Acaba el rodatge de la pel·lícula per a televisió "L'enigma Verdaguer", coproduïda per TV3
Els aplaudiments trenquen el silenci al Castell Jalpi d'Arenys de Munt, convertit en el Palau Episcopal de Vic. Ernest Villegas ha rodat la seva última escena com a Jacint Verdaguer en la coproducció de TV3 "L'enigma Verdaguer". Ha estat en una sala plena de clarobscurs que s'ha convertit en el despatx del bisbe Morgades (Pere Arquillué), l'home que acabarà sent un dels més grans detractors del mossèn poeta.
"L'enigma Verdaguer" és una pel·lícula per a televisió dirigida per Lluís Maria Güell i escrita per David Plana a partir d'una història d'Enric Gomà, Teresa Vilardell i David Plana. Una producció de Diagonal Televisió, coproduïda per TV3 i RTVE, amb el suport de l'ICEC.
"A Mossèn Cinto el coneix tothom però no el coneix ningú. És un enigma que volem que deixi de ser-ho"
La premsa va visitar, ahir, el Castell Jalpi, d'Arenys de Munt en l'últim dia de rodatge de "L'enigma Verdaguer". Han pogut descobrir els detalls de la ficció acompanyats d'Esther Dueñas, productora executiva de TV3; Albert Sagalés, productor executiu de Diagonal TV; Lluís Maria Güell, director del film, així com dels actors Ernest Villegas (Jacint Verdaguer), Roger Casamajor (Collell) i Pere Arquillué (bisbe Morgades).
"L'enigma Verdaguer" neix quatre anys enrere a TV3. Un projecte que s'endinsa en la figura de Jacint Verdaguer, conegut popularment com mossèn Cinto, poeta i home d'església, que va tenir una vida atzarosa i apassionant, una vida de pel·lícula. Va viure la glòria literària i es va convertir en el poeta més prestigiós del seu temps. Però les circumstàncies i el seu propi caràcter indòmit i orgullós van provocar la seva caiguda.
"Si comentes amb la gent, molt poca el coneix en detall, a part dels lletraferits. A la resta de l'Estat espanyol, menys", comenta Albert Sagalés, productor executiu de Diagonal TV. "Però quan aprofundeixes en la vida i en l'obra és un gran personatge. Un dels poetes més importants i reconeguts no només aquí, sinó també a la resta d'Espanya, tant que la reina Maria Cristina va voler endur-se'l a la cort de Madrid".
"La idea és convertir l'estrena en un gran esdeveniment, com s'han fet amb altres produccions", explica Esther Dueñas, productora executiva de TV3. "Es programen en un dia assenyalat o el divendres a la nit dins de l'espai La gran pel·lícula', que és el format estrella de l'emissió de ficció tant aliena que ha tingut bona acollida en cinema com productes amb històries o personatges de proximitat, que funcionen molt bé d'audiència com la recent La dona del segle'. Aquest format de gran esdeveniment" permet tenir cura del producte amb una gran promoció dins i fora de la casa."
"L'enigma Verdaguer" s'ha rodat en uns 23 dies i se suma a la llista de produccions que es graven simultàniament en català i castellà, com ja ho van ser "El rei borni" i "La dona del segle". Així els espectadors de la pel·lícula per a televisió, que es podrà veure per TV3 i TVE, podran gaudir de la versió original "que té el respirar de l'actor; la millor manera de veure-la", coincideixen a comentar tots els implicats en aquesta manera de treballar que implica, en realitat, no fer una pel·lícula, sinó dues.
El veterà Lluís Maria Güell dirigeix aquest projecte. No té cap mena de dubte "és important perquè a Mossèn Cinto el coneix tothom i no el coneix ningú. Que es doni a conèixer la grandesa i misèries d'aquest gran personatge és un deure de les televisions públiques", explica. "A més donar ganxo al títol, és enigma" perquè fins avui ho ha estat, i volem que, a partir d'ara, deixi de ser-ho i provoqui interès pel personatge."
"L'enigma Verdaguer" és "una aproximació biogràfica. No hem traït gens l'esperit del personatge però és un relat ficcionat. Resumir qualsevol biografia no és fàcil, no totes generen un gran guió però en aquest cas tenim un gran personatge, un líder polièdric des del punt de vista literari, cultural ja que és el cap de la Renaixença i popular pel seu acostament al poble," comenta Güell. "No hem fet cap tesi doctoral. Hem buscat fer una ficció atractiva, que apropi el personatge al públic, que desperti la curiositat de l'espectador que, si vol saber més, pot trobar una extensa bibliografia".
Güell ha volgut destacar el repartiment de "L'enigma Verdaguer" format per actors de renom com Ernest Villegas, en el paper de Jacint Verdaguer, Roger Casamajor, David Marcé, Diana Gómez, Pere Arquillué, Laia Manzanares, Clara Segura, Bea Segura, Llum Barrera, Dafnis Balduz, Aida de la Cruz, Pepa López, Francesc Orella, Juanjo Puigcorbé, Pau Durà, Carlos Serrano-Clark, Lluís Villanueva, David Vert i Xavi Sais.
Sense ells no hagués estat possible un rodatge d'aquestes característiques amb tants personatges (de reals com els Marquesos de Comilles, el canonge Colell o la reina Maria Cristina i algun fictici com l'Emilia que interpreta Clara Segura) i localitzacions en aquestes cinc setmanes de rodatge: "Sort del càsting, Meravellós. Els personatges són molt importants, són els transmissors de la història i no podíem tenir-ne de millors", afirma Güell.
Respecte al personatge central, Jacint Verdaguer, Lluís Maria Güell només va tenir un nom al cap, Ernest Villegas. La seva complexitat física semblant a la del Verdaguer, la seva edat que permetia que donés vida al personatge de jove i de més gran i el fet de ser osonenc i per tant conèixer l'esperit verdaguerià el feien l'actor ideal des del primer moment.
"És un mite inabastable", comenta Ernest Villegas encara vestit amb la sotana de mossèn. "El guió se cenyeix a intentar parlar de l'home i de les seves contradiccions. Les que tenia com a poeta, com a home, com a capellà i com a gran defensor dels més desvalguts."
Un personatge sense cap dubte carismàtic. "El dia del seu enterrament va reunir 500.000 persones a Barcelona. Mai hi ha hagut un enterrament tant multitudinari com el de Jacint Verdaguer", explica Villegas. "Seguia els preceptes de sant Francesc, vivia amb humilitat, amb fe a la verge i ajudant els més necessitats. Es va apropar al poble i el poble es va apropar a ell a través dels seus versos. Va ser un gran transformador de la llengua, la va apropar als més humils", afegeix Villegas, que, a més, és osonenc el que li ha afegit orgull i respecte a tota la feina que ha fet.
Pere Arquillué, que torna a la interpretació en un projecte televisiu després de deixar el seu Claudi de "La Riera", es converteix en l'antagonista de Jacint Verdaguer, el bisbe Morgades: "Serà el que s'enfrontarà a aquesta follia de personatge que és mossèn Cinto. Començarà cordial i evolucionarà a pitjor".
Arquillué es retroba amb Lluís Maria Güell, que el va dirigir en el seu primer projecte televisiu "Arnau", emesa l'any 1994. L'actor no té cap mena de dubte: "Verdaguer s'ha d'explicar i s'ha d'explicar més. Era un escriptor extraordinari, d'una alçada acollonant. De vegades no sabem el que tenim. Ens quedem amb l'anècdota, en aquest cas amb aquesta imatge amb la barretina, però va ser un transgressor, amb un domini de la llengua fabulós i que és mirava la vida amb uns ulls molt personals. És un dels grans referents del país".
Roger Casamajor interpreta el canonge Colell, un personatge real, poeta, guanyador dels Jocs Florals com Verdaguer, impulsor de la Renaixença i periodista que va fundar noticiaris a nivell local, a la zona de Vic. "En Colell és l'amic del seminari de Verdaguer. El personatge lliga tota la seva història fins a la mort. En Verdaguer era molt impulsiu, amb aquesta rauxa poètica, i en Colell és aquell que un té al costat per dir-li compte, vigila'. Portar-lo pel bon camí".
Diferents localitzacions han acollit el rodatge d'aquesta producció, entre les quals destaquen Barcelona, Vallvidrera, Vilanova i la Geltrú, Cerdanyola del Vallès, Arenys de Munt, Vic, Folgueroles, les Masies de Voltregà i Terrassa.
El Museu Can Papiol de Vilanova i la Geltrú s'ha convertit en el castell dels Marquesos de Comillas, i al Saló de Cent de Barcelona s'han rodat les escenes amb més nombre de figurants, com el lliurament dels premis dels Jocs Florals o la vetlla del cos de Mossèn Cinto.
