"Pecats capitals", el nou llibre de "Crims", ja a la venda
"Pecats capitals", el nou llibre de la sèrie "Crims" amb Carles Porta, publicat per La Campana, ja es troba a les llibreries i a la botiga online de TV3 i Catalunya Ràdio. La publicació recull set històries reals en les quals el mòbil del crim sempre és un dels set tradicionalment coneguts pecats capitals.
La supèrbia, l'avarícia, la luxúria, la ira, la gola, l'enveja i la mandra són els set pecats capitals. Els va descriure Dante a la Divina comèdia, i a la tradició cristiana es troben en l'origen de tots els altres vicis. Són també set passions molt arrelades en la ment humana. Podem imaginar l'ésser humà sense elles?
En les set històries reals reunides a "Pecats capitals" del programa "Crims", el possible mòbil del crim sempre és una d'aquestes passions. El segrest de la Mélodie Nakachian en el món de la jet-set de la Costa del Sol; el crim al supermercat Esclat de Mollet del Vallès, on va ser apunyalat el vigilant de seguretat; la desaparició a Canovelles del nadó d'una família a qui feia poc li havia tocat la loteria de Nadal; el cas Febamar a Alcanar, en el qual el propietari d'un concessionari de cotxes i la seva dona són assaltats i torturats fins a la mort; la història del caníbal de Ventas a Madrid o la del monjo shaolin a Bilbao, que havia convertit un gimnàs en un pou dels horrors, i l'assassinat d'Isidre Matas, un home amb molt mala sort, ens fan preguntar-nos: quines són les passions que mouen el món? Per què matem?
El llibre ja es pot trobar a les llibreries i a la botiga de TV3 i Catalunya Ràdio.
L'autor
CARLES PORTA (Vila-sana, Pla d'Urgell, 1963) és periodista, productor, director, guionista i escriptor. Es va iniciar al periodisme al diari Segre i el 1990 va entrar a TV3, on va ser reporter dels serveis informatius i del "30 minuts". El seu llibre "Tor. Tretze cases i tres morts" (2005) s'ha convertit en una referència del periodisme literari. És autor també de "Fago. Si et diuen que el teu germà és un assassí" (2012), que va rebre el premi Huertas Clavería; "Li deien pare" (2016), premi Godó de reporterisme i assaig periodístic; "Crims. Tot el que llegireu és real" (2020); "La farmacèutica: 492 dies segrestada" (2021); "Crims. Llum a la foscor" (2022), i coautor de "Crims. La noia de Portbou" (2022) entre altres llibres. Amb una mirada i un estil propis que connecten amb lectors, oients i espectadors, Carles Porta ha assolit un èxit de públic sense precedents gràcies als seus podcasts innovadors i al programa "Crims" de Catalunya Ràdio i TV3, emès també en altres plataformes.
També es troben a la venda:
"Crims. Llum a la foscor"
"Llum a la foscor" conté deu històries reals, deu crims estremidors triats pel seu impacte social, pel perfil dels acusats, per la complexitat de la investigació o per la resolució sorprenent del cas. Són històries que furguen en la part fosca de la nostra societat i ens descobreixen una vessant de nosaltres mateixos i del món que ens envolta que no podem ignorar; són també unes històries que Carles Porta il·lumina per revelar-ne tots els angles, per tal que puguem extreure'n conclusions pròpies més enllà de les investigacions i les sentències.
"Crims. Tot el que llegireu és real"
"Tot el que llegireu és real" conté set històries fosques narrades des de dins, fins al punt que el lector té la sensació que coneix personalment el criminal i li sent la veu. De Sant Pere Pescador a Bangkok, de la viuda negra al camioner assassí, els relats inquietants reunits en aquest llibre permeten descobrir els rostres veritables dels seus protagonistes al marge de la crònica negra.
A més del relat original del cas de la Guàrdia Urbana, en l'última edició es poden trobar els guions dels quatre episodis concebuts per Carles Porta per explicar la història de la Rosa, l'Albert i el Pedro des de tots els angles, perquè pugueu extreure'n les vostres conclusions més enllà de les investigacions i les sentències.
"Crims. La noia de Portbou"
El 3 de setembre de 1990, en marxar de l'apartament de la seva germana a Florència, l'Evi Rauter va deixar una nota en què deia que tornaria al vespre. No se'n va saber mai més res. Tenia només dinou anys. L'endemà de bon matí, a Portbou, va aparèixer el cos d'una noia penjada d'un pi al costat del cementiri. Sense documentació. Sense nom. Les autoritats van considerar-ho un suïcidi, però un cúmul de desencerts i d'entrebancs va fer créixer el misteri al voltant d'aquest fet dramàtic.
Trenta-dos anys després, i gràcies a la investigació de l'equip de "Crims" i el programa austríac "Ungelöst", amb les periodistes Anna Punsí i Marta Freixanet, i amb Ben Morak, s'ha pogut descobrir finalment que aquesta noia és l'Evi.
