La improvisació i la inseguretat jurídica a Espanya afavoreixen l'entrada d'immigrants
Un estudi sobre la immigració a Europa, que ha presentat la Fundació La Caixa, revela que a Espanya s'improvisa en aquesta qüestió i que la inseguretat jurídica -en cinc anys, quatre lleis, dos reglaments i cinc processos de regularització- afavoreix que entrin més immigrants. I un cop a Espanya, es desprèn de l'estudi, una bona majoria tard o d'hora aconsegueixen els papers per ser legals. Segons l'estudi, entre les causes, també hi figura la falta de consens polític.
Segons l'estudi, a Espanya hi ha hagut molts canvis legals en matèria d'immigració. Uns canvis que s'han produït en els últims cinc o sis anys, coincidint amb l'arribada massiva d'estrangers. Des de l'any 2000 fins ara, i amb només un canvi de govern, hi ha hagut quatre lleis d'estrangeria, dos reglaments generals i cinc processos de regularització.
No hi ha hagut, fins ara, una estratègia coherent entorn de la immigració i l'estudi ho atribueix a la falta de consens entre els diferents partits polítics i a la utilització partidista i electoral que se n'ha fet.
L'experiència d'altres països d'Europa, com Alemanya o Suïssa, on funcionen polítiques d'immigració descentralitzades, fa pensar que aquí caldria donar més competències a les comunitats autònomes i als ajuntaments, acompanyades d'un major finançament.
Espanya només té convenis de col·laboració amb sis països emissors d'immigració, mentre que Alemanya en té més de vint. Elaborar-ne més per potenciar el desenvolupament d'aquests països és una de les poques solucions que frenaria l'arribada massiva d'estrangers.
Per últim, l'estudi proposa que es potenciï la normativa de la Unió Europea, que té competències en immigració des del 1999, amb el Tractat d'Amsterdam.
