Zaragoza diu que polititzar la justícia "contribueix a blanquejar els que se salten la llei"

"A Zaragoza, els seus enemics no l'obliden". Així ha presentat un reconegut advocat català Javier Zaragoza, un dels fiscals de sala del Suprem.

El fiscal era el convidat d'honor --i el més polèmic-- en una ponència organitzada pel Col·legi de l'Advocacia de Barcelona per parlar de si els fiscals poden assumir la instrucció dels processos penals.

Zaragoza ha recollit el guant llançat en la seva presentació. Els primers cinc minuts d'intervenció els ha dedicat a parlar del judici del procés. Ha afirmat que el Tribunal Suprem "va donar la raó a la Fiscalia en el judici del procés", malgrat que hi pugui haver discrepàncies.

Hi va haver una condemna, com demanava la Fiscalia. Però no per rebel·lió, delicte mantingut pel ministeri públic, sinó per sedició, com demanava l'Advocacia de l'Estat. Una defensa no només de la institució de la qual forma part, sinó de tot el sistema judicial espanyol davant els intents de polititzar-lo.

"El problema és la politització de la justícia i no la judicialització de la política", ha dit Zaragoza:

"Titllar de deriva judicial les accions de la justícia és relativitzar la gravetat dels fets i contribueix a blanquejar els que se salten la legalitat i intenten perjudicar la imatge del nostre sistema judicial i democràtic."

La referència velada als independentistes ha anat seguida d'una defensa de la independència de la Fiscalia davant del govern espanyol.

Convidat polèmic

Són diverses les raons que, fora del col·lectiu d'advocats i juristes, han deixat en segon pla el motiu de la conferència. Fa només dos dies, diversos sectors del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB) qüestionaven la presència de Zaragoza en la conferència.

Dues de les comissions de l'ICAB, la de Defensa dels Drets de les Persones i la de Dones Advocades, rebutjaven participar en la setmana de conferències per la presència del fiscal.

El seu argument és que Zaragoza "és el màxim representant de la repressió de l'estat espanyol contra Catalunya, des que va iniciar les investigacions prospectives a l'independentisme el 2015 per perseguir la dissidència".

El moviment d'aquests sectors encara va posar més en el focus mediàtic la ponència. Fins al punt que els organitzadors n'han prohibit la  difusió pública.

Zaragoza ha agraït que els organitzadors, i també la degana –Maria Eugènia Gay, filla de qui va ser vicepresident del Constitucional durant la sentència de l'Estatut--, hagin mantingut la conferència.

Silenci sobre el tercer grau dels presos

Zaragoza ha defensat la capacitat dels fiscals per poder dur a terme les investigacions del procés penal. Per contra, altres dels ponents han posat en dubte la seva constitucionalitat. No és un tema nou, però torna a la primera línia del debat ara que es tornar a plantejar una reforma de la Llei d'Enjudiciament Criminal, la LECRIM.

Hora i mitja de d'exposicions no han deixat temps per a cap pregunta dels assistents; amb presència telemàtica per imposició de la pandèmia. No hi ha hagut temps per a preguntes; ni sobre la qüestió principal ni sobre les relatives al Procés. Tampoc sobre el tercer grau dels presos; ara que es planteja que el règim de semillibertat proposat per les presons catalanes es pugui revisar al Suprem amb petició inclosa de la fiscalia de suspendre'l mentre no es resolgui sobre el fons.

Els organitzadors han plantejat dedicar-ne una sessió monogràfica després del setembre. Veient el precedent, tampoc s'escaparia de la polèmica.