Carlos Núñez presenta el seu últim disc i crea una "sardana bretona" al Palau de la Música

La gaita i les flautes del gallec Carlos Núñez encara deuen ressonar a les parets del Palau de la Música Catalana de Barcelona. Ahir a la nit l'artista, que fa molts anys que treballa en el que ara es bateja amb l'etiqueta de "músiques del món", hi presentava el seu últim disc, "Almas de Fisterra", dedicat a la música bretona. Núñez va aconseguir traslladar, com sempre, el públic a les terres d'on s'inspira, però al final els va fer tornar per participar en la creació d'una sardana celta. El concert s'emmarcava dins del Festival del Mil·lenni.
Carlos Núñez presenta el seu últim disc i crea una "sardana bretona" al Palau de la Música
Barcelona

Carlos Núñez presenta el seu últim disc i crea una "sardana bretona" al Palau de la Música

La gaita i les flautes del gallec Carlos Núñez encara deuen ressonar a les parets del Palau de la Música Catalana de Barcelona. Ahir a la nit l'artista, que fa molts anys que treballa en el que ara es bateja amb l'etiqueta de "músiques del món", hi presentava el seu últim disc, "Almas de Fisterra", dedicat a la música bretona. Núñez va aconseguir traslladar, com sempre, el públic a les terres d'on s'inspira, però al final els va fer tornar per participar en la creació d'una sardana celta. El concert s'emmarcava dins del Festival del Mil·lenni.
Actualitzat
Carlos Núñez surt a l'escenari i tot es converteix en ritual. Amb la flauta, que fa anar com una vareta, guia les notes del seu útlim disc "Alma de Fisterra", un àlbum treballat des de la Bretanya francesa i dedicat a restablir els fortíssims llaços que uneixen la música bretona i la gallega. Sonoritats que ens arriben de l'Atlàntic a través de l'entusiasme incansable d'aquest gaiter, flautista i compositor. Unes fronteres que fa molts anys que estan obertes per escoltar la seva música, que s'ha arribat a situar al capdamunt de les llistes d'èxits. Tot un mèrit per a un artista que no s'inscriu en els gèneres musicals més massius. Els seus últims tres discos ja han venut més d'un milió d'exemplars i els seus concerts arreu d'Europa s'omplen per veure la intensitat amb què viu els sons del seu folklore. Al final del concert, el Palau de la Música es convertia en una improvisada plaça per ballar sardanes. Una "sardana bretona" és el que va convidar Carlos Núñez a ballar un públic en un principi tímid, però que va arribar a pujar a dalt de l'escenari.