Llum verda a la llei d'acció exterior, que vol unificar la diplomàcia "al servei d'Espanya"
El govern espanyol ha donat llum verda a la llei d'acció exterior, amb la qual es vol unificar l'acció diplomàtica a l'exterior. El ministre d'Afers Estrangers assegura que és "un projecte de nació" i que busca "tenir una orquestra i no un conjunt de solistes desafinats sense partitura".
RedaccióActualitzat
L'estat espanyol mira a l'exterior i vol "tenir una orquestra i no un conjunt de solistes desafinats sense partitura". Així ha definit el ministre d'Afers Estrangers, José Manuel García-Margallo, la nova llei d'acció exterior. El Consell de Ministres ha donat llum verda a una proposta que xoca amb l'actuació que fa Catalunya a l'exterior.
El govern espanyol ha aprovat el projecte de llei d'acció exterior després de rebre l'informe del Consell d'Estat. La llei, qualificada pel ministre José Manuel García-Margallo com l'eix de la "diplomàcia del segle XXI", unifica l'acció exterior que actualment exerceixen el govern espanyol, la Corona, les Corts Generals, les Forces Armades i també les comunitats autònomes i els ens locals, entre d'altres institucions.
"Un projecte de nació"
García-Margallo assegura que la llei proposa un "projecte de país, un projecte de nació", perquè vol unificar l'acció exterior en una "política coherent al servei d'Espanya". D'aquesta manera, el ministre posa el dit a la nafra dels temors catalans sobre la ingerència de l'Estat en l'acció de la Generalitat a l'estranger.
Seguint el model del servei exterior europeu, la llei proposa que de forma gradual totes les oficines de l'administració es vagin integrant en les ambaixades i que els diferents agregats i consellers depenguin orgànicament de l'ambaixador.
A més, els governs autonòmics hauran d'informar dels viatges a l'estranger i de l'obertura de noves delegacions. L'executiu espanyol argumenta que aquesta comunicació ha de servir per donar un millor servei logístic a les autonomies i, també, per estalviar diners. El ministre ha assegurat que aquest estalvi pot servir, per exemple, "per fer més ambulatoris". Això sí, sempre que el viatge "estigui justificat". Si no es fa cas de les recomanacions d'Exteriors, el govern espanyol ho farà públic perquè ho coneguin els ciutadans.
La resposta de la Generalitat al pla del govern espanyol és l'aprovació, per a aquesta mateixa legislatura, d'una llei d'acció exterior pròpia.
La diplomàcia del segle XXI
El ministre assegura que la llei actualitza la diplomàcia espanyola i la situa en ple segle XXI. Per García-Margallo, cal donar resposta a un entorn internacional cada cop més competitiu i complex. En aquest sentit, ha destacat les deficiències del sistema actual, que té més representació a l'Àfrica sudsahariana que no pas a l'àrea de l'Àsia-Pacífic, on, diu, es jugarà el futur de la diplomàcia internacional.
Entre d'altres elements, la proposta d'Exteriors incorpora la possibilitat d'integrar funcionaris espanyols en les delegacions de la Unió Europea en països on Espanya no tingui ambaixada.
La llei ha de passar ara el tràmit de les Corts Espanyoles i el ministre Margallo ja ha assegurat que tindrà una àmplia voluntat de diàleg.
Reformulant la seguretat privada
El Consell de Ministres també ha aprovat l'avantprojecte de llei de seguretat privada. La nova normativa busca més control sobre els detectius. Hauran de fer contractes amb els clients i posar-los en coneixement de la policia. A més, hauran de guardar els seus informes durant cinc anys i posar-los a disposició de les autoritats si els ho demanen. Les imatges, en canvi, no es podran guardar més d'un any, si no és que estan incloses en una investigació judicial.
L'avantprojecte també inclou la prohibició de fer servir cap tecnologia que atempti contra el dret a la intimitat o el secret de les comunicacions.
El govern espanyol ha aprovat el projecte de llei d'acció exterior després de rebre l'informe del Consell d'Estat. La llei, qualificada pel ministre José Manuel García-Margallo com l'eix de la "diplomàcia del segle XXI", unifica l'acció exterior que actualment exerceixen el govern espanyol, la Corona, les Corts Generals, les Forces Armades i també les comunitats autònomes i els ens locals, entre d'altres institucions.
"Un projecte de nació"
García-Margallo assegura que la llei proposa un "projecte de país, un projecte de nació", perquè vol unificar l'acció exterior en una "política coherent al servei d'Espanya". D'aquesta manera, el ministre posa el dit a la nafra dels temors catalans sobre la ingerència de l'Estat en l'acció de la Generalitat a l'estranger.
Seguint el model del servei exterior europeu, la llei proposa que de forma gradual totes les oficines de l'administració es vagin integrant en les ambaixades i que els diferents agregats i consellers depenguin orgànicament de l'ambaixador.
A més, els governs autonòmics hauran d'informar dels viatges a l'estranger i de l'obertura de noves delegacions. L'executiu espanyol argumenta que aquesta comunicació ha de servir per donar un millor servei logístic a les autonomies i, també, per estalviar diners. El ministre ha assegurat que aquest estalvi pot servir, per exemple, "per fer més ambulatoris". Això sí, sempre que el viatge "estigui justificat". Si no es fa cas de les recomanacions d'Exteriors, el govern espanyol ho farà públic perquè ho coneguin els ciutadans.
La resposta de la Generalitat al pla del govern espanyol és l'aprovació, per a aquesta mateixa legislatura, d'una llei d'acció exterior pròpia.
La diplomàcia del segle XXI
El ministre assegura que la llei actualitza la diplomàcia espanyola i la situa en ple segle XXI. Per García-Margallo, cal donar resposta a un entorn internacional cada cop més competitiu i complex. En aquest sentit, ha destacat les deficiències del sistema actual, que té més representació a l'Àfrica sudsahariana que no pas a l'àrea de l'Àsia-Pacífic, on, diu, es jugarà el futur de la diplomàcia internacional.
Entre d'altres elements, la proposta d'Exteriors incorpora la possibilitat d'integrar funcionaris espanyols en les delegacions de la Unió Europea en països on Espanya no tingui ambaixada.
La llei ha de passar ara el tràmit de les Corts Espanyoles i el ministre Margallo ja ha assegurat que tindrà una àmplia voluntat de diàleg.
Reformulant la seguretat privada
El Consell de Ministres també ha aprovat l'avantprojecte de llei de seguretat privada. La nova normativa busca més control sobre els detectius. Hauran de fer contractes amb els clients i posar-los en coneixement de la policia. A més, hauran de guardar els seus informes durant cinc anys i posar-los a disposició de les autoritats si els ho demanen. Les imatges, en canvi, no es podran guardar més d'un any, si no és que estan incloses en una investigació judicial.
L'avantprojecte també inclou la prohibició de fer servir cap tecnologia que atempti contra el dret a la intimitat o el secret de les comunicacions.
