50 anys de la "final de les ampolles"

Sadurní; Torres, Gallego, Eladio; Zabalza, Fusté; Rifé, Zaldúa, Mendoza, Pereda i Rexach. Deia Menotti que els equips que fan història són aquells que es reciten de memòria. I a tota una generació de culés, els que rondem els seixanta, aquell onze de la final de les ampolles ens va quedar tan gravat com les taules de multiplicar.

Eren temps d'una llarga travessa del desert, amb catorze anys sense guanyar una Lliga, i per això imposar-se en una final de Copa, aleshores del Generalísimo, contra el màxim rival, el Madrid, i al Bernabéu, va tenir un mèrit molt especial. El partit es va jugar a Madrid perquè "su excelencia" no es va dignar moure's de la capital per jugar en un escenari neutral.

El partit es va resoldre en el minut onze, amb un autogol del central blanc Zunzunegui en l'intent de refusar una centrada amb l'ungla de Rifé. Els crits que vaig fer pel passadís de casa celebrant el gol no els oblidaré mai. Com tampoc tot el patiment dels vuitanta minuts restants, pel setge madridista sobre la porteria de Sadurní, que va fer aturades extraordinàries, com aquella en què va treure amb el peu una rematada a boca de canó d'Amancio.

Com que el partit es va anar escalfant a mesura que passaven els minuts i no arribava el gol de l'empat, l'afició madridista va començar a tenir un mal perdre, sobretot quan es va reclamar un penal per una caiguda a l'àrea blaugrana de Serena, que no va ser sancionada per l'àrbitre mallorquí Rigo, a qui la premsa madrilenya acusava de ser del Barça.

Amb motiu d'aquella jugada va començar una pluja d'ampolles de vidre sobre el terreny de joc, que es va intensificar al final del partit quan Zaldúa va recollir la Copa de campions. Sort que "el nene", com anomenaven els companys el "capi", va fer servir d'escut el trofeu, que va acabar abonyegat per tots els objectes que queien, mentre era insultat amb crits de "perros catalanes" quan baixava pels esglaons que conduïen a la llotja presidencial.

A partir d'aquells incidents, que van impedir al Barça completar la volta dels campions al camp, va quedar prohibit servir les begudes en recipients de vidre a tots els recintes esportius. D'això fa avui cinquanta anys. Temps era temps.