1 de cada 3 víctimes d'agressions sexuals ateses al Clínic van patir submissió química

Les agressions sexuals s'han gairebé doblat en els últims 12 anys. Segons dades de l'Hospital Clínic de Barcelona, centre de referència, l'any 2005 van atendre 170 víctimes, una xifra que va créixer fins a les 302 l'any passat.

D'aquestes, el Clínic sospita que 1 de cada 3 casos -un 28%- són agressions en què s'havia drogat la víctima amb alguna substància química. És a dir, que els seus agressors van utilitzar drogues per anul·lar la seva voluntat i impedir que recordessin què els havia passat.

Una víctima relata el que li va passar quan tenia 20 anys. Llavors no ho va dir a ningú, però ara ha decidit parlar-ne per primer cop. Encara recorda els noms dels seus agressors i el fet que un d'ells li reconegués que li havien posat droga a la beguda.  

"Jo recordo el bar, haver anat a casa d'aquests nois, però, a partir d'aquí, ja no recordo res. Recordo al despertar-me estirada al terra, en una habitació, i veure les calcetes a fora. Despullada amb sang. Que la persona s'aixecava; que la persona estava dreta, i que se n'anava de l'habitació i entrava un altre. I va dir, 'pues ahora me toca a mí'."

Difícils de detectar

Popularment es parla de drogues com l'escapolamina o burundanga, que a Catalunya no s'ha detectat mai, però també de psicofàrmacs barrejats amb alcohol o, simplement, consums molt elevats d'alcohol. És per això que, al Clínic, l'hospital de referència en casos d'agressions sexuals, fa anys que busquen aquesta mena de drogues en la sang i l'orina de les víctimes.

Manel Santiña, president Comissió de Violència Intrafamiliar i de Gènere de l'Hospital Clínic explica que aquestes drogues són molt difícils de detectar i assegura que el que sempre s'hi troben és alcohol:

"La burundanga o escapolamina existeix, però nosaltres en tot aquest temps que portem més de 18 anys analitzant drogues en sang i orina mai l'hem trobat. Sí que és cert que aquesta droga, a les 6 o 8 hores, és molt difícil trobar-la. Per tant, d'haver-n'hi, pot existir, però sí que hem d'alertar que el que sempre trobem és alcohol. Alcohol pres amb una quantitat que això ja ens posarà en una situació de submissió química."

Dificultat d'arribar a judici

A l'Associació de Dones Juristes reben una mitjana de 4 a 5 consultes al mes de casos com aquests. La gran majoria acabarà presentant denúncia, però el camí cap als tribunals no és fàcil.

L'advocada Associació Dones Juristes, Gemma Nicolàs, explica què és molt difícil trobar proves i que el cas arribi a judici:

"Són casos en què costa molt poder acumular la prova que permeti aconseguir una sentència condemnatòria. Fins i tot que passi de la primera fase d'instrucció i que no arxivin a la primera. El relat no serà molt coherent, molt consistent. La víctima no recorda o recorda poc. El tema de prova toxicològica també és difícil perquè desapareix de la sang molt ràpidament. I sense aquesta prova és difícil una condemna. No impossible, però és difícil."

A més, en el Codi Penal, l'ús de sedants amb finalitats sexuals no està tipificat com a agreujant i considera abús sexual els que es produeixen anul·lant la voluntat de la víctima mitjançant l'ús de fàrmacs, drogues o qualsevol altra substància per a tal efecte.

Gemma Nicolàs explica que la submissió química en cap cas s'entén com un agreujant:

"La submissió química en cap cas s'entén com un agreujant, sinó tot el contrari. En lloc de situar-nos entenent que és violència o intimidació, situar-nos en agressió sexual, ens col·loca en l'abús sexual tenint la mateixa pena inicialment que qualsevol abús sexual. No arriba a ser agressió, violació, diríem. La diferència, simbòlicament i políticament, és molt potent perquè, podem dir que drogar voluntàriament una dona no és un acte de violència en contra d'ella."

Tot i això, aquesta setmana s'ha conegut la decisió d'un jutge que ha enviat a presó provisional dos homes acusats d'haver violat una noia de 20 anys a Barcelona després d'haver-li posat, presumptament, cocaïna i anfetamina a la beguda. En aquest cas, el jutge ha considerat que s'ha d'evitar el risc de fuga i, sobretot, el risc que puguin fer el mateix amb altres noies.