El robot "Philae" fa història i aconsegueix aterrar per primer cop sobre un cometa
És la primera vegada a la història que s'aconsegueix una fita com aquesta. Aquest aterratge, que culmina un projecte de 10 anys de l'Agència Espacial Europea, permetrà recollir informació sobre els orígens de l'Univers
Aquest dimecres, l'Agència Espacial Europea (ESA) ha culminat una operació històrica. Per primera vegada, un mòdul d'una missió espacial ha aterrat sobre un cometa. El protagonista d'aquesta fita ha estat el robot "Philae", que ha sortit a les deu del matí de la sonda "Rosetta" i que set hores després ha arribat al cometa 67P/Txuriúmov-Guerassimenko.
"Philae", que té el seu propi compte a Twitter, ha anunciat la seva nova adreça en diferents idiomes:
¡He llegado! Mi nueva dirección: 67P! #CometLanding
¿ Philae Lander (@Philae2014) noviembre 12, 2014
En el moment que "Philae" ha aterrat correctament i ha enviat senyal, el centre d'operacions de la ciutat alemanya de Darmstadt ha estat un esclat d'alegria. I és que l'aterratge era un dels moments més delicats de tota l'operació. El cometa té una forma irregular i, tot i que la zona on s'havia de posar "Philae" havia estat triada amb càlculs molt exactes, hi havia el temor que el robot pogués desequilibrar-se amb un cràter no previst o una roca.
La sonda Rosetta, que també té Twitter, ha anat publicant fotografies de l'operació.
Great shot! MT @Philae2014: .@ESA_Rosetta See for yourself! ROLIS imaged #67P just 3km away! #CometLanding pic.twitter.com/1FwWs1tioF
¿ ESA Rosetta Mission (@ESA_Rosetta) noviembre 12, 2014
L'objectiu d'aquesta missió d'alt risc és rebre informació sobre els orígens de l'univers i de la vida a la Terra.
El projecte "Rosetta" va començar ara fa deu anys quan un coet Ariane 5 va enlairar la sonda des de la base de Kourou, a la Guaiana Francesa. Un cop alliberada del coet, fora de l'atmosfera terrestre, la "Rosetta" va començar una complicada trajectòria el·líptica que l'ha dut tres cops a prop de la Terra i una vegada a prop de Mart per aprofitar els impulsos gravitatoris de cada trobada planetària per continuar la ruta, fins arribar on és ara, a 550 milions de quilòmetres de la Terra, entre Mart i Saturn.
El mes d'agost, la sonda va començar a enviar informació i fotografies del cometa. El 67P/Txuriúmov-Guerassimenko fa 4 quilòmetres de diàmetre màxim i té una forma irregular, que els astrònoms han comparat amb el cos i el cap d'un ànec de goma. Es considera que els cometes es van originar quan es va formar el sistema solar, i que no han evolucionat des de llavors. Poder estudiar-ne un equival a recular 4.500 milions d'anys en el temps.
El mòdul porta a bord sofisticats instruments científics, que funcionaran a ple rendiment durant uns cinc dies, fins que se n'esgotin les bateries. Després, amb l'ajuda de panells solars, els astrònoms esperen que alguns dels instruments puguin funcionar parcialment uns tres mesos més.
La missió ha estat desenvolupada per l'Agència Espacial Europea, amb un pes important dels centres ubicats a Alemanya, França i Itàlia.
Google s'ha volgut sumar-se a les celebracions per l'arribada del robot al cometa i li ha dedicat doodle.
