Palma de Mallorca

El català deixa de ser un requisit per accedir a la funció pública de les Illes Balears

El català ja no serà un requisit per accedir a la funció pública i passarà a ser un mèrit a les Illes Balears. Ho ha decidit el govern de les Illes amb l'aprovació de la modificació de la Llei 3/2007 de la funció pública i validant-lo com a projecte de llei. Segons l'executiu balear, per fer la modificació s'ha tingut en compte la legislació vigent i diverses sentències judicials. Per això, ha calgut modificar també altres lleis per "coherència jurídica", com la Llei de Normalització Lingüística, la Llei de Règim Jurídic de l'Administració de la Comunitat Autònoma i la Llei de Coordinació de Policies Locals.

RedaccióActualitzat
Amb aquesta mesura, l'executiu balear vol que el català "no sigui, d'entrada, un obstacle" per accedir a la funció pública i que "els processos selectius permetin l'accés de les persones més ben qualificades i que superin les proves amb més nivell a l'administració de les Illes Balears". El govern proposa que si un aspirant aconsegueix la plaça i no té el coneixement suficient del català pugui fer cursos per millorar-los amb la col·laboració de l'administració.

En totes les modificacions, s'ha revisat el requisit d'acreditar un determinat de nivell de coneixement del català per accedir a un lloc de feina, a excepció de la Llei de Normalització Lingüística, de la qual també se'n modifica l'article que fa referència a la toponímia. A partir d'ara, cada ajuntament, a través del seu ple, podrà decidir si vol incorporar el seu nom en castellà juntament amb la denominació catalana o conservar només el nom en català.

Anar al contingut