El Barça supera l'Obradoiro en un partit complicat (76-70)

Algun dels nostres lectors s'ha preguntat com hauria entomat el Barça aquest partit si hagués perdut contra el Zenit fa només 48 hores? Es poden imaginar la vall de llàgrimes que hagués estat tot plegat; tota la feina de set mesos de competició per acabar amb una gran sensació de fracàs?

Però afortunadament el bàsquet no és ciència-ficció, el Barcelona ja és a la final a quatre de Colònia i aquest matx contra l'Obradoiro venia, fins i tot, de gust. Venia de gust perquè Mirotic i Abrines -dos dels assenyalats en la sèrie de quarts- sortissin en el cinc inicial per mirar de reprendre la seva habitual bona forma; perquè també juguessin Leo Westermann i Pierre Oriola -àvids de minuts- en començar el matx i perquè Pau Gasol continués fent passes endavant. Davies i Higgins han vist el partit vestits de carrer.

Els catalans han començat a dominar a partir del segon quart i han arribat al descans amb un tranquil·litzador 36-28. I en el tercer quart, amb un Leandro Bolmaro estel·lar, el Barcelona semblava que decidia el partit quan ha arribat a tenir 16 punts de diferència. Però els de Moncho Fernández han respost amb un parcial de 4-18 ben entrat el darrer període.

A partir d'aquest moment, Calathes ha assumit el paper de direcció d'operacions i bones accions de Westermann i Abrines han portat el partit al cantó dels propietaris de la pista. Al final, sis punts de diferència i dir que té mèrit que el Barça hagi volgut guanyar aquest partit tan complicat -pel moment en què arribava- davant d'un rival que s'està jugant la vida.

I una anotació final, distingits lectors: hi ha hagut moments en què Albert Oliver marcava Pau Gasol. A banda de la diferència d'alçada, anotar que entre tots dos s'acosten als 84 anys i que el de Terrassa és l'únic jugador més veterà que el de Sant Boi.