Un fàrmac contra el càncer es mostra efectiu en pacients amb certes mutacions
El càncer de mama és un dels més sensibles al tractament
Pacients de càncer que ja han rebut un o més tractaments podran beneficiar-se d'un fàrmac ja conegut. Un equip internacional ha descobert que certes mutacions presents en els tumors els fan sensibles al neratinib, un medicament que ja s'utilitza en certs casos. D'aquesta forma, persones que no responien a diverses teràpies farmacològiques poden trobar, finalment, la que les ajudi a revertir el càncer.
En la recerca hi han participat Cristina Saura i Jordi Rodon, del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO). Els resultats es publiquen a la revista "Nature".
L'objectiu de l'estudi era determinar si pacients amb tumors que tenen mutacions en el gen HER2 es podien beneficiar o no d'un tractament amb neratinib, un fàrmac ja utilitzat en certs pacients en què el gen HER2 estava sobreexpressat. L'estudi és del tipus "basket" (cistella), en què s'inclouen pacients que pateixen tipus de càncer diferents, però que comparteixen les mateixes mutacions. Així es comprova amb quines mutacions i quin tipus de càncer actua el fàrmac.
En total s'ha analitzat teixit i plasma de 141 pacients, dels quals 125 tenien mutacions en el gen HER2 i 16 en el gen HER3. Els resultats indiquen que només són sensibles al fàrmac alguns tumors amb mutacions HER2 i cap amb mutacions HER3. I entre els primers s'han identificat les mutacions concretes i també s'ha vist que els tumors que poden ser tractats de manera més efectiva amb el neratinib són els de mama, vesícula biliar i coll uterí. En altres tipus de càncer o mutacions els tumors no responien tan bé al tractament.
Per a alguns dels pacients que han participat en l'estudi aquest ja era el tercer o el quart tractament. Precisament l'objectiu d'aquests estudis és determinar, segons anàlisis moleculars, quin pot ser el tractament efectiu per a cada persona, sense necessitat d'anar fent proves amb diferents fàrmacs. Així és possible establir una teràpia personalitzada basada en l'estudi genètic.
Un altre punt destacat de l'estudi és que les primeres dades preclíniques s'han obtingut en quatre anys. Normalment, es triguen deu anys a obtenir resultats. La doctora Saura puntualitza que s'han aconseguit respostes en pacients que ja havien rebut tractament i que "falta camí per recórrer". Però que "com un primer pas, anima a ser positius".
El neratinib és un fàrmac oral i, per tant, de fàcil administració. No produeix alopècia i pràcticament l'únic efecte advers que presenta és la diarrea. En aquest estudi, gràcies a un tractament profilàctic, també s'ha aconseguit reduir del 90% al 22% la incidència de les diarrees greus.
