Les demostracions científiques de l'especial

Covid-19 per a no experts. Com es comporta?

Saber com és i com es transmet el coronavirus resulta molt més entenedor si, a través dels exemples visuals del divulgador Pere Renom, veiem com circula entre éssers vius, quins efectes té sobre el nostre cos i com podem evitar contreure'l.

El ratpenat de ferradura: el reservori de la Covid-19

Al mercat de Wuhan, la regió xinesa on es situa el naixement del brot del coronavirus, igual que en la majoria de punts de venda del país, no hi ha control veterinari de les bèsties, ja siguin carnis, aviaris o insectes.

El control sanitari, per tant, és absolutament deficient. Amb el naixement del Covid-19, els científics es van dedicar al examinar l'ARN (àcid ribonucleic) dels virus que tenien els pacients afectats. Aquest codi genètic es va comparar amb els virus inoculat em altres animals.

 

 

En un 96%, la cadena genètica dels humans amb coronavirus coincidia amb el ratpenat de ferradura que habita a la Xina. Per tant, el reservori natural del brot víric en aquest animal.

De fet, els ratpenats, en general, són portadors importants de virus com, entre altres, l'Ebola, la SARS o la ràbia. Acostumen a viure de manera colonial, en grans grups, s'alimenten d'insectes, també portadors de virus i es desplacen volant per tot arreu.

Si es té clar que el ratpenat va ser qui primer va acollir el coronavirus i l'ésser humà el receptor final, hi ha una incògnita per desvelar. Qui va ser l'anomenat l'hoste intermedi? És a dir, l'animal que va infectar el ratpenat i, posteriorment, va transmetre el virus a les persones.

Hi ha un 4% de diferència genètica entre el ratpenat i les persones, aquesta variació és la que va aportar el pas del virus per l'hoste intermedi. Diversos estudis apuntaven que aquest transmissor podria ser el pangolí, però no està confirmat al 100%.

Coronavirus i la reacció del metabolisme. La metàfora del tocadiscs

Malgrat està infectat pel coronavirus el ratpenat no es posa malalt. Per tant, la incidència sobre el dia de l'animal és pràcticament nul·la.

Mitjançant un tocadiscs, el Pere Renom explica les diferències entre el funcionament del metabolisme humà i el de bèsties com el ratpenat. La reproducció del so a 33 revolucions per minut en un plat s'equipara al de les persones: un batec del cor de 60 a 80 pulsacions per minut, una temperatura corporal al voltant dels 36 graus centígrads i sense cap inflamació.

Quan patim una infecció, com el coronavirus, augmenten les revolucions per minut a les quals fem girar el disc al plat. A 45 revolucions, augmenta el batec cardíac i la temperatura corporal. En aquest estat, mitjançant la febre, que és el mecanisme natural de resposta per refredar el cos, les persones ens defensem del virus.

Però quan el virus és molt violent i resistent, l'acceleració del metabolisme encara és molt superior. El nostre tocadiscos gira a 78 revolucions per minut. La inflamació i els anticossos es disparen. Podem arribar a morir. Però la nostra mort no serà a causa del virus, sinó de la incapacitat del sistema immunitari per fer-lo remetre.

En el cas dels ratpenats, l'estadi normal és equiparable al dels éssers humans, així com la resposta del seu cos en el moment d'infectar-se. Però, a diferència de les persones, aquesta resposta és ràpida i, de seguida, torna a l'estat normal. Mai arriben a accelerar de manera perillosa el metabolisme. La seva resposta immunològica esmorteïda els permet fer front a les infeccions víriques i conviure-hi. Dins seu el virus no es mor i això permet que en siguin portadors i possibles transmissors.

 

Què és el coronavirus i com afecta les nostres cèl·lules?

El primer que en sorprèn és el nom. S'anomena coronavirus perquè, al microscopi electrònic, es visualitza una esfera amb unes càpsules de proteïnes (algunes més rodones i altres més punxegudes) que l'envolten i li acaben donant forma de corona.

Aquesta corona està formada per la proteïna M (de matriu, "matrix"), la proteïna E, i la proteïna S (de espícula, "spike"), la més important. A la maqueta exhibida la plató, la proteïna S està representada amb forquilles ja que la seva forma tridimensional, certament, mostra tres lòbuls que són justament els que encaixen amb el receptor de membrana de les cèl·lules respiratòries.  

Són, precisament, aquestes càpsules les que contacten amb les membranes de les cèl·lules respiratòries i les infecten. Proporcionalment, la mida del virus és minúscul comparat amb la grandària de les cèl·lules humanes.

El parentiu amb el virus de la grip comuna o la SARS es produeix, precisament, per la capacitat que tenen d'alterar les cèl·lules respiratòries pulmonars.

Dins del virus hi ha una sola cadena genètica simple. Tan simple que no té informació per poder duplicar-se i, per a l'expansió, utilitzen el mecanisme de reproducció cel·lular del cos humà. Com que la creació cel·lular és constant, com en el cas d'una fotocopiadora, l'organisme va produint cèl·lules infectades pel Covid-19. Els virus van circulant al voltant de les cèl·lules pulmonars i hi entren en contacte fusionant-se mitjançant les membranes.

Hi ha dues estratègies per lluitar-hi  Si ja està infectat, cal subministrar algun medicament al pacient que l'ajudi a combatre el virus. Un antiviral. De la mateixa manera que prenem antibiòtics quan tenim una infecció per bacteris, podem prendre antivirals quan ens ha infectat un virus.

Què fa un antiviral? Bloquejar el mecanisme del virus per penetrar a l'interior de les cèl·lules. En realitat no bloqueja totes les proteïnes de tots els virus, però només reduint-ne el nombre significativament, disminueix la capacitat infectiva del virus i ajudem el sistema immunològic.

Una segona estratègia és desenvolupar una vacuna. En aquest cas, es tractaria d'aïllar la proteïna que infecta la cèl·lula i administrar-la al pacient. D'aquesta manera, el seu sistema immunològic generia milions d'anticossos contra aquesta substància aliena. Sempre que el virus no muti, és clar.

 

 

Transmissió directe del virus

Quan un individu parla, tus o esternuda, emet partícules de saliva i mucosa que contenen patògens. Aquestes partícules polvoritzades són de diverses mides, entre 1 i 1000 micres, igual que podem emular fent servir un pulveritzador. Curiosament, la distribució de mides no varia gaire, mentre que si ho fa la quantitat que en produïm.

Quan parlem baixet, utilitzem molt poca energia i, per tant, produïm poques partícules (de l'ordre d'un centenar). Quan estosseguem podem produir-ne de l'ordre d'un miler. Finalment, quan esternudem, en produïm centenars de milers. Com més petites són les partícules, més temps es mantenen suspeses en l'aire.

A més, per  una relació superfície-volum, l'aigua de les partícules s'evapora amb facilitat i encara es redueix més la mida. Les partícules més petites poden viatjar molt metres i infectar a persones que no han estat en contacte directe amb un malalt. A més, tenen més capacitat de penetració en el nostre tracte respiratori.

Així doncs, en funció de la mida, una partícula pot quedar filtrada al nas, arribar fins a la laringe, la tràquea, els bronquis, els bronquíols, o fins i tot dipositar-se als alvèols. Les partícules més grosses cauen per gravetat i contaminen les superfícies. Aquestes superfícies amb restes de patògens tècnicament s'anomenen fòmites i poden provocar la trasmissió indirecta del virus.

 

 

La importància de rentar-se bé les mans

Entre les recomanacions més importants per evitar el contagi del Covid-19 hi ha la higiene i, sobretot, ser molt pulcres a l'hora de rentar-nos les mans. Per això, una de les primeres accions que cal evitar per expandir el virus és fer una acció que, quotidianament fem sense voler, donar-nos la mà.

A les mans hi tenim molta sensibilitat, la necessària per poder moure i tocar objectes i superfícies. Alhora, però, l'ús de les mans comporta un contacte i acumulació a nivell microbiològic molt potent. Les empremtes dactilars i les ungles són un hàbitat ideal per a bacteris, virus, microorganismes i fongs.  

Cal eliminar-los de les mans, contínuament, ja que sinó van acumulant tot tipus de bacteris. A l'hora de dirigir-nos cap a la pica, i tenint en compte que portem les mans brutes encara que, aparentment no es detecti, podem començar tocant amb el colze la sabonera per fer caure el líquid.

En una primera fase, només deixarem caure nomes una mica d'aigua entre les mans. A partir d'aquí iniciarem un fregament durant un minut. Primer netejarem la part del palmell i, a continuació, la part superior. És importantíssim entretenir-se també a fregar-nos amb atenció entre els dits.

 

 

Amb l'ajuda de les ungles podem rascar més intensament sobre la palma de cada mà i entrellaçant els dits. Pararem especial atenció a la neteja específica del dit polze, el que, sens dubte, fem servir més.

A continuació, ja podem esbandir-nos deixant caure l'aigua a una cara i l'altra de les mans. Per eixugar-nos, utilitzarem tovalloletes de paper d'un sol ús i mirarem que ens quedin ben seques.          

ARXIVAT A:
Coronavirus Salut
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut