Una víctima del pistoler de Tarragona: "No se li pot permetre desaparèixer així com així"

No hi haurà judici pel tiroteig amb diversos ferits, al desembre, en unes oficines de Securitas Direct de Tarragona.

L'exvigilant de seguretat que va disparar contra tres companys de feina i diversos mossos al desembre, ferit després per la policia, va demanar que se li apliqués l'eutanàsia i la justícia li ho ha permès, malgrat la petició de les víctimes d'ajornar la seva mort.

Aquest dimarts se li ha aplicat l'eutanàsia al mòdul penitenciari del Consorci Sanitari de Terrassa. Eugen Sabau estava acusat dels delictes de temptativa d'homicidi, atemptat a l'autoritat i tinença il·lícita d'armes.

És un cas inèdit, la primera eutanàsia d'un pres preventiu a Catalunya, en què el dret a morir dignament ha prevalgut sobre el dret de les víctimes que es faci justícia.

"A una persona que comet un delicte no se li pot permetre agafar la via ràpida i que desaparegui així com així, no ho accepto. Això no és just", diu la Luisa Rico, una de les víctimes, que ha parlat amb TV3.

La Luisa va quedar ferida de gravetat, va ser ingressada a la UCI i "cada dia i cada nit", assegura, reviu aquell moment.

Dos trets a boca de canó

"Estava a l'àrea de treball, havia sortit de la sala de reunions per anar a buscar uns documents i va ser quan vam sentir sorolls, que en un principi no relacionàvem amb trets. Vaig obrir la porta i me'l vaig trobar", explica la Luisa, que diu que va reconèixer l'agressor per la veu, perquè anava disfressat:

"Va disparar i no em va donar temps de tancar la porta que em va agafar el braç. I vaig sentir molt de dolor i que em cremava. Em sortia fum de la màniga. Em vaig agafar el braç i vaig intentar amagar-me darrere d'una paret, acotxada."

La Luisa explica que res la distreu, que no pot anar sola pel carrer ni veure la televisió i que si no hi ha algú parlant-li en tot moment, el seu cap "se'n va a aquell dia".

Tot i intentar amagar-se, el tirador la va trobar de seguida i li va tornar a disparar a boca de canó:

"Jo estava a l'altra costat del taulell amagada i quan es va acostar i em va veure..., va somriure, em va apuntar amb l'arma i va tornar a disparar."

L'agressor, un vigilant de seguretat que en aquell moment estava de baixa mèdica, va tirotejar aquell dia tres companys de feina i va ferir dos mossos en la fugida.

Després es va atrinxerar en una casa abandonada de Riudoms, on va quedar ferit greu en l'intercanvi de trets amb agents del Grup Especial d'Intervenció (GEI).

Sauban va patir una lesió medul·lar irreversible que l'ha deixat paralitzat i per la qual va demanar l'eutanàsia.

Malgrat els recursos de les víctimes, la seva mort ha estat autoritzada tant pel jutjat de Tarragona com pel Tribunal Constitucional i el de Drets Humans d'Estrasburg.

Les seqüeles de les víctimes

Els afectats, que arrosseguen seqüeles físiques, morals i psicològiques, no entenen per què no serà jutjat. La Luisa va pensar que no se'n sortiria i encara no s'ha recuperat:

"Vaig pensar que tenia la meva vida a les seves mans i que allí em quedava, que no sortiria d'allí. Psicològicament, cada dia i cada nit em ve aquell moment al cap. Tinc l'os de la cadera trencat, amb el que s'ha fet fins ara no hi ha hagut resultat i hauré de passar pel quiròfan."

La Luisa Rico diu que ningú es pot imaginar com se sent i com és el seu dia a dia, i només demana "que es faci justícia, res més"

"Això és el que hi ha, però no ho accepto. No s'està fent justícia."

L'eutanàsia a l'agressor podria tancar definitivament el cas. No hi haurà judici ni tampoc sentència i les víctimes temen que no els quedi cap via per al rescabalament.

No hauran rebut cap indemnització però tampoc cap disculpa del tirador que, segons ha destacat la mateixa jutgessa que porta el cas, no ha mostrat mai penediment.

Rubén Viñuales, advocat d'una de les víctimes, destaca què representa pels afectats que no hi hagi un judici penal:

"La mort extingeix la responsabilitat criminal. No hi haurà cap procés penal contra l'autor. I en no haver judici no hi ha justícia, cap tipus de procediment en què es pugui determinar, per exemple, si aquesta persona està penedida o on n'expliqui les motivacions. Potser per molta gent això és irrellevant, però per les víctimes la justícia restaurativa és molt rellevant."

Queda cap via oberta?

Viñuales explica que la seva clienta està "indignada, trista i enfadada" i no entén com s'ha arribat fins aquí.

"Hi pot haver una part de responsabilitat civil, que no és el que més ens interessa", afegeix, o una "responsabilitat per negligència per alguna altra part del procés", encara que els procediments actuals puguin decaure amb la mort de l'autor, contra qui hi havia "proves aclapradores, testimonis directes i pericials i fins i tot vídeos on es veu com va actuar."

Gerard Amigó, advocat del tirador, sí creu que, malgrat que el codi penal preveu l'arxivament de la causa, les víctimes podran rescabalar-se i rebre una compensació econòmica.

En declaracions fetes a l'ACN en obtenir el vist-i-plau judicial per a l'eutanàsia d'Eugen Sabau, el lletrat es va mostrar satisfet amb la jurisprudència que representa el cas, en què preval el dret fonamental a una mort digna per damunt de qualsevol causa penal.

El sindicat policial USPAC, per la seva banda, que representa els dos mossos ferits, ha assegurat aquest dimarts que mantindrà obert el procés presentat al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg.

Aquest tribunal va rebutjar suspendre de forma cautelar l'eutanàsia del pistoler de Tarragona sense entrar en el fons de la qüestió.

USPAC assegura que seguiran personats en el procés d'Estrasburg perquè creuen que el dret de l'acusat a morir no hauria de passar per davant del dret de les víctimes que es faci justícia. El procés, de mantenir-se, podria durar anys.