançar en el final del conflicte basc, tant propici que fins i tot des de Madrid s'alçaven veus que convidaven a l'optimisme. El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, es va reunir amb tots els partits després del comunicat i va aconseguir el suport de tots els grups –fins i tot del PP- per buscar la pau. També es movien fils al País Basc, on el PNB i el PSE intensificaven els contactes per fundar una taula de diàleg.

En el terreny polític s'establien els fonaments, i en el terreny policial no s'abaixava la guàrdia. Així es va posar en marxa el procés de "verificació" de l'alto el foc, que no va ser precisament un camí de roses. Alguns atacs a propietats de polítics d'UPN i entitats bancàries feien trontollar la calma relativa. Batasuna va qualificar aquells actes de "molt greus" però això no va frenar la desconfiança cap a la política que comandava Zapatero. Una desconfiança personalitzada principalment pel Partit Popular, que arran d'aquells atacs i després de saber-se que el secretari general del PSE, Patxi López, s'havia reunit amb Batasuna, va anar atiant la tensió amb el govern.

L'entesa entre els dos grans partits de l'Estat penjaria d'un fil a partir del 29 de juny, quan el president espanyol va anunciar l'inici del diàleg amb ETA en una declaració davant els mitjans de comunicació i no pas a l'hemicicle del Congrés dels Diputats. Poques setmanes després, però, Batasuna derivava la responsabilitat de la marxa del procés de pau cap al govern central i culpava l'executiu de Zapatero dels pocs avanços. Tampoc avancaven els contactes amb el PNB i el PSE i Arnaldo Otegi va declarar que el procés havia entrat en "via morta". Otegi carregava contra la les detencions de presumptes terroristes així com els processos judicials contra l'esquerra abertzale. En aquell moment la tremolor del procés s'intensificaria amb diversos actes de kale borroka.

A poc a poc l'optimisme de la societat basca es tenyia d'escepticisme sobre la marxa del procés. Així Rodríguez Zapatero va mirar d'injectar noves dosis d'esperança en una compareixença davant els mitjans el 29 de desembre en la qual, tot i reconèixer que el procés no passava el millor moment, es mostrava convençut que al cap d'un any "estarem millor que avui". L'endemà, el 30 de desembre, explotava una bomba a l'aparcament de la T4 de l'aeroport de Madrid i provocava la mort de dos equatorians.

Després de l'atemptat...