Unipost, el perquè de la caiguda del principal competidor de Correus
La falta d'adaptació al comerç electrònic i el dèficit de gestió, entre els motius
Unipost, el perquè de la caiguda del principal competidor de Correus

Unipost, el perquè de la caiguda del principal competidor de Correus

La falta d'adaptació al comerç electrònic i el dèficit de gestió, entre els motius

Iván GutiérrezActualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Unipost era fins fa uns mesos l'operador privat del sector postal més gran de tot l'Estat. De tenir més de 2.200 treballadors i un miler de franquiciats, l'imperi de la família Raventós s'ha convertit en cendres. L'empresa va entrar en concurs de creditors fa uns mesos, i davant la falta d'un comprador interessat a mantenir l'activitat, Unipost ja està en liquidació i ha acomiadat els darrers 500 treballadors (només en conservarà uns 80 per tasques administratives).

Els motius de la caiguda d'Unipost són diversos. A la falta d'adaptació als nous temps s'hi ha sumat, segons la mateixa administradora concursal i els sindicats, un dèficit en la gestió del que fins fa uns mesos era director, Pablo Raventós. 

Així ho ha explicat Agustí Bou, administrador concursal i soci de Jausas Legal.

"Què ha passat amb Unipost? No han estat capaços de buscar els nous models de negoci adaptant-se a models similars als d'Amazon en temes de paqueteria i similars. Vivien de les cartes, del correu, i això avui està mort. Després, també s'ha d'apuntar als gestors, que no han sabut anticipar-se a això." 

 

Deute de 62 milions 

L'administrador concursal apunta a un motiu afegit, la suposada competència deslleial del servei postal de Correus, que en molts casos no permetia repartir a determinades zones on es necessiten permisos de l'operador públic. En aquest cas, Unipost havia de subcontractar Correus, amb un cost afegit a l'hora de franquejar el correu. En aquest sentit, l'administradora concursal s'està plantejant presentar una denúncia per abús de posició contra Correus. 

Si guanyessin en aquest conflicte, els diners anirien a pagar els nombrosos deutes d'Unipost, que sumen un total de 62 milions d'euros. En tot cas, ni amb la venda de tots els actius, ara per ara valorats en uns 27 milions d'euros amb 15 milions de càrregues financeres, es podria eixugar el deute. De fet, fonts judicials asseguren que d'aquests actius, amb sort, es podrà recuperar la meitat del valor estipulat.
 
Males praxis de Pablo Raventós 

Les parts apunten directament a Pablo Raventós, que acceptava un volum d'encàrrecs que en molts casos havia de fer a pèrdues pels preus que imposa Correus.  

A l'hora de franquejar, per exemple, si el cost de fer un enviament era de 55 cèntims, Unipost només en cobrava 20 a l'empresa; és a dir, a pèrdues. Això provocava un problema cada vegada més gran que va fer que, en darrera instància, es decidís no fer els enviaments tot i haver cobrat l'encàrrec. Així es van acumular caixes i caixes de cartes sense enviar als magatzems.

Ara s'estan tornant les cartes no enviades i els diners que s'havien cobrat, i s'està pactant amb aquestes empreses que no hi hagi penalitzacions per fer més gran la ferida. 

Raventós feia això per agafar clients i volum, amb l'objectiu d'acabar venent l'empresa a un fons o operador que la comprés. Però amb una plantilla de 2.200 treballadors i un dèficit molt greu d'adaptació als nous temps, no va aparèixer cap 'cavaller blanc' que salvés Unipost. Pablo Raventós va declinar concedir una entrevista a TV3, però acusa Correus de la fallida d'Unipost. Agustí Bou parla d'una possible responsabilitat d'administradors:

"Hi ha un dèficit de gestió, i d'aquí pot ser que surtin coses i que això doni lloc a una responsabilitat d'administradors. De moment no ho hem profunditzat prou." 

Emili Gómez, responsable del sindicat CGT a Unipost, lamenta que l'han deixat morir:

"A Unipost l'han deixat morir. Per anar al concurs de creditors, que pagui Fogasa i que l'empresa, els directius surtin de rosetes. Mentre ens deien que ens aprestéssim el cinturó, ell cobrava 36.000 euros al mes."

 

Una indemnització de 88.000 euros

De fet, l'administradora concursal va acabar acomiadant Raventós pel seu elevat sou de 36.000 euros mensuals, mentre que els treballadors, amb prou feines en cobraven 800 o 900. Com que els alts directius no cobren indemnització ni bestreta del Fogasa, segons ha pogut saber TV3, Pablo Raventós ha demanat una indemnització de 88.000 euros.

Hi havia un fet estructural més a Unipost, i és que tenia una cartera de quaranta grans clients d'on provenia el 80% de tota la facturació. Això va afavorir que la bola de neu cada vegada es fes més gran, i les pèrdues, més sagnants. 

 

Responsabilitats legals? 

Una vegada es tanqui l'informe de liquidació on es detallen tots els actius i la seva valoració, que ara està pendent d'impugnacions per part de tots els actors, s'obrirà la fase de qualificació del concurs, on el jutge haurà de decidir si ha estat fortuït (motius purament empresarials i conjunturals) o culpable (hi ha hagut responsabilitats per part d'algú).

Aquí l'administradora concursal haurà de fer un informe, i si es declara responsable Pablo Raventós, haurà de pagar amb el seu patrimoni personal totes les despeses i deutes pendents de l'empresa. 

 

D'on ve això? 

Unipost fa molts anys que arrossega pèrdues i ajustos laborals. L'empresa va néixer de la unió de diverses companyies postals més petites (com Suresa o Flecha) a principis d'aquest segle, per competir amb Correus coincidint amb la liberalització del sector. Però un dels motius que al·lega el mateix Pablo Raventós és que aquesta competència mai es va produir.

Unipost es va dissenyar com un caramel, amb un embolcall molt atractiu, molts clients a base d'ofertes molt baixes per guanyar quota de mercat, amb la intenció de vendre-la quan tingués prou negoci. Però alguna cosa no va anar bé.

Una de les candidates era Deutsche Post, la companyia pública postal alemanya, que en tenia un 38% de les accions, però se les va vendre fa quatre anys i això  va provocar la primera crisi. Els Raventós les va comprar totes destinant-hi molts recursos, però les tensions de tresoreria van fer que la Generalitat hi hagués d'injectar tres milions d'euros públics amb un préstec participatiu a través de la societat d'inversions industrials Avançsa (que també té altres participacions, com per exemple, al Circuit de Montmeló).

 

Relació amb el procés 

Unipost va tenir molt ressò mediàtic al setembre, quan la Guàrdia Civil va confiscar documentació relacionada amb el referèndum de l'1 d'octubre (suspès pel Constitucional). És llavors quan es va acusar la companyia de ser còmplice en un delicte de malversació de cabals públics per a l'organització de la consulta, un fet que va fer que ahir mateix Pablo Raventós declarés a la Ciutat de la Justícia, juntament amb altres testimonis i imputats. 

Empresarialment, la fallida d'Unipost no té res a veure amb la seva presumpta participació a l'1-O, però l'administrador concursal reconeix que no ha ajudat gens. Si més no, els interessats a comprar-la mai van esmentar el tema, ja que la situació de la mateixa empresa ja era prou greu.

Segons un dels informes de la Guàrdia Civil als qual ha pogut accedir TV3, es van trobar cinc factures proforma a la seu de l'empresa per valor d'uns 900.000 euros. En tot cas, cap d'aquestes factures es va cobrar. 

Ja el 2014, amb la consulta del 9N, Unipost també va rebre requeriments de la fiscalia per haver repartit propaganda del procés participatiu.

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut