Elna

Les urnes van viatjar d'Elna a Catalunya per camins utilitzats durant l'exili

Elna, a la Catalunya Nord, és on es van amagar les urnes del referèndum i on es van imprimir part de les paperetes

Sion BiorrunActualitzat

Elna, a la Catalunya Nord, és un dels llocs on es van amagar les 10 mil urnes que van arribar de la Xina a França. També s'hi van imprimir part de les butlletes.

La distribució del material als col·legis electorals es va fer amb la col·laboració de molts ciutadans amb un pla de pel·lícula i recuperant camins recorreguts durant l'exili.

Ricard Nieto és cap de patrimoni i responsable de les relacions transfronteres a Elna, però parla com a veí d'aquest poble. Explica que, quan ha sabut que Elna i la rodalia és on es van amagar les 10 mil urnes per al referèndum que van arribar de la Xina, no li ha estranyat gens:

"No m'estranya gens ni mica. Res s'ha filtrat. Va ser una operació molt ben feta molt ben tancada i que ha permès que aquest referèndum s'hagi pogut fer en les condicions que s'han fet, però estic content."

A Jordi Vera, coordinador d'Oui Pays Catalan, una formació política que defensa els països catalans, li consta que són molts a la Catalunya Nord els que han col·laborat perquè el referèndum fos possible, però assegura que el secretisme va imperar. De tota manera, els que van imprimir les paperetes, tot i que ara han rebut moltes pressions, diu, que ho tornarien a fer:

"Un d'ells em va dir 'jo recordo que el meu pare, a la Segona Guerra Mundial, va poder passar de l'altre costat i els catalans el van ajudar arribar a Londres' i que, per tant, 'era normal que ajudéssim els catalans'."

Uns dies abans del referèndum es va decidir entrar les urnes. Es va fer amb cotxes particulars i furgonetes. Alguns, pocs, per la Jonquera, en alguna ocasió amb controls policials. Però la majoria van fer-ho per molts dels camins que es van utilitzar a l'exili.

L'objectiu era que diumenge hi hagués urnes als col·legis electorals. Sobre com es van distribuir, alguns protagonistes han explicat que cada persona de les que hi participaven tenia part de la informació, però no tota, per evitar que es filtrés.

Van ser dies de nervis, de no fer servir el telèfon i de reunions i trobades que, asseguren, algun dia es coneixeran al detall.

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut