Un sisè dit mecànic? Investiguen si el cervell el podria fer servir amb normalitat

El nostre cervell pot incorporar i fer seus membres artificials afegits al cos? Aquesta va ser la pregunta que va esperonar un equip d'investigadors del Japó, i per esbrinar-ho van inventar-se un sisè dit.

El van fabricar amb l'ajuda d'investigadors del Centre Nacional de Recerca Científica de França, van entrenar voluntaris per fer-lo servir, van estudiar com ho feien i la resposta a la pregunta sembla que ha estat positiva.

Sensors als músculs del braç

Aquest dit mecànic funciona amb sensors aplicats als músculs del braç i els voluntaris s'han d'acostumar a controlar-ne els moviments per, per exemple, utilitzar-lo per escriure a màquina.

A robotic 'sixth finger,' that can be worn on the hand next to the pinky to move like a real finger, has been created by Japanese researchers studying how brains react to new and independent body parts pic.twitter.com/erbAS27poW

— Reuters (@Reuters) May 26, 2022

Canvis en la representació mental

Analitzats els resultats, asseguren que, malgrat que el cervell no accepta el dit tan ràpidament com les pròtesis de membres perduts, sí que hi ha canvis en la representació mental del cos:

"Els nostres resultats suggereixen que, a diferència d'una extremitat artificial substitutiva, és més difícil per als humans percebre una sensació de propietat cap a una extremitat independent."

"Tot i això, la propietat sembla possible, ja que vam observar tendències clares de canvis en la representació corporal que es correlacionaven amb els informes cognitius del sentit de la propietat."

Són les conclusions de la recerca, que l'equip de la Universitat d'Electrocomunicacions de Chofu, al Japó, ha publicat a la revista Nature.

Possible comercialització

Un dels tres autors de l'article, Yoichi Miyawaki, ha dit a l'agència Reuters que la intenció de l'experiment no és fabricar aquests dits per comercialitzar-los.

De tota manera, però, Miyawaki no ha descartat aquesta possibilitat, i ha suggerit que podrien convertir-se en una pròtesi d'ús habitual:

"Pot arribar una època en què la gent pugui triar tenir cinc dits un dia i sis dits l'endemà. Les ulleres en poden ser un bon exemple: s'han convertit en un accessori, però tenen una funció."

Miyawaki afegeix que això pot qüestionar quan una persona és normal i quan és una persona amb discapacitat.

Defecte o avantatge?

El cert és que hi ha persones que neixen amb 6 dits a les mans, un fenomen anomenat polidactília, que ha estat tradicionalment considerat un defecte, i sovint s'han eliminat quirúrgicament aquests dits extres.

Però recerques recents apunten que, més que un defecte, pot ser un avantatge, perquè permet accions i manipulacions més sofisticades i precises que amb 5 dits.

El sisè dit permet moviments més complexos

Ho assegura un equip d'investigadors de la Universtat de Friburg, a Alemanya, que van estudiar una dona de 52 anys i el seu fill de 17, tots dos amb sis dits a cada mà.

Van publicar els resultats de la recerca fa 3 anys també a la revista Nature després d'analitzar amb ressonància magnètica com gestionava el cervell els dits de les mans:

"Els subjectes amb polidactília van poder coordinar el dit extra amb els seus altres dits per a moviments més complexos que els subjectes amb cinc dits, i així fer tasques amb una sola mà que normalment en requereixen dues."

Etienne Burdet, membre de l'equip de Friburg, va explicar a la revista MedicalNewsToday que els cervells de mare i fill no tenien cap problema per controlar el dit extra, malgrat "els graus de llibertat" suplementaris que això comporta:

"En poques paraules, és sorprenent que el cervell tingui prou capacitat per fer-ho sense haver de sacrificar altres tasques. Això és exactament el que fan els nostres subjectes."

Dubtes sobre el sisè dit artificial

Però Andrea Serino i Michael Akselrod, també membres de l'equip, van advertir que aquestes dues persones van néixer amb el sisè dit, i que és difícil que es pugui aconseguir tanta habilitat amb un membre artificial:

"Les extremitats addicionals s'han entrenat en els subjectes des del naixement. Això no vol dir necessàriament que es pugui aconseguir una funcionalitat similar quan es complementen les extremitats artificials més tard a la vida."

La polidactília es considera un trastorn genètic, i en la majoria de casos certament ho és, perquè els dits extres no arriben a desenvolupar-se del tot, però en alguns casos sí que són plenament operatius.

Afecta un nadó de cada 500 o 1.000 depenent de la població, i és conseqüència de diferents mutacions genètiques que estan força identificades, i que provoquen diferents tipus de polidactília.

Alguns casos han rebut atenció mediàtica per raons prou curioses, com quan el 2014 el Brasil aspirava a la sisena Copa del Món de futbol, i una família amb molts membres que tenien 6 dits es va convertir en una mena d'amulet nacional.