Acaba el procés de regularització amb prop de 700.000 peticions a Espanya i 135.000 a Catalunya

Ha acabat el procés extraordinari de regularització d'immigrants engegat pel govern espanyol i es calcula que, a Catalunya, unes 135.000 persones han presentat l'expedient per legalitzar la seva situació, prop de 700.000, a Espanya, acomplint-se així la xifra augurada ahir per Caldera. El govern espanyol va considerar ahir que aquest procés ha estat tot un èxit. El ministre de Treball, Jesús Caldera, ha explicat que els 700.000 immigrants que es podran regularitzar n'arrossegaran uns altres, ja que els seus familiars també podran obtenir ara els papers. Caldera també ha dit que, a partir de demà, les inspeccions de treball seran inflexibles. L'últim dia del procés extraordinari de regularització d'immigrants s'ha desenvolupant amb normalitat a les 38 oficines de Catalunya que han atès els estrangers des de les nou d'aquest matí. A moltes subdelegacions del govern, l'horari s'ha allargat fins a la mitjanit. Només ahir, gairebé 50.000 immigrants van formalitzar el seu desig de ser legals i poder viure i treballar sense obstacles a Espanya. A Catalunya, uns 10.000. A Barcelona, no s'han registrat aglomeracions d'última hora i les oficines han tancat a les nou del vespre. La delegació del govern central a Catalunya sí que va mantenir llargues cues fins la una de la matinada, quan va tancar. A Lleida, hi ha hagut cues i aglomeracions durant tot el matí a les dues oficines de la ciutat. Des de primera hora, ja feien cua unes 500 persones i fins i tot alguns immigrants van fer cua durant la nit. A les portes de les oficines encara s'hi acumulaven cartrons i matalassos. La patronal catalana Cecot i els sindicats van coincidir a criticar que no s'arribaria a la previsió del govern espanyol de regularitzar uns 800.000 immigrants a tot l'Estat. Els que no aconsegueixin posar els papers en regla, a partir de l'agost es podran acollir a altres mecanismes legals, com l'arrelament social i laboral, encara que són més restrictius que el procés actual. Es calcula que el nombre de "sense papers" quedarà reduït a unes 100.000 persones. A Madrid, centenars d'immigrants esperaven per entregar les seves sol·licituds de regulació davant de les oficines de la Seguretat Social encarregades de rebre la documentació. Alguns dels immigrants van passar tota la nit a les portes de l'oficina per ser dels primers a l'hora d'entrar quan van obrir a les nou del matí. En general, no es van registrar incidents importants. L'ordre de les cues es va respectar i només hi va haver petites aglomeracions en obrir les portes. Fins i tot, a primera hora de la tarda, en algunes oficines gairebé no hi havia cua. "Cap sol·licitud es quedarà sense atendre", va insistir una portaveu del Ministeri de Treball i Afers Socials. Però aquest intent de tranquil·litzar els ànims no va servir del tot per disminuir les cues. Potser el convenciment que trigaria molt a haver-hi un procés com aquest hi va influir. Un procés que a les nou del vespre de dissabte s'havia tancat sense haver arribat a l'objectiu que s'havia marcat el govern: regularitzar 800.000 immigrants. El procés ha durat tres mesos. Tot i que el govern va evitar durant temps pronosticar xifres, un dels primers a fer-ho va ser Zapatero quan, en el ple del Congrés del passat 22 de setembre, va recriminar al PP haver deixat sense documentació 800.000 persones durant el seu mandat. Més endavant fou De la Vega qui va aventurar una quantitat entre les "800.000 i el milió", que Caldera es va encarregar de reduir, un cop es va iniciar el procés, a entre 600.000 i 700.000 persones. Les dades finals d'aquest procés extraordinari de regularització no se sabran fins aquest dillluns, quan les faci públiques el ministre de Treball i Afers Socials, Jesús Caldera. La xifra més difícil de saber serà quantes persones en situació irregular no s'hi han pogut acollir.