L'estiu, l'estació astronòmica més llarga de l'any
L'estiu ja és aquí; concretament, serem dins la nova estació astronòmica divendres, a les 17.54. Un canvi d'estació que arribarà acompanyat d'un canvi de temps. En tot cas, aprofiteu aquesta jornada en què afluixa la calor, perquè la nova estació vol arrencar amb una onada de calor.
L'estiu comença amb el solstici, el dia en què el Sol és més vertical sobre els nostres caps al migdia, el dia en què, al tròpic de Càncer, el Sol és tan vertical que no projecta gens d'ombra i en què queda marcada la línia imaginària del cercle polar àrtic, on no es pon el Sol.
L'estació de l'estiu astronòmic és la més llarga de l'any, amb una durada de 93 dies i 15 hores, i s'acabarà el 23 de setembre, quan entrarem a la tardor. L'estiu és l'estació més llarga de l'any a causa de l'orbita el·líptica de la Terra i de la posició del Sol, lleugerament esbiaixada cap a un extrem. De fet, d'aquí pocs dies, el 4 de juliol, serem a l'afeli, distància màxima anual entre el Sol i la Terra, amb 1.521 milions de quilòmetres. A més, en ser més lluny del Sol, la Terra es mou més a poc a poc.
Agenda astronòmica
- 2 de juliol, eclipsi total de Sol que es veurà parcialment al Pacífic Sud i Sud-amèrica.
- 16 de juliol, nit de lluna plena
- 16 i 17 de juliol, eclipsi parcial de Lluna visible des de Catalunya.
- 30 de juliol, la pluja d'estels delta-Aquàrids arriba al seu màxim
- 12 d'agost, la pluja d'estels més famosa, els Perseids.
- 15 d'agost, nit de lluna plena
- 14 de setembre, nit de lluna plena
Visibilitat de planetes
Si us lleveu a trenc d'alba, veureu el planeta Venus durant tot l'estiu; Mart es veurà a primera hora del matí a partir de mitjans d'agost, i, un cop es pon el sol, podreu veure Júpiter i Saturn durant tot l'estiu.
Constel·lacions
Aquesta és l'època de l'any en què més ulls miren al cel nocturn. Les vacances, la disponibilitat de temps i l'ambient agradable de la nit conviden a observar el que hi ha molt més amunt dels núvols, els punts lluents, a la cerca d'estrelles, planetes i constel·lacions conegudes, fins i tot la Via Làctia. l al voltant de l'estrella Polar es veuran Cassiopea, Cefeu, el Cigne, el Drac i les dues Osses. D'est a oest es veuran Pegàs, l'Àguila, la Corona Boreal i la Cabellera de Berenice. A prop de l'horitzó es veuran algunes de les constel·lacions zodiacals, de Verge a Aquari, aquesta última ja a prop de l'alba. Entre les estrelles més brillants visibles en aquesta època destaquen les que constitueixen el "triangle de l'estiu": Altair (a l'Àguila), Deneb (al Cigne) i Vega (a la Lira).
