Una manifestació al Raval mostra dues visions contràries sobre la prostitució

La manifestació convocada aquest dissabte al matí per Dones per l'Abolició ha resultat una trobada de dues postures contràries. Les convocants consideren que la prostitució s'ha d'abolir perquè es tracta d'una forma d'explotació, però s'han topat amb col·lectius de dones que reivindiquen el treball sexual.

Dones per l'Abolició han fet una marxa pel barri del Raval, amb d'altres col·lectius abolicionistes, per denunciar les zones on asseguren que es mercadeja amb les dones. Núria Milà, presidenta de la Federació de Dones per la Igualtat, defensa que persegueixen una legislació que sigui capaç de protegir-les davant el que consideren una forma de "semi-esclavitud".

"Perseguim una legislació capaç de protegir les dones, erradicant aquest sistema prostituient, perquè el que hi ha darrere és un lobby molt important amb el que els proxenetes fan negoci i on no es penalitza als puteros"

Per Milà, com altres abolicionistes, la prostitució no és una feina. Argumenten que les que l'exerceixen, moltes vegades, no solament "estan posant el seu cos en joc" sinó també el "cos emocional". Exigeixen que l'Estat "ajudi a aquestes dones a tenir capacitat econòmica" perquè poder aspirar a "possibilitats de vida diferents".

Pel moviment abolicionista, aquesta és la següent passa per educar en una societat lliure de masclisme, de la mateixa forma que es denuncia la violència de gènere i la domèstica. La marxa, però, s'ha vist interrompuda per dones que es defineixen com a treballadores sexuals i que asseguren treballar per voluntat pròpia.

Janet, que parla en nom del col·lectiu Putes Lliberàries i Putes Indignades, considera que la prostitució sí que és una feina.

"Considerem que som classe treballadora. En un sistema capitalista, en el que tots tenim la necessitat de treballar, la diferència està amb quina part del cos decideixes fer-ho".

Des del col·lectiu de treballadores sexuals expliquen que del "patriarcat i el capital ningú se'n lliura" i lamenten que "no hi hagi un diàleg productiu" perquè des dels dos moviments es fan esforços per lluitar contra la trata.

Una situació alegal però un consum gegant

El treball sexual es troba en una situació d'alegalitat a l'Estat Espanyol, ja que no està al codi penal però tampoc es troba regularitzat. Per Janet, però, això no vol dir que les que l'exerceixen no tinguin veu o no hagin de ser reconegudes com a subjectes polítics i de drets.

Una de les advocades que les acompanya, Patsilí Toledo, alerta que les polítiques abolicionistes que s'han implantat en altres països europeus tenen darrere un component "antiimmigració". Per Toledo, s'ha d'abordar el debat perquè és "garanteixin els drets humans de les persones que estan en el treball sexual".

Nuria Milà, com d'altres abolicionistes, exigeixen que es legisli per penalitzar el consum i el proxenetisme. Valora que tot i que el proxenetisme està reguat al codi penal no ho està "l'activitat de l'home que compra" i que, per tant, és "passa la penalització a les dones".

La guia sobre la trata de persones amb fins d'explotació sexual elaborada per l'Associació de Prevenció, Reinserció i Atenció a la Dona Prostituida (APRMAP), situa a Espanya a la capdavantera mundial del consum de prostitució, on un 39% dels ciutadans han demanat algun cop aquests serveis.

Malgrat els debats públics i les posicions que poden semblar antagòniques, ara per ara les administracions públiques a l'Estat Espanyol encara no han pres partit i el treball sexual continua estant fora de la llei.