La desertització avança: causes i efectes

Tenim un problema ben gros amb la desertització. I dic tenim perquè no només és un problema que afecta tot el planeta, és també un problema induït i provocat per l'home.

La desertització d'un territori es pot donar per causes naturals, per l'evolució natural del clima. Però la realitat és que la mà de l'home està clarament al darrere i ja no només per l'efecte lent del canvi climàtic, que també, sinó per com espremem al màxim els recursos del nostre planeta, desforestant per conrear amb conreu intensiu, amb produccions que donin el màxim rendiment a costa d'esgotar la terra i afegint productes per ser més productius. Un sistema social i econòmic que posa al límit els recursos del planeta.

Ja s'han transformat l'ús de més del 70% dels ecosistemes naturals i pot augmentar al 90% el 2050, segons dades de les Nacions Unides. I tot i que sobti, no tot el conreu va adreçat a l'alimentació. Es preveu que per a l'any 2030, la indústria de la moda necessitarà un 35% més de terreny que actualment, més d'un milió de km², és a dir com dues vegades la superfície d'Espanya.

En els últims 50 anys, la desertització ha avançat un 1% anual, un fenomen que anirà en augment en els pròxims anys al sud d'Europa, zones d'Amèrica Central, Àsia i Àfrica. Enguany, la Convenció per Combatre la Desertització de les Nacions Unides (UNCCD) té com a lema "Aliments, farratges i fibra".

Víctor Resco de Dios, professor de la Universitat de Lleida, afirma que el sud d'Europa serà una zona clarament afectada pel canvi climàtic. Tal com va publicar recentment en Proceedings of the National Academy of Sciences of the USA (PNAS) sota el titol "el sud d'Espanya serà una zona invivible", ho diu ben clar. El professor Resco afirma:

"L'any 2070, de Madrid cap al sud no hi haurà condicions òptimes per a la vida humana pel gran nombre de dies de calor i per la temperatura mitjana, que serà molt alta."

Aquest és el panorama que dibuixa sota la base de l'escenari més pessimista que preveu el Panel Intergovernamental de Canvi Climàtic (IPCC).

L'esgotament del terra anirà acompanyat d'un augment del nombre de sequeres i de la seva durada. Si bé, les sequeres no afectaran per igual tot el planeta, perquè si bé la quantitat d'aigua serà la mateixa, amb el canvi climàtic hi haurà una redistribució. En unes zones del planeta augmentaran i en d'altres minvaran. Una situació que agreujarà i augmentarà les desigualtats entre els països rics i els pobres.

Un dels factors que provoquen una disminució de la precipitació és la desforestació. I l'Amazònia brasilera ha batut un nou rècord durant el mes de maig, segons dades del l'Institut Nacional d'Investigació Espacial de Brasil (INPE). Només durant el mes de maig es van destruir 829 km² de selva, superfície equivalent a dues vegades la comarca del Maresme.

L'augment de sobreexplotació de recursos del planeta i la sequera provocaran la pèrdua de sòl per a l'agricultura, de fonts d'aigua i de biodiversitat que aniran minvant.