Costa nega tenir cap relació amb Correa malgrat una conversa telefònica en què li diu: "Seràs president"
En la represa del judici de la trama valenciana del "cas Gürtel", l'exsecretari general del Partit Popular del País Valencià, Ricardo Costa, ha reconegut que és amic d'Álvaro Pérez, àlies "El Bigotes", un dels suposats cervells de la trama valenciana de corrupció juntament amb Francisco Correa i Pablo Crespo. L'exnúmero 2 dels populars valencians ha explicat que va conèixer "El Bigotes" pels actes que organitzava el PP i que, posteriorment, van iniciar una relació d'amistat
RedaccióActualitzat
Ara bé, Costa ha negat tenir cap relació amb Francisco Correa tot i que el jurat ha pogut escoltar una conversa telefònica intervinguda per la policia entre Correa i Costa que fa pensar tot el contrari. En la trucada, l'exnúmero 2 de Camps diu a Correa: "Tu al Brasil, cabró, i jo treballant a San Juan i Orihuela", així com: "Estàs bé? Me n'alegro, tio; cuida't molt, una abraçada". Unes paraules que Correa respon amb: "D'aquí uns anys seràs president del govern".
Després de la trucada, Costa ha assegurat que només ha vist dues vegades Correa: una vegada, al carrer, quan Álvaro Pérez l'hi va presentar; i una altra, a la boda d'"El bigotes" on els van haver de tornar a presentar perquè no se'n recordava. I pel que fa a la conversa telefònica, ha dit: "Va ser una conversa aliena a la meva voluntat i en la qual vaig participar de la manera més amistosa possible". I ha afegit: "És una qüestió d'educació, donar records".
L'advocat de Costa, per la seva banda, vol centrar la seva defensa en el fet que Costa no tenia cap càrrec a la Generalitat i, per tant, no podia influir en l'adjudicació de contractes a Orange Market, la filial de la trama a València.
Aquestes declaracions arriben l'endemà que l'expresident de la Generalitat es va declarar "absolutament innocent" de les acusacions de rebre vestits de mans dels responsables del "cas Gürtel" en la primera sessió de declaracions. Durant la seva declaració, l'expresident valencià va assegurar que mai va rebre cap regal i que, si va adquirir alguna peça, la va pagar i sempre en metàl·lic per evitar suspicàcies, arran del càrrec que ocupava en aquell moment.
L'expresident de la Generalitat va dir també que mai demana els tiquets o les factures de compra, ni tan sols davant de la possibilitat que hagi de fer una devolució posterior de l'adquisició. "No he demanat mai tiquet de res, ni quan he agafat taxis ni quan vaig a dinar a restaurants amb amics", va contestar a les preguntes del fiscal, a qui també va assegurar que tampoc paga amb targetes de crèdit. Camps va explicar que no demana les factures "per dues raons fonamentals": perquè aquesta petició respon a una voluntat de "desgravació de tipus fiscal" o perquè una persona "cobri dietes".
Les imputacions de Camps
Amb aquest procés, continua "l'estoneta llarga" per a la qual el mateix expresident de la Generalitat Valenciana deia estar preparat en la sessió de control del 12 de març del 2009.
El cas conegut com a "trama Gürtel" va començar amb la investigació instruïda pel jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón al febrer del 2009. Aquesta recerca tenia l'objectiu de destapar una presumpta xarxa de corrupció vinculada a la direcció del Partit Popular en l'època de José María Aznar. La trama, vinculada a alts càrrecs de diverses comunitats governades pel PP, estaria encapçalada per l'empresari Francisco Correa i dos homes més de confiança; en els seus negocis haurien fet servir diners públics. Per aconseguir-ne beneficis, l'empresari hauria fet, de manera freqüent o gairebé sistemàtica, regals i suborns a funcionaris i també a autoritats públiques.
Després de la trucada, Costa ha assegurat que només ha vist dues vegades Correa: una vegada, al carrer, quan Álvaro Pérez l'hi va presentar; i una altra, a la boda d'"El bigotes" on els van haver de tornar a presentar perquè no se'n recordava. I pel que fa a la conversa telefònica, ha dit: "Va ser una conversa aliena a la meva voluntat i en la qual vaig participar de la manera més amistosa possible". I ha afegit: "És una qüestió d'educació, donar records".
L'advocat de Costa, per la seva banda, vol centrar la seva defensa en el fet que Costa no tenia cap càrrec a la Generalitat i, per tant, no podia influir en l'adjudicació de contractes a Orange Market, la filial de la trama a València.
Aquestes declaracions arriben l'endemà que l'expresident de la Generalitat es va declarar "absolutament innocent" de les acusacions de rebre vestits de mans dels responsables del "cas Gürtel" en la primera sessió de declaracions. Durant la seva declaració, l'expresident valencià va assegurar que mai va rebre cap regal i que, si va adquirir alguna peça, la va pagar i sempre en metàl·lic per evitar suspicàcies, arran del càrrec que ocupava en aquell moment.
L'expresident de la Generalitat va dir també que mai demana els tiquets o les factures de compra, ni tan sols davant de la possibilitat que hagi de fer una devolució posterior de l'adquisició. "No he demanat mai tiquet de res, ni quan he agafat taxis ni quan vaig a dinar a restaurants amb amics", va contestar a les preguntes del fiscal, a qui també va assegurar que tampoc paga amb targetes de crèdit. Camps va explicar que no demana les factures "per dues raons fonamentals": perquè aquesta petició respon a una voluntat de "desgravació de tipus fiscal" o perquè una persona "cobri dietes".
Les imputacions de Camps
Amb aquest procés, continua "l'estoneta llarga" per a la qual el mateix expresident de la Generalitat Valenciana deia estar preparat en la sessió de control del 12 de març del 2009.
El cas conegut com a "trama Gürtel" va començar amb la investigació instruïda pel jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón al febrer del 2009. Aquesta recerca tenia l'objectiu de destapar una presumpta xarxa de corrupció vinculada a la direcció del Partit Popular en l'època de José María Aznar. La trama, vinculada a alts càrrecs de diverses comunitats governades pel PP, estaria encapçalada per l'empresari Francisco Correa i dos homes més de confiança; en els seus negocis haurien fet servir diners públics. Per aconseguir-ne beneficis, l'empresari hauria fet, de manera freqüent o gairebé sistemàtica, regals i suborns a funcionaris i també a autoritats públiques.
