3 persones van dirigir l'operació urnes de l'1-O i 250 les van repartir pel territori

El "Preguntes freqüents" de TV3 parla amb el màxim responsable de l'operatiu

RedaccióActualitzat

"Em diuen Lluís i vaig encarregar-me de dissenyar, fabricar, importar i fer entrar al país les urnes del dia 1 d'octubre."

Un any després del referèndum de l'1 d'octubre, l'encarregat de portar les urnes ha parlat en exclusiva amb el "Preguntes freqüents". En Lluís explica tot el procés des que va rebre l'encàrrec d'algú que "no és adequat" dir qui és fins que van arribar als col·legis electorals.

Assegura que només va posar una condició:

"La premissa principal quan vaig acceptar l'encàrrec és que necessitava autonomia. No anar per lliure, però sí no estar contaminat."

Tenia clar que era complicat. "No podíem permetre'ns cometre cap error", diu. I explica que el primer pas va ser informar-se d'on es fabricaven i de triar el model. Després de diverses propostes de metacrilat, es va optar per la de plàstic per dos motius:

"Buscàvem una solució que poguéssim emmagatzemar i transportar amb certa facilitat i que no es trenqués"

Es fabriquen a la Xina. Físicament no hi vaig, però parlo amb ells i es fan unes mostres fins que finalment es van aprovar.  A finals de juny es fa l'encàrrec. Es fabriquen en dos dies i l'endemà de fabricar-se s'envien en vaixell. Viatgen 25 dies fins al port de Marsella i, a partir d'aquí, en camions fins a la Catalunya Nord i allà s'emmagatzemen."

 

 

En Lluís també ha explicat que el logotip es fa posar a la fàbrica xinesa, i explica per què no s'hi va posar la paraula "Generalitat":

"Es va plantejar de posar-l'hi, però vaig pensar que l'endemà seríem un país lliure i que ja no hi hauria Generalitat, sinó el govern de la república. I que ja tindríem un joc d'urnes."

Pel que fa a les brides, assegura que van arribar a part i que va decidir posar-hi la data impresa perquè "és memorable de recordar, era prou digne i difícil de copiar".

Caixes de plàstic per fer un castell per commemorar els 10 anys d'una colla castellera

Un cop les urnes van ser a la Catalunya Nord, es van guardar en un magatzem situat molt a prop d'una Gendarmeria, perquè, segons explica en Lluís, "vam pensar que era una garantia més que no vindrien els nostres amics espanyols".

Fins que va arribar el moment de portar-les a Catalunya.

 

Notícia relacionada: Les urnes van viatjar d'Elna a Catalunya per camins utilitzats durant l'exili

 

"A nivell duaner es fa servir el concepte de caixes de plàstic. No hi ha sospites. L'únic problema és en el moment d'entrar a la duana, a França. "

Quan els van preguntar per a què volien 10.000 caixes de plàstic van respondre:

"Que es volien per fer un castell per commemorar els 10 anys d'una colla castellera. Van arribar a destí sense cap problema."

"Gent del carrer, anònima"

 

En un primer moment, en Lluís assegura que no va explicar a ningú el que feia, ni a la família, excepte un fill que hi col·laborava.

"Durant tot el periple només ho sabem les persones mínimes que calia en cada moment. A mesura que es va avançant entra en joc una xarxa. Primer hi ha tres persones que inicien el tràmit. Si a mi m'hagués passat res, qualsevol de les altres dues hagués pogut continuar. Mai pot dependre d'una persona."

Llavors, vuit persones entren en joc: són les encarregades dels vuit magatzems repartits pel territori català, on es fa un primer repartiment:

"A primers d'agost, tres camions, matí, migdia i tarda. Hi ha gent dels 8 centres de distribució. Són els que han de permetre fer una distribució posterior finalista. Cadascun té un responsable, que entre ells no es coneixen. Són els responsables de la baixada i posterior distribució. Ningú s'havia de desplaçar més de 100 quilòmetres per anar a buscar les urnes."

Al final, diu en Lluís, són entre 200 i 250 les persones que participen en el repartiment final, que es fa en tot tipus de vehicles.

"És quan hi ha tot el turisme, hi ha molt moviment de cotxes. En aquests trajectes hi ha ensurts lògics. Dues vegades paren un vehicle, però anaven buits. De baixada, no en van aturar mai cap."

 

Per en Lluís, el mèrit és de milers de persones "responsables":

"Els finalistes són milers de persones d'aquest país molt responsables. Tot tipus de persones. Només amb el punt comú de la responsabilitat i l'entrega a un acte patriòtic. Gent anònima."

Qui les ha pagat?

"El material l'he pagat jo. De la meva butxaca. Hi ha diverses factures perquè s'han fet pagaments a compte."

 

"No soc cap heroi"

Quan li preguntes per què ho va fer, en Lluís deixa clar que no es considera cap heroi, i assegura que "si se'm demana una cosa pel país se'm fa difícil dir que no". "Ho faig perquè crec que ho haig de fer." I afegeix:

"Mai he deixat d'estar-hi. Vaig amb el país. El dia que el país no necessiti dels meus serveis estaré encantat de la vida. Em dedicaré a les meves coses normals. Seria fantàstic. Però si em necessiten, jo estic a disposar."

 

ARXIVAT A:
Procés catalàReferèndum 1-O
compartir a Whatsapp
Següent
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut