Vuit detinguts per apropiar-se de les herències de 22 persones grans mortes a Alacant

La Guàrdia Civil ha desmantellat a Alacant una banda dedicada a apropiar-se de les herències de 22 persones grans mortes, sobretot durant la pandèmia, quan van incrementar la seva activitat.

L'organització estava dirigida per dos germans amb coneixements en dret i assegurances que utilitzaven diferents negocis per blanquejar els diners. Entre els detinguts també hi ha dos treballadors d'un tanatori, un treballador d'un centre de gent gran i un extreballador d'un ajuntament.

La Guàrdia Civil, en l'operació anomenada "Mà negra", ha detingut 8 persones i se n'han investigat 3 més pels delictes d'organització criminal, robatori, estafa, falsedat documental, apropiació indeguda, blanqueig de capitals, usurpació d'estat civil i tinença il·lícita d'armes a les províncies d'Alacant, València i Biscaia.

Fins ara s'han identificat un total de 22 casos de persones difuntes víctimes d'aquest grup criminal, de diverses nacionalitats: dues són de nacionalitat espanyola, cinc de francesa, una de belga, quatre de suïssa, una de britànica, vuit d'alemanya i una de finlandesa; persones que en gran part no tenien hereus coneguts.

La Guàrdia Civil no dona per acabada aquesta operació perquè no descarta que pugui augmentar el nombre d'afectats.

Operación Mano negra
Ocho detenidos de una trama que se apropió de las herencias de 22 ancianos muertos en Alicante

Vía https://t.co/QBTTP9vpVF#guardiacivil #equipodeinvestigacion pic.twitter.com/YGd016Lspt

— OpcAlicante (@GC_Alicante) March 27, 2023

Robatoris en habitatges precintats

La investigació va començar arran que, el maig del 2021, agents de la Guàrdia Civil van tenir coneixement que algú havia tret els precintes judicials d'un habitatge ubicat a Benissa on va fer reformes i en van sostreure diversos objectes, entre els quals una motocicleta d'alta gamma.

En una primera fase, els agents no van trigar a identificar dos membres del grup criminal que treballaven en un tanatori ubicat a la comarca de la Marina Alta. A més de robar les joies als difunts no reclamats pels familiars, passaven informació per robar als habitatges de les víctimes i obtenir les seves claus bancàries.

Una organització molt ben estructurada

Després d'assegurar-se que cap familiar no reclamava el cos del mort, començaven a actuar els líders de l'organització: dos germans residents a Bilbao, una dona de 63 anys amb estudis de dret i un home de 54 anys mediador d'assegurances. La dona era gerent de dotze empreses, dues immobiliàries i quatre gestories, i l'home era propietari d'una corredoria d'assegurances.

Les immobiliàries, ubicades a Dénia i al País Basc, servien per llogar i vendre les propietats dels morts. A través de les gestories, que eren a Bilbao i Cantàbria, convertien mitjançant falsos contractes mercantils els difunts en avaladors de les seves empreses. D'aquesta manera, aconseguien que els finats tinguessin una responsabilitat patrimonial i així es quedaven amb els seus béns de manera molt econòmica.

Per evadir impostos, els germans feien servir una empresa de construcció i reformes, una oficina de tràmits d'assegurances, un taller de mecànica a Bilbao, dos hotels a les províncies de Múrcia i València, un restaurant a Dénia i dues societats offshore a Irlanda i Malta. Fins i tot van aconseguir el control d'una associació cultural a Bilbao per simular donacions i impagaments en vida dels morts.

Entre els membres de la banda, també destaca un antic treballador d'un ajuntament de la comarca de la Marina Alta, que mitjançant els seus coneixements, assessorava i duia a terme modificacions cadastrals per inscriure de manera irregular les finques al Registre de la Propietat.

Un altre detingut és un treballador d'un geriàtric de la mateixa comarca, que obtenia la documentació i les claus bancàries de les seves víctimes, arribant a transferir més de 112.000 euros de dues residents nonagenàries de nacionalitats alemanya i suïssa als comptes bancaris del grup criminal.

Sense hereus coneguts o difícils de reclamar

El grup criminal va incrementar la seva activitat delictiva a causa de l'augment del nombre d'ancians morts per l'última pandèmia, les dificultats de les famílies per fer-se càrrec dels seus cossos i la manca d'hereus coneguts en altres casos.

A més, l'organització criminal, de forma fraudulenta, havia iniciat el procediment d'usucapió -- mecanisme legal mitjançant el qual s'esdevé titular d'un bé o dret passat un temps o per la simple ocupació o utilització-- per adquirir algunes propietats.  Per fer-ho, feien el pagament d'impostos i subministraments bàsics i, per compensar aquestes pèrdues, arrendaven els immobles com a lloguers de vacances.

Amb aquest sistema els investigadors van acreditar la participació d'aquest grup en l'apropiació il·lícita de 20 immobles amb un valor superior als 3 milions d'euros, quatre dels quals situats a París.

Registres a Alacant, València i Biscaia

Davant el risc de fuga d'un dels líders, el mes d'octubre passat es van fer set registres a diferents localitats de les províncies d'Alacant, València i Biscaia. Durant els registres es van fer les vuit detencions, set homes i una dona, mentre que tres més s'estan investigant.

En els escorcolls es van intervenir 5 armes de foc, gairebé 100 peces de joieria, 11.000 euros en efectiu, diversos dispositius informàtics i de telefonia mòbil, 8 vehicles de motor, una cartera freda de criptomonedes, 20 immobles i 71 comptes bancaris que estan sent analitzats.

El Jutjat d'Instrucció núm. 2 de Dénia ha decretat l'ingrés a la presó sense fiança de la dona com a cap de la banda i ha decretat mesures cautelars per a la resta.