Piqué: "El dia que Messi marxi del Barça semblarà que ens quedem despullats"

El jugador del Barça Gerard Piqué ha estat el convidat del programa de TV3 "Fora de sèrie", on ha estat entrevistat per Jordi Basté. Durant la conversa, el central blaugrana ha repassat aspectes de l'actualitat esportiva i política i també ha parlat d'altres aspectes més personals de la seva vida privada.

Aquests són els extractes més destacats de l'entrevista a Piqué que s'ha emès aquesta nit al programa:

Vols ser president del Barça? "Jo, quan dic les coses, normalment són veritat. A vegades vacil·lo, però ja se'm veu quan dic les coses seriosament. Crec que és el pas que m'agradaria fer una vegada em retiri, perquè, d'entrenador, no em veig, no ho disfrutaria tant i, en canvi, de president, crec que ho podria fer molt bé, perquè trobo que al final és el que m'apassiona. També veig que la carrera de futbolista un dia s'acaba i el següent pas que m'agradaria és ser president."

Ambient a la selecció espanyola: "Hi va haver moments complicats, però, ara mateix, la relació és boníssima. El dia abans de partit tenim el costum, a les 12 de la nit, de reunir-nos tots a l'habitació del capità. Hi som la majoria de jugadors, alguns estan tractant-se i tenim xerrades i parlem de qualsevol cosa. Has vist això, allò altre. I Sergio Ramos, quan no hi ha Iker Casillas, és el capità, i es fa a la seva habitació. I hi anem els jugadors del Barça. La meva relació amb els jugadors del Reial Madrid i amb Sergio Ramos és molt bona."

Reacció de Sergio Ramos per respondre una pregunta en català: "Em va sorprendre, no me l'esperava, és a dir, em vaig quedar en estat de xoc. Després no vam parlar més i es va interpretar que hi havia una mala relació entre els dos. Simplement, ell va entendre que a la selecció espanyola s'havia de parlar en espanyol i ja està. És la seva opinió."

Relació amb Cristiano Ronaldo: "Amb Cristiano vaig jugar tres anys al Manchester United i la relació és molt bona. És dels tres o quatre amb qui em portava millor en el vestidor. Des que el conec, sempre ha sigut igual. El definiria com un competidor nat, una màquina, tot el seu cos està fet per intentar ser cada vegada millor, ambiciós com ningú i és un dels millors jugadors de la història del futbol."

Com va conèixer Shakira: "La vaig conèixer a Madrid, estàvem preparant-nos per al Mundial del 2010 i jo havia sortit al videoclip de "Waka, waka", que era la cançó del Mundial que ella havia fet. Llavors, tot comença que un dia li escric un missatge per telèfon i ella ja era a Sud-àfrica, i li vaig preguntar quin temps feia. La típica pregunta estúpida de la qual esperes una resposta normal. En canvi, em va fotre una 'parrafada' amb molts detalls i vaig pensar que allò no era normal. Vam seguir parlant i va arribar un temps que li vaig dir: 'Haurem d'arribar a la final per tornar-nos a veure i, si hem d'arribar a la final i l'hem de guanyar, la guanyem'. Va ser una mica la tonteria i, casualment, vam arribar a la final i vam guanyar. El segon dia que la veig és el dia de la final."

Reacció de la família: "Els hi vaig dir als meus pares i s'ho van prendre de la forma més natural possible. Em van dir: 'passa-t'ho bé'. Era un embolic molt gran perquè durés quatre dies, ella també estava amb parella. Quan comences amb una persona, mai saps com pot funcionar i, després de sis anys, va tot molt bé."

Estelades al Camp Nou: "No veig cap problema que hi hagi estelades al Camp Nou, i la UEFA crec que s'ha equivocat."

A favor del dret a decidir: Estic totalment d'acord amb el dret a decidir. Jo em mullo en les coses i crec que faig bé anant a les manifestacions de la Diada. Sé que moltes vegades això ha fet que, quan he anat a jugar amb Espanya, hagi tingut les rebudes que he tingut, però crec que ho havia de fer. Moltes vegades no penso en la repercussió que tindrà, però segueixo pensant fermament el mateix. En un país com Espanya, que diuen que és democràtic, el més democràtic que hi ha és el dret a decidir."

Ser independentista és un problema per a un esportista d'elit? "Tal com està plantejat ara mateix ser independentista, per a un esportista d'elit, seria un problema. La política sempre ha estat lligada amb l'esport i, després, si et mulles per un costat o per l'altre, sortiràs escaldat. Jo no m'he mullat i ja he sortit escaldat. Imagina't si em mullo."

Provocació i rivalitat Barça-Madrid: "Reconec que a vegades m'agrada controlar que hi hagi una tensió controlada, que sigui totalment esportiva, i que, sense això, la gent no estimaria el futbol. Si no hi hagués la rivalitat entre el Barça i el Madrid, no seria el mateix."

La importància de Messi: "Messi, quan es retiri i ho mirem amb perspectiva, veurem que ha estat tan summament únic, tan diferencial. Sempre dic que, quan el Leo se'n vagi del Barça, serà com quan el teu pare es mor i tu has de volar sol. I això costarà. No hi ha cap equip a la història de l'esport que hagi guanyat sempre i algun dia deixarem de guanyar. I què passarà? Que haurem d'intentar aguantar per tornar a agafar una altra època guanyadora. Hi haurà un dia que el Leo marxi, no sabrem quan serà, i aquell dia semblarà que ens quedarem despullats."

Època guanyadora: "No hi haurà més Leos Messis, no l'esperem. Com no hi haurà una generació de futbolistes sorgits de La Masia com el Xavi, Puyol, Busquets, Iniesta, Pedro i jo. Tant de bo algun dia torni a succeir, però no crec que passi. La final de la Champions del 2011 a Wembley contra el Manchester United és la sublimació d'aquella època."

Ser capità del Barça: "M'agradaria ser capità del Barça, però no és així, perquè no m'ha tocat. Els capitans que hi ha ara són esplèndids, tenen caràcter, sobre el camp són molt importants. Portar el braçal és anecdòtic. Al final, cadascú sap el paper i el rol que té dins d'un vestidor, independentment que siguis capità o no."

Motivació per seguir jugant: "Ara en tinc moltes ganes. Ara no sé per què, m'ha tornat a agafar les ganes de jugar, molt, moltes més que quan tenia 21 anys. No em diguis per què, vas trobant reptes i ara tinc molta motivació. Hi ha vegades que arribes esgotat. Aquí, al Barça, hi ha la pressió d'haver de guanyar sempre, quan les coses no van tan bé. Després pensen que, si pares, s'ha acabat. I amb els anys t'adones que quan arribes als 21, en Puyi t'ho resolia tot. Ara, amb 29 anys, que et sents que darrere has de manar tu, pels anys que portes aquí, per l'experiència que tens... Hi ha gent que diu: quan han estat els millors anys de la teva carrera? Són ara, aquests dos últims anys sento que és el Gerard més complet dels últims anys."