Catalunya Música transmet dilluns l'òpera Els mestres cantaires de Nuremberg, des del Liceu
Catalunya Música transmetrà dilluns des del Gran Teatre del Liceu l'òpera "Els mestres cantaires de Nuremberg", de Richard Wagner, amb el Cor Intermezzo i el Cor i l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, dirigits per Sebastian Weigle
Aquest dilluns, 23 de març, minuts abans de les set del vespre, Catalunya Música connectarà amb el Gran Teatre del Liceu per oferir la transmissió de l'òpera Els mestres cantaires de Nuremberg, de Richard Wagner, interpretada per Albert Dohmen, Bo Skovhus, Robert Dean Smith i Veronique Gens, entre d'altres, amb el Cor Intermezzo i el Cor i l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, dirigits per Sebastian Weigle. Els comentaris de la transmissió els faran Jaume Radigales, Rosa Sala i Francesc Cortès.
Els mestres cantaires de Nuremberg, amb llibret i música de Richard Wagner, es va estrenar el 21 de juny del 1868 al Königliches Hof-und Nationaltheater de Munic. Al Gran Teatre del Liceu es va estrenar el 19 de gener del 1905. És una obra singular, perquè té alguns elements d'òpera còmica en un context majoritàriament tràgic. En realitat, però, es tracta d'una òpera que, a partir d'una realitat històrica (les confraries burgeses de mestres cantaires que des del segle XV van substituir els Minnesänger cortesans), planteja qüestions teòriques fonamentals en el Romanticisme, com ara la llibertat de l'artista per sobre de les normes retòriques o la funció de l'art en la societat.
L'acció de l'òpera se situa a Nuremberg, a mitjans del segle XV, on ha de tenir lloc un concurs de cant per als mestres cantaires. El vencedor pot optar a casar-se amb Eva, filla de l'orfebre Pogner, però el seu enamorat, el noble Walther von Stolzing, no coneix les regles rígides del cant: el seu himne a la primavera, lliure i ple de llicències, horroritza els presents, especialment l'escrivà Beckmesser, també pretendent d'Eva, que fa de censor. El cant de Walther només agrada al sabater Hans Sachs, home sensible i partidari de l'evolució de les arts. El conflicte entre inspiració (representada per Walther) i acadèmia (representada pels mestres cantaires) es resol en la posició conciliadora de Sachs.
Richard Wagner es va identificar amb el personatge de Sachs en la seva condició de teòric musical i amb el de Walther von Stolzing com a músic ple d'inspiració, i per expressar aquest brillant debat entre l'art nou i el vell va fer servir les millors formes de la música antiga i de l'òpera tradicional, com també números tancats i peces de conjunt per representar la música del present que el mateix Wagner cultivava.
Els mestres cantaires de Nuremberg, amb llibret i música de Richard Wagner, es va estrenar el 21 de juny del 1868 al Königliches Hof-und Nationaltheater de Munic. Al Gran Teatre del Liceu es va estrenar el 19 de gener del 1905. És una obra singular, perquè té alguns elements d'òpera còmica en un context majoritàriament tràgic. En realitat, però, es tracta d'una òpera que, a partir d'una realitat històrica (les confraries burgeses de mestres cantaires que des del segle XV van substituir els Minnesänger cortesans), planteja qüestions teòriques fonamentals en el Romanticisme, com ara la llibertat de l'artista per sobre de les normes retòriques o la funció de l'art en la societat.
L'acció de l'òpera se situa a Nuremberg, a mitjans del segle XV, on ha de tenir lloc un concurs de cant per als mestres cantaires. El vencedor pot optar a casar-se amb Eva, filla de l'orfebre Pogner, però el seu enamorat, el noble Walther von Stolzing, no coneix les regles rígides del cant: el seu himne a la primavera, lliure i ple de llicències, horroritza els presents, especialment l'escrivà Beckmesser, també pretendent d'Eva, que fa de censor. El cant de Walther només agrada al sabater Hans Sachs, home sensible i partidari de l'evolució de les arts. El conflicte entre inspiració (representada per Walther) i acadèmia (representada pels mestres cantaires) es resol en la posició conciliadora de Sachs.
Richard Wagner es va identificar amb el personatge de Sachs en la seva condició de teòric musical i amb el de Walther von Stolzing com a músic ple d'inspiració, i per expressar aquest brillant debat entre l'art nou i el vell va fer servir les millors formes de la música antiga i de l'òpera tradicional, com també números tancats i peces de conjunt per representar la música del present que el mateix Wagner cultivava.
