La troballa d'un baptisteri del segle VI confirma la importància de Barcino durant l'època visigòtica

La troballa d'un baptisteri a l'interior de la basílica dels sants Just i Pastor, a Barcelona, confirmaria la importància del temple durant l'època visigòtica. El descobriment prova que va ser catedral, la segona de la ciutat. Els arqueòlegs creuen que les excavacions encara portaran més sorpreses.
La troballa d'un baptisteri del segle VI confirma la importància de Barcino durant l'època visigòtica
Barcelona

La troballa d'un baptisteri del segle VI confirma la importància de Barcino durant l'època visigòtica

La troballa d'un baptisteri a l'interior de la basílica dels sants Just i Pastor, a Barcelona, confirmaria la importància del temple durant l'època visigòtica. El descobriment prova que va ser catedral, la segona de la ciutat. Els arqueòlegs creuen que les excavacions encara portaran més sorpreses.
Redacció Actualitzat
El baptisteri confirma la importància del temple durant l'època visigòtica

El baptisteri confirma la importància del temple durant l'època visigòtica

La basílica dels sants Just i Pastor sempre s'ha cregut que havia estat una catedral a l'època visigòtica, però no se'n tenia cap prova arqueològica. Ara la troballa d'un baptisteri a sota de la sagristia ha confirmat la importància d'un temple, que hauria estat la catedral dels catòlics al segle V, quan els arrians governaven la ciutat i feien culte a l'actual catedral.

Hi havia, per tant, dues catedrals a la Barcino visigòtica, un senyal de la importància de la ciutat durant aquella època. En aquest sentit, el mossèn Armand Puig ha subratllat que la troballa demostra que "heretges i no heretges, arrians i catòlics vivien en una harmonia notable" perquè, "si no, no hi ha manera d'explicar" que se'ls permetés.

Ja fa un any, els arqueòlegs van trobar, sota la basílica gòtica, restes d'un mur de l'època en què es va fundar l'antiga Barcino i una gran columna anterior a església gòtica. Ara, el baptisteri confirma la importància de les troballes.

El baptisteri, un element que els bisbes usaven només una vegada a l'any en la vigília de Pasqua, tenia forma de creu, probablement irregular i hauria estat cobert per una capa de pintura vermella, segons la directora de l'estudi, Júlia Bertran. De la relíquia se'n conserva un braç i part del segon, així com uns graons en la part interior del braç sencer que servien per baixar i pujar, segons ha explicat l'arqueòloga.

Segons la responsable de les excavacions, amb l'església i el baptisteri "hi ha d'haver annexos, hi ha d'haver un palau per al bisbe... i bé, només acabem de començar. El que passa és que amb molt poqueta cosa hem fet molt. Els resultats són molt bons però només acabem de començar".

Encara es desconeix el temps que duraran les recerques arqueològiques i si el lloc podrà visitar-se quan s'acabin.