Una trentena de víctimes de càrregues de l'1-O a Lleida porten el seu cas al TEDH
Denuncien vulneració del dret a reunió i a una investigació judicial efectiva, després que la denúncia per maltractaments policials que van presentar el 2017 s'ha arxivat
Les víctimes de les càrregues de l'1-O en un col·legi electoral de Lleida, situat a la seu dels serveis territorials de Benestar Social, han presentat una demanda col·lectiva al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Denuncien vulneració del dret de reunió i del dret a una investigació judicial efectiva.
Són 28 persones, que ja van presentar una querella col·lectiva el mateix matí de l'1 d'octubre del 2017 al jutjat de guàrdia de Lleida, després de rebre càrregues d'agents de la Policia Nacional, que asseguren que els van provocar "lesions de diferent consideració".
Segons Òmnium Cultural --que s'ha sumat a la demanda--, el jutjat de Lleida va arxivar la investigació cinc anys després, fins a tres cops. Decisió que va confirmar l'Audiència Provincial. Així doncs, no va arribar a judici. A més, el Tribunal Constitucional no va admetre a tràmit el recurs d'empara que van presentar.
Esgotades les vies judicials espanyoles, han decidit recórrer a Estrasburg per denunciar "dilacions no justificades en la instrucció, falta d'una investigació judicial efectiva, així com contradiccions entre els magistrats instructors". Els denunciats consideren que "la insistència a arxivar el procediment" per part de l'òrgan instructor manifesta "una voluntat de no investigar els fets denunciats".
El TEDH ha desestimat dos recursos
El 2021 el Tribunal Europeu de Drets Humans va desestimar els dos primers recursos per les càrregues policials durant el referèndum de l'1 d'octubre.
Després d'esgotar la via judicial interna, dos ciutadans del Bages van denunciar Espanya al tribunal d'Estrasburg l'agost del 2020 per vulnerar el seu dret a un judici just amb una investigació "molt escassa" de les càrregues. També consideraven que s'havien vulnerat altres drets fonamentals com el dret a reunió, a la lliure expressió i a no ser sotmès a un tractament inhumà o degradant.
El maig del 2021, però, el TEDH va declarar inadmissibles aquests dos recursos perquè que les queixes eren "infundades" i no hi va veure indicis de vulneracions de drets fonamentals.
- ARXIVAT A:
- Referèndum 1-O
