Després d'ingressar la Trini en una residència, el Paco la visita i la cuida diàriament
Dimarts, a les 22.05

"Nits sense ficció" estrena "Tota una vida", una emotiva història d'amor marcada per l'Alzheimer

Demà, a les 22.05, "Nits sense ficció" estrenarà "Tota una vida", un documental que retrata la història d'amor de més de 60 anys dels avis de la directora: la Trini, malalta d'Alzheimer, i el Paco

Tot seguit, a les 23.20, l'espai estrenarà "Iaies futbol club", el futbol més enllà del gènere, l'edat i les fronteres

"Tota una vida"

El Paco (75) i la Trini (73) han estat sempre junts. Degut a un diagnòstic d'Alzheimer, el Paco i els seus fills prenen la difícil decisió d'ingressar la Trini en un geriàtric, on ell la visita i la cuida diàriament.

"Tota una vida" descobreix la seva història a través dels ulls de la seva neta Marta, que durant 12 anys filma la relació dels seus avis. El que comença com un intent de capturar la memòria acaba convertint-se en una pel·lícula sobre l'amor de tota una vida.

A la Trini li van diagnosticar Alzheimer el 2000. En aquell moment, la seva neta Marta Romero no sabia pràcticament res de la malaltia i la seva àvia semblava la de sempre. Tot i això, va tenir l'impuls d'immortalitzar-ho tot amb la seva petita càmera, "pensant que així podria aturar el temps". 

La Marta va decidir registrar tot el que pogués, des de reunions familiars i celebracions, fins als moments íntims i quotidians, i altres de més tensos o dolorosos. Així, "Tota una vida" és una producció feta de retalls, d'enregistraments domèstics amb què al llarg de 12 anys la directora ha retratat els seus avis i el repte que suposa enfrontar-se a una malaltia com l'Alzheimer, tant per al malalt com per al cuidador.

El documental plasma la vida dels avis Paco i Trini i la voluntat de resistir. Junts durant més de 60 anys, la seva és una història d'amor entranyable i única que la seva neta captura amb la càmera per salvar-la del pas del temps i de l'oblit.

"Tota una vida" és una història de realitats i emocions úniques i alhora universals, en la qual l'amor en circumstàncies de dificultat adquireix un protagonisme absolut i aclaparador. I, a la vegada, dota de llum i calidesa aquesta part final de la vida que tots, més o menys íntimament, també coneixem.

El documental "Tota una vida" és el primer llargmetratge de Marta Romero i va ser seleccionat al Festival Internacional de Cinema de Cartagena de Indias (Colòmbia) i al D'A Film Festival. Va guanyar el Premi a la Millor Pel·lícula al Festival Docs València.

Fitxa tècnica

Direcció i guió: Marta Romero
Producció: Miriam Porté
Producció executiva: Miriam Porté, Gerard Marginedas, Marisa Crespo
Productor executiu 3Cat: Jordi Ambròs Hortensi
Productor delegat 3Cat: Daniel Barea Delgado
Directora fotografia: Marta Romero
Muntatge: Florencia Aliberti
Director de producció: Maria José García, Nuria Isern
Música: Max Villavecchia

"Tota una vida" és una producció de Distinto Films, Proyecta Films i Dos Soles en coproducció amb 3Cat, la col·laboració de À Punt Media i el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'ICAA.


"Iaies futbol club"

Un grup d'àvies sud-africanes apassionades pel futbol viatgen a França durant la Copa del Món per jugar un partit contra àvies franceses que viuen en residències. Les jugadores, gràcies a la seva experiència i determinació, trencaran les idees preconcebudes sobre les dones i la vellesa. El matx serà el punt de partida d'una trobada que transcendirà l'esport, l'edat i les fronteres.

(Frederic Chambert, agence PANORAMIC)

Cada setmana, les àvies sud-africanes canvien les seves pesades i acolorides faldilles pels pantalons curts i les botes per jugar a futbol i així superar el seu dolor. Són les "Soccer Granies" i en secret alberguen l'ambició de viatjar a França durant la Copa del Món de Futbol Femení, per jugar un partit contra dones franceses.

A milers de quilòmetres, la Martine i la Simone, que viuen en una residència de gent gran a prop de Chartres, i altres dones d'entre 60 i 85 anys van respondre la crida i van crear el primer equip de sènior femení francès, anomenat "Mamies Foot". Algunes d'elles no havien jugat mai a futbol, però, tot i això, aquestes àvies van acceptar assumir el repte: entrenar i enfrontar-se a les àvies de Sud-àfrica.

Una teràpia contra el dolor

La sud-africana Mama Beka va engegar el projecte del futbol per a les àvies. Li van detectar càncer de còlon i va haver de fer quimioteràpia i radioteràpia. El metge li va aconsellar fer esport i la Mama Beka va engrescar altres dones grans amb hipertensió, diabetis...per jugar a futbol. La història de l'equip francès és molt semblant. Com explica l'Edith, "al cap de dos mesos, ens hem tret del cap les misèries, les desgràcies i el dolor. Ja no tinc mal. El dolor torna quan parem. Penso que l'esport guareix".

Més enllà de la competició

El primer partit d'àvies futbolistes entre Sud-àfrica i França va significar una experiència esportiva que va capgirar molts prejudicis i va demostrar que la competitivitat i la sororitat entre jugadores són plenament compatibles. Tot i la diferències entre l'origen dels dos equips, les jugadores coincideixen en les virtuts de l'experiència.

Fitxa tècnica

Direcció: Clément Boxebeld, Julia Mourri
Producció: Clément Boxebeld, Benjamin Misery, Julia Mourri
Música original: Pierre-Antoine Durand

"Iaies Futbol Club" és una producció d'Old Stories Production i PV Senoriales Production, en associació amb Oldyssey i amb la participació de France Télévisions.

3cat/sense-ficcio

#Alzheimer3Cat
#IaiesFutbol3Cat

Anar al contingut