Armstrong i Contador compareixen junts davant la premsa per donar aparença de cordialitat
Lance Armstrong ha parlat aquest dijous a Tenerife i s'ha mostrat totalment decidit a treballar per a Alberto Contador o per a Levi Leipheimer si fa falta. Ha dit que no ha tornat per treure el lloc a ningú i que en aquests moments és difícil saber si arribarà al Tour en condicions de competir per la victòria. Si Armstrong i Contador han de compartir finalment la capitania de l'equip, no serà la primera ni l'última vegada que això passa en la història del ciclisme. D'equips amb dos o fins i tot amb tres caps de files sempre n'hi ha hagut, tot i que els experts asseguren que és millor muntar un equip al voltant d'un sol líder, perquè normalment dos galls en un galliner acaben barallats.
Parelles ciclistes
El 1986, Bernard Hinault, que ja havia guanyat cinc Tours, va haver de cedir a l'empenta del seu jove company d'equip Greg Lemond, que es va convertir en el primer nord-americà que arribava amb el mallot groc a París. Hinault no va acabar de pair el fet d'haver de compartir galons amb Lemond.
Més pacífica va ser la transició entre Pedro Delgado i Miguel Induráin. Fins al 1990, José Miguel Echávarri va mantenir Delgado com a cap de files, però a partir del 1991, quan Induráin va guanyar el primer Tour, el segovià es va convertir en el més fidel dels seus gregaris. El 1996, Bjarne Riis va trencar l'hegemonia d'Induráin al Tour, però també ho hauria pogut fer el seu jove gregari Jan Ullrich, que va acabar segon.
El mateix Ullrich va compartir liderat posteriorment amb Andreas Kloden, i, sense anar més lluny, aquest any Carlos Sastre tenia en el seu equip els germans Schleck, que també eren ferms candidats a la victòria. Però potser el cas més clar de dos galls en un galliner es va donar a la Vuelta del 91, quan Melcior Mauri va haver de lluitar més contra el seu propi equip, que tenia Marino Lejarreta com a cap de files oficial, que no pas amb la resta de rivals.
El 1986, Bernard Hinault, que ja havia guanyat cinc Tours, va haver de cedir a l'empenta del seu jove company d'equip Greg Lemond, que es va convertir en el primer nord-americà que arribava amb el mallot groc a París. Hinault no va acabar de pair el fet d'haver de compartir galons amb Lemond.
Més pacífica va ser la transició entre Pedro Delgado i Miguel Induráin. Fins al 1990, José Miguel Echávarri va mantenir Delgado com a cap de files, però a partir del 1991, quan Induráin va guanyar el primer Tour, el segovià es va convertir en el més fidel dels seus gregaris. El 1996, Bjarne Riis va trencar l'hegemonia d'Induráin al Tour, però també ho hauria pogut fer el seu jove gregari Jan Ullrich, que va acabar segon.
El mateix Ullrich va compartir liderat posteriorment amb Andreas Kloden, i, sense anar més lluny, aquest any Carlos Sastre tenia en el seu equip els germans Schleck, que també eren ferms candidats a la victòria. Però potser el cas més clar de dos galls en un galliner es va donar a la Vuelta del 91, quan Melcior Mauri va haver de lluitar més contra el seu propi equip, que tenia Marino Lejarreta com a cap de files oficial, que no pas amb la resta de rivals.
