El Dr. Antoni Trilla respon què se sap i què hem après del Covid-19

Coronavirus. I ara què?

Dos mesos semblen una eternitat, però, fa tot just dos mesos, TV3 va emetre el primer especial "Volem saber". La realitat d'ara i la d'aleshores no tenen res a veure. Les nostres vides, com tot el món, han canviat. I el més greu, a Catalunya han mort més d'11.000 persones a causa del virus.
Oriol Talón / Carles Claret
TEMA:
Coronavirus
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
imatge
La nova edició, per TV3, de "Volem Saber. I ara què?" vol donar resposta a alguns dels interrogants que, en aquella primera trobada entre el Dr. Antoni Trilla i Laia Servera, van quedar sense resoldre.

Es tenen totes les respostes? No. De fet, encara es trigarà força a desvelar tots els interrogants. Sí que hi ha hagut, però, alguns avenços científics i evidències que, fa dos mesos, no se sabien, almenys d'una forma tan clara.

 

Més contagi del previst

El Dr. Antoni Trilla, cap de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l'Hospital Clínic i professor de la Universitat de Barcelona, contesta de nou, sense embuts, sobre què se sap i què hem après fins ara de la Covid-19.

 

"La primera gran evidencia és que el virus té més capacitat de contagi del que ens pensàvem."  Dr. Antoni Trilla

 

 

El Dr. Antoni Trilla als estudis de TV3 durant el programa
El Dr. Antoni Trilla als estudis de TV3 durant el programa (CCMA)

 

S'encomana d'una manera més fàcil i el gran problema són els infectats asimptomàtics que, amb la globalització, l'han escampat pel món gràcies a la seva "capacitat explosiva", com diu Trilla.

 

Ampliació de símptomes

La Covid-19 és una malaltia complexa i cada dia apareix un nou símptoma que es pot relacionar amb virus. S'ha convertit en un afecció molt difícil de diagnosticar a nivell clínic, malgrat que hi ha una simptomatologia bàsica que preval en la majoria dels casos.

 

 

 

Però, en l'abordament dels tractaments, els metges també han descobert que es manifestaven altres símptomes relacionats amb la Covid-19 i que poden induir a l'error en el diagnòstic.

 

 

 

L'afectació pulmonar ("em costa respirar") és la manifestació que més preocupa als professionals sanitaris, perquè acostuma a ser sinònim d'un diagnòstic greu. Alhora, també ha quedat confirmat que, com es preveia, la malaltia afecta molt més les persones d'edat avançada.

 

 
 

 

Fa dos mesos, pensàvem que la Covid-19 només afectava el sistema respiratori. Quan ens defensem del virus, de vegades, el nostre sistema immunitari pot excedir-se en la defensa i provocar una "tempesta de citocines"

 

Aquesta reacció produeix inflamacions i danys pulmonars i, com s'ha comprovat recentment, també pot afectar altres òrgans vitals.
El Dr. Trilla confirma que podríem estar davant d'una "malaltia sistèmica" que pot arribar a descontrolar gran part del nostre cos.

 

 

 

Un cop superada, la recuperació tampoc és fàcil. Molts pacients han de reeducar el cos. Han quedat fosos muscularment i, fins i tot, han d'aprendre a respirar de nou.

Una altra evidència és que la Covid-19 afecta més als homes que a les dones. La causa és, hipotèticament, una resposta immunitària diferenciada de les dones, més estables a l'hora de generar defenses enfront del virus.

 

Mortalitat i letalitat

Fa dos mesos, segons dades de l'OMS, es deia que la letalitat a Wuhan era del 4%, però, fora del brot inicial, es reduïa al 0,8%. Aquestes dades no tenen res a veure amb els registres avui dia.

 

 

 

A Catalunya, la mitjana actual és de 10,6 decessos per cada 100.000 habitants i a la Comunitat de Madrid la xifra s'enfila a 13,3. Antoni Trilla creu que si es pogués arribar a un màxim d'un 2% de taxa de letalitat, les perspectives serien força esperançadores.

 

Contagi

Un concepte que hem après és l'establiment d'un "distanciament social", que esdevé essencial. En aquest sentit, el Dr. Trilla assegura que és la mesura de seguretat "més important" per evitar el contagi mentre no hi hagi una vacuna.

Trencar la cadena només és possible mitjançant mesures d'higiene, el distanciament de seguretat i quedant-nos a casa. Per Trilla, són recursos "medievals", però els únics que serveixen, actualment, per aturar l'expansió.

 

 

Un dels fets que ha fet tan difícil de controlar el Covid-19 ha estat la presència de moltes persones asimptomàtiques, que poden contagiar-lo sense ser-ne conscients.

El Dr. Trilla assegura, directament, que es tracta de "persones invisibles". Sense símptomes es presenta el pitjor escenari, ja que els metges no poden diagnosticar.

 

Exàmens retrospectius han demostrat que el coronavirus va sortir de la Xina abans del que es pensava. Quan va arribar a Europa, els metges simplement diagnosticaven pneumònia.


Passats dos mesos, se sap que la càrrega viral de les persones que tenen símptomes és molt més alta i el virus es multiplica exponencialment. La gravetat i la transmissió cada cop és més clar que estan relacionades amb aquesta càrrega viral.

En tot cas, per evitar qualsevol transmissió, inclosa la indirecta, la norma general ha de ser rentar-se les mans, netejar el que hem de tocar i després tornar-nos a rentar les mans, sobretot quan hàgim manipulat qualsevol cosa que hagi pogut estar infectada.

El Dr. Trilla assegura que els guants donen una falsa sensació de seguretat. Només traient-nos-els de manera incorrecta ens podem contagiar, perquè, amb el guant, ho hem tocat tot.

 

Segons els viròlegs, tot fa indicar que la combinació d'aigua salada i sol és dolenta per al virus.

 

El clor també sembla ser força desinfectant i, per tant, hi ha bones perspectives de cara a l'estiu, tot i que la distància de seguretat s'haurà de mantenir igualment.  

Un mite que desmunta Trilla és que sabem que els virus sempre muten molt, però "no hi ha mutacions més virulentes". Segons el doctor, això només passa "a les pel·lícules de catàstrofes".


Antivirals i vacunes

El Redemsivir és un antiviral que s'administra amb una injecció intravenosa. S'utilitza de manera controlada a Catalunya per reduir l'estada hospitalària dels malalts i reduir-ne la mortalitat.

Fent-ne ús, la mortalitat es redueix de l'11,8% al 8% i la convalescència dels pacients, de 15 a 11 dies. És un medicament amb una bona tendència, però encara està en fase experimental.

Per altra banda, la hidroxicloroquina actua de moduladora del virus per intentar prevenir el contagi. La prescripció s'alinea amb el treball dels doctors Bonaventura Clotet i Oriol Mitjà.

 

La recerca d'una vacuna

Arreu del planeta, hi ha en marxa entre 90 i 100 projectes de recerca d'una vacuna per a la malaltia. Les fases d'estudi són complexes. Això endarrereix molt l'obtenció de resultats.

En qualsevol cas, cal assegurar la seguretat de les persones que, estant sanes, reben la dosi d'un virus. La taxa d'èxit dels assajos, normalment, no supera el 10%.

 

 

 

En l'etapa preclínica, les proves s'efectuen en teixits o cèl·lules i animals. Si hi ha resultats satisfactoris s'evoluciona cap a la fase 1, que explora la seguretat i la resposta immunològica. A la fase 2, els investigadors afinen la dosi que cal administrar. La tercera i última fase avalua tant la seguretat com la creació d'anticossos i la prevenció davant del virus.

A hores d'ara, mig món, sempre sense perdre l'ordre i el rigor, està treballant per trobar una vacuna per a la Covid-19. Es parla d'entre 18 i 24 mesos per obtenir una fórmula que tingui èxit. Una xifra rècord en rapidesa.  

"La immunitat natural de les persones proporciona bones pistes," confirma Antoni Trilla, És una bona notícia que "la majoria dels infectats, desenvolupin anticossos de tipus neutralitzant, és a dir, generin immunitat".

Les tres grans preguntes ara són: quin nivell d'immunitat atorga el sistema immunològic, si es comporta d'igual manera amb tothom qui passa la malaltia i quant temps perdura la immunitat.


On som ara?

A Catalunya es disposa de molts més tests que abans. Des del 10 de maig, s'està treballant per, amb les anàlisis, detectar les persones infectades amb símptomes per poder-les diagnosticar amb rigor i aïllar-les.

El Dr. Trilla corrobora que la corba de contagi està en una fase de clar descens, tot i que encara no ha arribat a zero.

 

"Els esforços dels professionals han aconseguit que el temut col·lapse de sistema sanitari s'hagi superat." Dr. Antoni Trilla

 

 

 

 

També apunta que, segons algunes indicacions, els mesos de més calor faran millorar les condicions per aturar el virus. Tot i això, les distàncies de seguretat hauran de seguir-se respectant. Se sap que, al virus, no li agrada la calor, la humitat i el sol.

Caldrà tenir en compte, però, quan arribi la tardor i l'hivern, que el fred sec sí que facilita la reproducció del virus. Poden sorgir rebrots petits i concentrats.

Malgrat els condicionants de tipus productiu, laboral i econòmic en general, el desconfinament s'ha de portar a terme amb molta calma. L'esforç que s'ha fet sembla suficient per evitar un rebrot, la tendència a curt termini és bona i el rebrot al juliol, poc probable.

 

La Laia Servera i el Dr. Antoni Trilla separats pels 2 metres de distància social
La Laia Servera i el Dr. Antoni Trilla separats pels 2 metres de distància social (CCMA)

 

Per acabar, el Dr. Trilla dona uns consells per estar una mica més segurs i insta a no abaixar la guàrdia.

1.- Seny
2.- Solidaritat, com ha mostrat, fins ara, la majoria de la població
3.- Ús de mascareta en llocs públics
4.- Distància de seguretat
5.- Higiene
6.- Avisar els serveis sanitaris si es tenen símptomes per tallar la cadena de contagis.

 

 

ARXIVAT A:
Coronavirus

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut