Diu la llegenda que Juan Palomo va ser un bandoler de començaments del segle XIX, amic de José María el Tempranillo i fidel enemic de l'exèrcit francès de Napoleó que es va instal·lar a Espanya en els primers anys del 1800.
A Juan Palomo, però, la majoria de mortals el coneixem per la dita castellana "Juan Palomo, yo me lo guiso yo me lo como", que va néixer bastant abans que el bandoler i que és producte de l'enginy del poeta castellà Francisco de Quevedo, que va fer uns versos en què parlava del rei Palomo. Des d'aleshores ha quedat com a exemple d'egoisme o d'autosuficiència, que també en pot ser el cas.
Tot això ve a tomb perquè fa uns anys ja, a les seccions del FC Barcelona, es va instaurar de manera metafòrica la figura de Juan Palomo. Quan la directiva de Rosell va decidir prescindir dels secretaris tècnics de cada secció i fiar-les als seus entrenadors -amb excepció feta del futbol i el bàsquet-, es va deixar en mans dels entrenadors totes les decisions de la secció. Recordo que aleshores una de les preguntes recurrents i impossible de contestar era si un entrenador/secretari tècnic es faria fora ell mateix si les coses no anaven bé.
No crec que hagi estat el cas de Marc Carmona, que s'ha vist sorprès amb una destitució quan encara li quedava un any de contracte i tancar aquesta temporada, on pot guanyar dos títols més dels que ja té, dinou.
Carmona va agafar la secció de futbol sala quan era un solar i la va acabar convertint en un referent mundial. Dinou títols en onze anys. Dues Champions i l'honor de ser la secció amb millor projecció i balanç d'assistència al Palau d'uns aficionats que no existien i ell ha estat capaç de generar amb l'espectacle que ha donat el seu equip.
Carmona és història d'aquest equip i, tot i que això no li dóna cap lloc vitalici a la banqueta, potser sí que li hauria hagut d'assegurar una sortida més honorable.
Albert Soler, el director d'Esports Professionals del club, a qui se li pot retreure qualsevol mancança menys la de la seva capacitat política, ha estat molt poc delicat a l'hora de fer fora un home vital en la història d'aquesta secció.
Més enllà que m'agradaria saber qui del club està en disposició de saber millor com va la secció que el mateix entrenador/secretari tècnic i ha pres aquesta decisió, no acabo d'entendre la manera com s'ha fet efectiva.
Si Carmona havia de continuar o no és opinable. Si ara mateix a l'estructura directiva del club hi ha alguna persona amb prou criteri per prendre la decisió, també. El que no és opinable és com s'ha fet. Ha estat un "Juan Palomo, yo me lo guiso, yo me lo como". El que no sé és si parlem del bandoler o del rei dels versos de Quevedo.