Una comissió de la Cambra dels EUA bloqueja la llei perquè una empresa àrab controli sis ports
Revolta a les files republicanes contra George Bush quan només falten vuit mesos per a les eleccions legislatives als Estats Units. Tot i l'amenaça de veto presidencial, una comissió de la Cambra de Representants ha bloquejat el traspàs de la gestió de sis grans ports nord-americans a una empresa pública de la Unió dels Emirats Àrabs. Es tracta dels ports de Nova York, Nova Jersey, Baltimore (Maryland), Nova Orleans, Miami i Filadèlfia. La majoria de republicans veuen en aquest acord una amenaça per a la seguretat del país, ja que el farien més vulnerable al terrorisme.
Per 62 vots a favor i només dos en contra, el comitè de la Cambra de Representants, amb majoria republicana, ha aprovat una esmena que bloqueja l'acord amb l'empresa pública Dubai Ports World per gestionar els sis ports. Així, doncs, el ple de la cambra el podria votar la setmana que ve amb un "no" a aquesta hipotètica llei, cosa que s'esdevindria amb una revolta envers el president nord-americà, que dóna suport a la venda de gestió de les infraestructures i que ja ha amenaçat de vetar l'oposició legislativa.
El president George Bush es manté ferm en la seva defensa de l'acord perquè la companyia àrab gestioni els principals ports del país tot, i la polèmica que ha suscitat entre els seus coreligionaris. El president argumenta que, si ara es frena l'operació, s'enviaria un missatge "terrible" a la resta del món, ja que significaria que "les inversions als Estats Units de certes parts del món no són benvingudes".
L'entestament del govern a demostrar que l'acord no planteja cap risc de seguretat contrasta amb les cada cop més nombroses veus que el critiquen en el si del partit dels republicans, que han posat el crit al cel. El president de la Cambra de Representants, el republicà Dennis Hastert, ha reiterat que la seva oposició a l'acord respon a la falta de seguretat al país. Per la seva banda, el líder republicà al Senat, Bill Frist, qui ha exigit i, finalment, ha aconseguit un ajornament del pacte, encara no s'ha pronunciat sobre si està a favor o en contra de cedir la gestió dels ports.
En qualsevol cas, els detractors de l'acord asseguren que si s'aplica, els Estats Units seran més vulnerables a un atemptat perquè els terroristes podrien infiltar-se a l'empresa i conèixer els detalls de les operacions de seguretat en els ports. A més, recorden que terroristes que van participar en els atemptats de l'11-S venien dels Emirats.
A l'altra banda, Bush, que ja ha avançat que estaria disposat a utilitzar el seu poder de veto per bloquejar aquesta hipotètica llei. L'administració nord-americana no està disposada, doncs, a haver de canviar la seva estratègia, i mentre es fa forta en les seves tesis, llança arguments per contrarestar les crítiques. Se centra, a banda de treure ferro a les conseqüències en seguretat, a destacar que els Emirats Àrabs donen fons addicionals per a la guerra a l'Iraq i per a la reconstrucció de la zona afectada pels huracans l'any passat.
A més, afirma que és un fort aliat de Washington en la lluita global contra el terrorisme. Un argument que els congressistes miren de destrossar recordant que alguns dels autors dels atemptats de l'11 de setembre van utilitzar aquest país com a base d'operacions i financera, i que aquell país també va ser un punt clau per enviar peces nuclears de contraban a l'Iran, Corea del Nord i Líbia.
