"Immortals", a "60 minuts"
Dilluns, 17 de gener, a les 22.55, "60 minuts", el programa que ofereix els millors documentals periodístics dedicats a l'aprofundiment i l'anàlisi de l'actualitat i a la reflexió social, política i econòmica sobre els principals temes de debat d'arreu del món, recupera el reportatge "Immortals".
Aturar l'envelliment o, almenys, alentir-lo. L'esperança de vida s'ha doblat durant el segle XX i ha passat de 40 a 80 anys. I, malgrat que la inversió pública i privada en el camp de la salut ara estigui abocada a la covid-19, es continuen destinant milers de milions de dòlars a aquest camp. Que ho facin empreses com ara Google o Amazon dona una idea de les possibilitats de futur d'aquest negoci. El documental és l'ampliació d'un treball emès a "30 minuts" que descobreix les principals investigacions mundials i mostra les esperances que genera en persones que farien el que fos per ser immortals.
Allargar la vida més enllà dels límits actuals és possible. Com? Fins a quan es podrà viure? D'aquí 30 anys serem immortals, com ja anuncien alguns agosarats? Serà només per a rics?
Per primera vegada, els científics s'han plantejat alentir o aturar l'envelliment atacant-lo com si fos una malaltia. Un canvi de mentalitat que ja ha aconseguit èxits al laboratori, com ara allargar la vida dels ratolins un 40%. Cosa que equivaldria, per als humans, a viure fins als 120 anys. Aquest assaig aconseguit al Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques de Madrid és només un dels molts experiments que apunten en aquesta direcció.
"No és ridícul parlar de la font de la joventut. Ja hem descobert com alentir, com revertir l'envelliment en animals, i només és una qüestió de temps demostrar que podem alentir i revertir l'envelliment en els humans." David Sinclair, Facultat de Medicina de Harvard.
Per fer-ho, estan desxifrant per què el cos es comença a deteriorar a partir dels 40 o 50 anys. És des d'aquest moment que apareixen càncers i altres malalties cardiovasculars i degeneratives associades a l'edat. La nova estratègia és posar-hi remei buscant una píndola que ens mantingui joves, per exemple.
"No sé si el límit estarà en els 120 o els 140 anys, però que augmentarà, n'estic segur que sí." Manuel Serrano, investigador ICREA de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona.
Una qüestió apassionant, que també planteja reptes ètics i socials.
"La sostenibilitat de quanta gent vindrà al món, si ningú se'n va; el planeta dona per al que dona. O fem la guerra de les galàxies i ens dediquem a conquerir planetes, a buscar territori, perquè no hi cabem, o serem una població envellida sense renovació." Begoña Roman, filòsofa de la Universitat de Barcelona.
Però aquests dubtes no preocupen les persones que no volen envellir, un neguit que fa que alguns paguin 8.000 dòlars per una transfusió de sang de joves d'entre 17 i 25 anys. L'equip del documental ha visitat la clínica on es fa aquesta pràctica i n'ha parlat amb els responsables, molt criticats per basar-se en estudis científics encara prematurs.
Els avenços científics també donen esperances als que confien en la criopreservació i creuen en la immortalitat. L'equip ha viatjat als Estats Units, al centre més important del món d'aquesta especialitat, i ha parlat amb persones que es faran congelar el cap quan es morin, confiant a fer-lo reviure i poder-lo reimplantar a un cos nou.
"Sí, em convindria un cos nou. Si hem de parlar de com ho farem, és complicat, perquè no ho sabem ben bé." Hugh Hixon, 70 anys.
L'equip també ha pogut entrevistar un jove que viu entre Palma i Barcelona i que ha criopreservat recentment el seu pare.
Darrere la cursa per la longevitat hi ha grans inversors que aboquen milions en el que s'albira que serà un gran negoci. Alguns, a títol particular, impulsats també per la por de morir-se. D'altres són companyies tan importants com Google i les tecnològiques de Silicon Valley.
Un reportatge d'Ignasi Gallart i Txus Muñoz
Imatge i muntatge de Txus Navarro
Producció de Carles Fernández
Sant Joan Despí, 10 de gener del 2022
