Un poble gallec recupera la processó de taüts amb persones vives, tot i l'oposició del mossèn

El poble gallec de Santa Marta de Ribarteme ha recuperat aquest cap de setmana la controvertida processó dels cadaleitos, dels taüts, que s'havia deixat de fer durant els últims tres anys.

En dues ocasions va ser per la pandèmia, mentre que l'any passat va ser per la negativa del capellà a continuar amb una tradició segons la qual les caixes mortuòries s'utilitzen per transportar persones de totes les edats que asseguren haver superat situacions en què haurien pogut morir.

Finalment, uns 5.000 assistents s'han aplegat al poble aquest dissabte per veure com la tradició es recuperava a mitges, amb una decisió salomònica: els taüts han recorregut els carrers d'aquest nucli d'As Neves, però no han trepitjat l'església, que és des d'on sortien abans.

Aquesta vegada han sortit des de la carretera, just després de la missa de les dotze. "Queda molt de camí per recórrer perquè torni a ser com abans", lamenta una veïna en declaracions a l'agència EFE, mentre que l'alcalde d'As Neves, José Manuel Alfonso, defensa que "s'ha avançat".

Alfonso també és membre de la parròquia i considera que "aquest pas era molt necessari per a tothom, per a la parròquia i per a l'Ajuntament".

Segons explica, els dies previs han hagut de "calmar els ànims" traslladant a la població "un missatge de diàleg, de respecte a les tradicions i a l'Església".

Conversa entre l'alcalde i el capellà

L'alcalde explica que, en aquest intent de salvar la controvertida tradició, va trucar al capellà. Però no hi va haver acord:

"Ell no està per la feina d'atendre ningú. És la seva manera de ser. No el convenceré de res ni em ficaré en els seus assumptes. A mi el que em preocupa és que hi hagi normalitat."

Així mateix, defensa com està d'"arrelada" la processó i es felicita que la gent hagi aplaudit "el fet que tot torni una mica a la normalitat".

"Crec que, al marge de coses que calgui adequar als temps litúrgics, forma part de la nostra cultura, de la nostra manera de ser. Imagina't que a Mèxic no deixes entrar aliments al cementiri... Són creences, tradicions. No crec que facin mal a ningú", explica el màxim responsable de l'Ajuntament.

Es remunta al segle XII

Aquesta peculiar processó en honor a santa Marta va ser declarada d'interès turístic per la Xunta de Galícia el 2020, i l'alcalde explica que, com en les altres processons, hi conviuen els elements religiosos i els pagans.

La tradició es remunta almenys fins al segle XII i, segons alguns estudiosos, té els seus inicis en temps precristians.

Els devots s'ofereixen a la santa i van a l'ermita a l'interior de taüts transportats per familiars i amics com a forma d'agrair-li que els hagi ajudat a superar situacions que asseguren que els haurien pogut provocar la mort.

Aquestes són imatges de l'edició del 2018: